Viatge a Melilla
Acabe de vore que no he escrit res ací al blog des de setembre, i això no pot ser. Així que en aquest diumenge plujós, publique una breu notícia que ja fa temps que tenia pensada, però que per exàmens i altres lios havia anat ajornant.
Com bé sabreu en Nadal passí uns dies en Almeria i Melilla amb el meu amic cantautor Juanjo Pérez que participava allí en un certamen (“Xº certamen de cantautors Ciutat de Melilla”). Estiguérem allotjats Juanjo i jo a l’hotel Melilla Puerto del 26 al 29 de desembre de 2009. Férem turisme i de pas aprofití també per fer unes gestions familiars en eixa terra dels meus avantpassats. Estant allí gravàrem un documental sobre el viatge dividit en dues parts: Microdocumental: "De València a Melilla" Part 1 i Part 2.
I també gravàrem un curt humorístic de cine mut titulat Chico en la playa limpiando conchas: En esta ocasión nuestro protagonista intenta limpiar unas conchas que ha ido cogiendo a lo largo de la playa...pero ¿Podrá limpiarlas?
Espere que vos agrade. Comenteu-lo.
Cultura alimentària
Després de la 2ª Guerra Mundial, des dels Estats Units (EEUU) s’ha anat imposant, gràcies al prestigi i fascinació que causava aquest país, una cultura alimentària basada en el menjar ràpid (fast food), que troba el seu màxim exponent en l’emblema que és la multinacional McDonald’s (fundada en 1955 en Des Plaines, a l’estat industrial d’Illinois), però també representada per altres cadenes nordamericanes de fast food com Burger King (la gran rival de MacDonald's; una rivalitat i complementarietat similar a la que mantenen Coca-Cola i Pepsi), Kentucky Fried Chicken, Taco Bell, etc…
Aquesta cultura alimentària exportada pels EEUU fins fer-la global és molt més perniciosa per a la salut que la nostra dieta mediterrània, però la fascinació que causaven els EEUU i el seu preu econòmic l'ha impulsat de forma considerable. Eixa cultura alimentària ha causat grans canvis sobre el cos, ja que una sobrealimentació (de greixos, que no pas de productes sans) ha provocat greus problemes coronaris i de sobrepés en les societats occidentals i en alguns països en vies de desenvolupament. El més curiós és que eixa cultura alimentària americana ha transformat el vell esquema decimonònic de ric-gros i pobre-prim. Ara el fast-food ha invertit els termes i són els pobres els qui són més grossos a causa d'uns menús de menjar ràpid molt econòmics i d'alt contingut greixós. Per contra la wealthy people (els rics o benestants) són més partidaris del slow food i de cuidar la línia, ja que no van a restaurants de menjar ràpid i a banda tenen temps i diners per fer dietes i anar al gimnàs per fer exercici. De manera que s'ha invertit completament eixe vell esquema.
Continuar llegint Cultura alimentària
El nou Mestalla

La construcció d’un nou estadi esportiu per al València Club de Futbol no és pas un fenomen aïllat, sinó que s’emmarca dins d’una dinàmica mampresa per gran part dels clubs de futbol espanyols de traslladar cap als afores de la ciutat els seus vells estadis que han quedat engolits pel creixement de les ciutats. I aprofitant el canvi d’ubicació, el nou estadi es modernitza i s’amplia, i amb els vells terrenys ara cèntrics s’intenta fer negoci per tal de finançar el creixent deute de la majoria de clubs de futbol.
Així s’ha fet amb la nova ciutat del Reial Madrid i eixe és el model que ha tractat de seguir el València CF amb desigual fortuna, ja que li ha pillat la construcció del nou estadi amb el canvi de cicle immobiliari i amb els terrenys del vell estadi encara sense vendre.

