La Web Felina

Destrellats telefònics solidaris

Un conegut número d’informació telefònica ha decidit publicar en forma de llibre les cridades més divertides o absurdes que han atés al llarg de la seua història. Des de gent demanant pel servei de reparacions d’impresores de Javier Pàcar (fent referència al Servei d’Assistència Tècnica de Hewlett Packard), homes volent que els passen en la ONU, ja que tenen problemes amb el cable-módem, o directament, preguntant pel telèfon de Marimar, la famosa botiga d’electrodomèstics, eixa en la que dien que “Yo no soy tonto”. Sembla que de tot n’hi ha en aquest recull, en el que també es publiquen bromes telefòniques de les que han sigut víctimes, com un que volia el telèfon de Zapatero per assesorar-lo en economia, o un altre demanant el de Elsa Pataki… no se sap ben bé per a què.

El llibre, publicat per Espasa s’anomena “Me pone con el cielo” i el pròleg està escrit per Juan Luis Cano i Guillermo Fesser, el duet Gomaespuma. Això no és casualitat, ja que un 10% del preu final del llibre (el que correspon als drets d’autor) anirà destinat al projecte solidari que mantenen els còmics radiofònics en Nicaragua.

No sabria dir si és molt elegant per part de la empresa el fer públiques les clavades de pota dels seus clients. Algú podria enujar-se, ja que tot i l’anonimat que es pressuposa d’una publicació d’aquest tipus (i, en certa manera, de la relació telefònica que manté l’empresa amb els clients), determinades cagades poden ser fàcilment reconegubles pel seu autor. En qualsevol cas, qui més i qui menys té un bon grapat d’històries laborals disparatades (en especial si treballa fent atenció al públic). Ens agrada contar-les i ens agrada escoltar de noves. Trobe que publicar un llibre és una bona forma de compartir aquests acudits interns en la resta del món, però el que no sé és si és tan bona idea intentar fer publicitat d’un número d’informació telefònica, burlant-se públicament dels seus clients.

MEOW

Plutón BRBNero

Aquesta nit s’estrena en la 2 la sèrie d’Álex de la Iglesia, Plutón BRBNero. Aquesta nova telecomèdia de temàtica futurista, tracta de la tripulació d’una nau espacial, el nom de la qual dóna nom a la sèrie, i de la seua recerca a través de l’espai d’un planeta habitable, on traslladar a la gent de la terra, ja que en l’any 2530 el planeta està totalment edificat i no cap ningú. L’argument recorda a sèries com Tierra 2, però el tó de comèdia l’aproparà més a Enano Rojo o, més encara, a parts de la pel·lícula del mateix Àlex de la Iglesia, Acción Mutante.

Aquesta sèrie és de les primeres propostes de producció pròpia que escapen a les temàtiques de sempre: La comèdia de situació costumbrista o el drama policial, hospitalari o de qualsevol altre gremi. No em sorprén que Álex de la Iglesia estiga darrere del projecte, ja que és dels pocs directors que sempre ha donat un aire diferent als seus projectes cinematogràfics (el resultat, millor o pitjor, no deixa de ser original dins del panorama del cinema espanyol). És per això que trobe que aquesta sèrie, si funciona, podria sentar un precedent important i provocar així un canvi en les produccions pròpies d’altres cadenes. Si funciona. Si no, serà una altra sèrie de tantes que ho han intentat sense èxit, i no per falta de qualitat precisament (encara no m’explique el fracàs de Películas para no dormir). No sé què tal serà la sèrie, a penes he pogut vore alguns trossos als tràiler, però espere que no defraude.

Aquesta, com dic, és la nova aposta de La 2 per als dimecres per la nit (l’antic horari de Muchachada Nui, que actualment prepara la tercera temporada). El pressupost no serà molt elevat, però ja s’ha rodat una temporada sencera de 13 episodis de 35 minuts de durada cadascú d’ells. Com li anirà a la primera sèrie espacial de la televisió espanyola? Esta nit comença el viatge.

MEOW

Convertir la Wii en un interessant reproductor multimèdia

Des de fa un temps sóc l’orgullós posseïdor d’una Nintendo Wii. Aquesta consola ha aportat un nou mode d’interacció usuari-màquina, propiciat pel seu comandament a distància, que és com el d’una tele, però amb sensor de moviment. Aquesta interacció amb els jocs, ha aconseguit el que semblava impossible: apropar els videojocs a persones de totes les edats.

Ara bé, independentment de les característiques de la consola i del seu catàleg de jocs, es pot aconseguir executar aplicacions “no oficials” que amplien les possibilitats d’aquesta consola. Per executar aquests programes, també coneguts com Homebrew, no cal modificar físicament la consola (la qual cosa anul·laria la garantia), basta amb instal·lar dins del menú principal un nou canal que s’encarregue de gestionar i executar aquestes aplicacions.

L’objectiu d’aquest article és descriure els passos necessaris per instal·lar aquest canal d’execució d’aplicacions Homebrew (que és en si mateix una aplicació Homebrew), i fent ús d’aquest canal, executar una aplicació Homebrew que transforme la Wii en un reproductor multimèdia, capaç de llegir vídeos, música o fotos des d’un disc dur USB extern.

Continuar llegint Convertir la Wii en un interessant reproductor multimèdia…

Mi amigo MAC en 5 segons

Front al típic muntatge del director que se sol fer a les pel·lícules, s’ha posat de moda en Youtube els muntatges de l’espectador. Mentre que els primers, amplien el metratge del film, els altres resumeixen la pel·lícula a 5 segons. Titanic, Star Wars, la saga Rocky, la saga Harry Potter, són moltes les pel·lícules que tenen versió en cinc segons (n’hi han un bon grapat més).

Nosaltres hem volgut fer la nostra aportació fent la nostra versió de “Mi amigo MAC” eixa gran pel·lícula de la nostra infantesa, a la que Stevie ha dedicat fa poc un anàlisi. Espere que vos agrade.

MEOW