La Web Felina

Crítiques cinematogràfiques

A la llum d’una crítica en la Cartelera del Levante sobre l’última peli d’Adam Sandler (la de “Zohan, licencia para peinar”) m’agradaria reflexionar breument sobre les crítiques cinematogràfiques.

Jo no he vist més que el tràiler de Zohan, i en ell es mostra el que pareix ser una de les comèdies més desternillants d’Adam Sandler (del qual més o menys sóc seguidor). Tal volta el tràiler enganye (com fan molts cops) i només mostre les quatre escenes gracioses de la peli, precisament per eixe motiu tenia interès en llegir la crítica, perquè en la mesura del possible em traguera de dubtes. Puix bé, la nota del crític era un zero i en la crítica afirmava que Adam Sandler no li agradava ni li havia agradat mai i que no entenia com tot el cine es reia ben a gust mentre ell romania impassible, que se sentia estrany. No recorde exactament què més deia però vos ho podeu imaginar.

Evidentment una crítica així és absurda i no té cap valor pràctic, no aprofita per a res i no s’entén a qui va dirigida. Si va dirigida als culturetes, és del tot absurda perquè aquests no pensen mai en anar a veure una comèdia d’Adam Sandler, i per als fans de l’actor no els aprofita en absolut una crítica escrita per algú que no li agrada eixe actor i que abans d’anar al cine ja sap que no li agradarà i que li posarà un zero. Llavors per a què va a veure-la si ja sap que la detestarà? Supose que perquè li obliguen, però és que això no té cap trellat i la crítica que faça serà invàlida i no aprofitarà a ningú. La crítica l’hauria de fer algú que li agraden eixes pelis o que almenys vaja al cine sense prejuís i que per tant després puga fer la crítica en comparació a altres pelis de l’actor o de similars característiques.

Continuar llegint Crítiques cinematogràfiques…

Mi amigo Mac: Misteriosa y Absurda Criatura

Aquest cap de setmana he penjat un nou vídeo en youtube anomenat “Thurston’s Alley“, una secció del programa fallit de Sofia Coppola “Hi Octane” (1994). I també m’he vist tres pel·lículetes infantils:

La isla del fin del mundo (1974), una peli Disney d’aventures glacials en una illa vikinga perduda, recordava a Viaje al centro de la tierra.

La llave mágica (1995), una espècie de Toy story amb personatges reals. El bon ofici del director Frank Oz i la sempre estimable presència de Steve Coogan fan que la història en principi anodina d’un indi i un vaquer en miniatura cobre interès.

I per al final em deixe “la millor” de totes (Tio Pere: Joan, eres el millor… el millor per a tu): Mi amigo Mac (1988), que és per a donar-li de menjar a banda. Menuda bazòfia, es mereix un lloc d’honor al Bottom 100 de la imdb. La veritat és que el seu comentari dóna per a un bon article més que no pas una simple ressenya.

Què podem dir de Mac & me (copiat del títol projectat d’ET, que era ET & me) que no estiga ja reflectit en aquest genial article de Cinecutre? La veritat és que ben poc perquè me’l llegí sencer (analitza quasi fotograma a fotograma la peli) l’endemà de veure la peli i em desternillava de riure. Però bé, donarem algunes pinzellades de la peli.

Continuar llegint Mi amigo Mac: Misteriosa y Absurda Criatura…

Webfelina 2.0 RIP

Aquesta notícia serveix de trist i necessari complement a l’article sobre la Història de la Webfelina.

Recentmement m’informava el nostre webmaster que la nostra antiga web (que encara subsistia al ciberespai), la Webfelina 2.0 (recordem que a l’inici, en 2002-2003, hi hagué una primitiva webfelina 1.0, la de la célebre felintro), havia sofert un greu atac de robots spammers que havien accedit a la zona admin. Aquesta web de lycos sofria freqüents atacs spammers, a diferència de l’actual que sembla que ja ha pogut resoldre eixe problema (que també patí a l’inici), però la magnitud de l’atac actual ultrapassava amb molt els anteriors, que mai havien accedit a l’administració de la web. Quan accedí a l’antiga web per comprovar els danys, la metàstasi era de tal calibre que ja no tenia trellat salvar la web.

Els robots s’havien dedicat a buidar tots els nostres continguts de text propis i a substituir-los pel seu spam fastigós. S’ho havien carregat tot: notícies, guestbook, articles, links, descàrregues, fòrum,… i ho havien reomplit amb el seu fem. Només quedaven els flaixos i les fotos i poc més. Era talment com els bodysnatchers, la web s’havia convertit en un ultracós; amb una aparença de web normal, però per dintre totalment infectada.

Davant d’eixe panorama desolador, només podíem salvar el que encara quedava (com el flash de la festa hawaiana de 2004), passar-ho a la nova web i liquidar definitivament l’antiga web. I així ho acordàrem en una reunió d’emergència fa una setmana. De manera que si hui en dia entres a l’antiga web, et dóna la benvinguda la felintro i et redirigeix a l’actual web.

DEP la Webfelina 2.0, amb ella hem passat molts bons moments.

Nepal, un canvi de tendència?

Farà cosa d’un mes aboliren la monarquia en Nepal (regne hinduista de l’Himalaia) i el país es convertí en la República Federal Democràtica del Nepal en guanyar els maoistes les eleccions. Probablement recordeu com en juny de 2001 el príncep hereu Dipendra massacrà (en pla Rambo amb una metralleta) a tota la seua família (pares, germans, oncles, etc…) en un sopar familiar, devia estar disgustat. El cas és que matà al rei Birendra (un bon monarca) i en acabant se suicidà, però el cas és que no ho féu bé i encara aguantà tres dies en coma, suficient perquè el proclamaren rei. Quan finalment morí, el regent Gyanendra (germà del rei Birendra) es proclamà rei, però no fou molt hàbil en suprimir el parlament i instaurar un règim absolutista en guerra contra la guerilla maoista, de manera que només ha aguantat set anys en el tron i ha esdevingut el darrer monarca del Nepal. És una llàstima que haja caigut un regne de l’Himalaia, però la veritat és que el tal Gyanendra era una mala bèstia que mai hauria aplegat al tron si no fóra per una massacre reial que li deixà lliure la línia successòria.

Però el fet més significatiu d’aquesta notícia no és pas que haja caigut la monarquia en Nepal (una de les vora 30 monarquies que restaven al món, sobre vora 200 països), sinó que és la primera monarquia que s’aboleix des que nosaltres nasquérem (en 1980). Des del nostre naixement en 1980 no s’havia abolit cap monarquia al món, ans al contrari s’havia aconseguit reinstaurar alguna que altra com és el cas de Cambodja o Buganda entre d’altres.

De fet les últimes en ser abolides havien estat en 1979 (dos emperadors: l’Iran del Xà i l’Imperi Centreafricà de Bokassa, que estava com un llum), i uns anys abans havia caigut la monarquia grega (Constantí, germà de la reina Sofia) i el Negus Negesti (Rei de Reis o emperador) d’Etiòpia: l’ancià Haile Selassie (venerat pels rastafaris jamaicans com un Déu).

Per tant, és açò un canvi de tendència després de vora 30 anys o només un fet puntual? El temps ho dirà. Vosaltres què en penseu?