La web felina El Bloc de l'opinió felina

31oct./160

Especial Halloween: La finca maleïda

Halloween és una festa que consisteix en vestir-se de forma monstruosa, menjar dolços, i en decorar els espais amb objectes terrorífics. Pensareu que això n'hi ha gent que ho fa tot l'any, com els qui tenen figuretes de Lladró amb caramels al rebedor de sa casa. Bé, la diferència és que durant Halloween també pots anar a visitar els teus difunts al cementeri, per enrecordar-te d'ells. Pensareu, de nou, que també hi ha gent que s'enrecorda dels teus morts durant tot l'any. Vaja, la diferència és que en Halloween tot això està ben vist; és com una celebració del mal gust, on l'horror i la diversió van de la mà, embriagant-se d'una saludable ingenuïtat infantil. Conceptualment és com Buenas noches Sr. Monstruo.

Què? Com? Quan?

Què? Com? Quan? Això és Halloween!

I què millor forma de celebrar aquesta data en la Web Felina que amb un article esgarrifós?

Havia pensat en parlar dels inquietants avistaments de pallassos diabòlics a València i voltants, però un centenar de persones van demostrar que una massa enfurismada és molt més "diabòlica", i sinó, que li pregunten als dos pallassos que estaven fent-se fotos pel carrer Colon l'altre dia. S'ho van guanyar, dirien alguns, però, i si eren pallassos normals fent turisme? Jo no sé vosaltres, però a mi em costa molt diferenciar entre un pallasso diabòlic i un altre de normal.

Així que he decidit parlar d'una cosa més torbadora, ja que fins l'altre dia no em vaig assabentar que n'hi ha una finca maleïda prop d'Abastos. Com és possible? Tantes batalletes viscudes i escoltades de l'entorn de l'institut durant el BUP i el COU i mai, MAI, havia escoltat una sola menció al fet que n'hi havia un edifici sobre el que pesava una terrible maledicció. Com és possible? Si fins i tot li han fet un especial a Cuarto Milenio! Entre tantes coses que ens van ensenyar, ja podien haver-nos referit al fet que teníem un edifici maligne al barri. Què dic, ens haurien d'haver portat de visita extraescolar!

Dramatització. En realitat és una finca normal, amb llum normal i cel blau.

Dramatització. En realitat és una finca normal, amb llum normal i cel blau.

La finca en qüestió té fama perquè ha estat escenari de moltes morts. Massa morts (fins el moment d'escriure aquestes línies, sumen un total de nou). Algunes d'elles, violentes. No vull entrar en els detalls escabrosos (i lamentables) que hi ha darrere de cada cas i, únicament per tal que vos feu una idea del que parle, diré que han estat dos suïcidis, tres precipitacions accidentals, una sobredosi, un assassinat i dues persones trobades mortes per causes naturals al seu domicili. Si voleu més informació, podeu adreçar-vos a qualsevol notícia publicada sobre els successos que, tristament, han tingut lloc a l'edifici.

Ara bé, del que sí vull parlar és d'algunes informacions o pseudoexplicacions envers la història d'aquesta finca, que algunes pàgines web per als amants de l'ocult s'han dedicat a propagar per tal d'alimentar la llegenda negra de l'edifici. Aquestes informacions, com veureu a continuació, sí que que resulten adequades per commemorar la Festa dels Morts ianki.

Per començar, cal dedicar unes línies al tema de la denominació: Segons es pot llegir en algunes notícies, es veu que el nom de La Finca Maleïda ha estat cosa dels treballadors funeraris. Algunes webs afirmen que aquesta denominació és injusta (i negativa des del punt de vista immobiliari) i prefereixen referir-se a ella com "La Finca Marcada". Francament, no sé què és pitjor. Però si es tracta de posar-li un nom fidel a la realitat, que mantinga l'aura de misteri i, al temps, destaque el potencial immobiliari de l'indret jo proposaria "Aquella finca al lado del cementerio". Està a menys de 5 minuts. Ideal en estes dates.

Dit això, entrem en matèria.

Primer de res, algunes webs afirmen que l'edifici està construït sobre una fosa comuna de l'epidèmia de pesta de l'any 1647, reoberta al segle XIX per soterrar més cadàvers d'una altra epidèmia de còlera. Comencem bé: un doble Cementeri Indi™. Ni Stephen King escrivint un remake de Poltergeist hauria ideat una explicació tan evident. I és que, si amb un cementeri indi es pot explicar quasi tot, amb dos no fan falta més preguntes, Senyoria.

I a la tercera visita del llanterner...

I a la tercera visita del llanterner...

Per si això no fora suficient, la finca es va edificar el 1957, coincidint amb l'any de la Gran Riuada en la que, segons afirmen en les webs consultades, "moriren prop de 400 persones prop de la zona en la que es construí l'edifici". Te gràcia la cosa, ja que oficialment, la xifra de morts de la riuà no arriba a les 100 persones. 100, 400 o 1000, el cas és que aquesta coincidència fa parlar a alguns autors del "primer mal agüero" en la història de la finca. Mai millor dit.

També es menciona en aquestes webs el fet que l'edifici té la peculiaritat de donar a tres carrers: Tres Forques, Conca i Pérez Galdós. Tan peculiar resulta aquest fet, que en Espanya soles n'hi ha altres edificis amb aquesta tenebrosa característica: els de El Corte Inglés.

Una altra cosa que crida l'atenció d'aquests investigadors del misteri és el fet que el buit de l'escala tinga forma triangular, cosa "poc habitual en els edificis de la zona". I a que ens recorda aquests buit triangular? Sí, efectivament, al logotip de El Corte Inglés. Coincidència?

No li passa res el seu monitor, no intente ajustar el cable VGA...

No li passa res el seu monitor, no intente ajustar el cable VGA...

Finalment, en aquestes webs mencionen suposats comentaris de veïns que parlen de canvis bruscos de temperatura (com quan entres a El Corte Inglés), animals inquiets (com quan entres un animal a El Corte Inglés), sentirse observats en tot moment (les càmeres de seguretat de El Corte Inglés) i sorolls de petjades per la nit (el guàrdia de seguretat de El Corte Inglés). La mare que va!

Bé, bromes a banda, la cosa tindria gràcia si no fos pel fet que estem parlant d'un edifici real, habitat per veïns reals, persones que viuen les seues vides en eixe escenari, amb els seus moments bons i els seus moments dolents. I què opinen els veïns de la finca de la desafortunada fama de l'edifici? Algunes de les webs consultades afirmen que n'hi ha qui ha venut i se n'ha anat "el més lluny possible". La majoria, en canvi, no fan cas als rumors. Com per exemple, el propietari del taller de cotxes que n'hi ha en el baix, també propietari de vàries vivendes en l'edifici, que afirma el següent:

No pienso moverme, pues tengo mi negocio aquí. De todas maneras, las cosas más raras pasan en los pisos de arriba y yo vivo más abajo

Dramatització de les declaracions:

I és que es veu que la majoria dels incidents han tingut lloc entre la planta setena i vuitena, en el que alguns mitjans han batejat com "El enigma de la planta 7 y 8" (sic). L'home del baix va més enllà i apunta la causa que ell considera la raó de tanta desgràcia repartida entre dos pisos:

Yo creo que a los vecinos que viven en la parte alta les afecta la línea de media tensión de electricidad que hay encima y se trastornan

Aquesta hipòtesi descarta de ple la del doble cementeri indi, ja que, en seguint eixe plantejament, es veurien més afectades les vivendes de les primeres plantes. Però no ens enganyem, les línies de llum, com les antenes de telefonia mòbil, també són habituals en les explicacions de fenòmens inexplicables. Són els cementeris indis del s.XXI. Encara que també es podria hipotetitzar sobre que a l'estar més alts, els veïns dels últims pisos són més vulnerables als influxos dels chemtrails o que fa més vent i se'ls envolen els barrets de paper de plata. Qui sap?

Altres veïns és mostren més que molestos per la publicitat negativa que reben per part dels mitjans de comunicació. Per a mostra, aquest curiós comentari estret d'una de les webs que exploten el morbo ocasionat per la història de l'edifici:

Soy una propietaria de la finca y creo que la única maldición es la del bulo que pone Cuarto Milenio y los periódicos. He vivido allí toda mi vida y la verdad es que me ha ido muy bien en la vida. Paso muchos momentos muy buenos, es más guardo los mejores recuerdos de mi infancia. Así que dejar el morbo y dedicaros a vuestra vida

Això mateix. I encara que semble mentida, la intervenció de la veïna no conclou amb un...

Ah, por cierto, en esa curva me maté yo

Ara bé, al marge de malediccions, llegendes i fantasmades, el que és segur és que en eixa finca, com en totes les demés (maleïdes o no), l'únic misteri sense explicació és el de qui collons obri la porta del pati als comercials de Gas Natural.

Jo tinc la meua hipòtesi:

...

Si o no?

Feliç Halloween!

MEOW

 

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Hobbits Deixa un comentari
Comentaris (0) Trackbars (0)

Encara sense comentaris.


Deixa un comentari

Has d'iniciar sessió per deixar un comentari.

Encara no hi han trackbacks