La web felina El Bloc de l'opinió felina

2febr./150

Amic o enemic?

A veure què vos sembla la següent història: Durant els anys 50 del s.XX, un adolescent es muda amb la seua família a una pensió en Múnich. En la casa també s'allotja un jove actor amb gran temperament. Durant el període en el que viu allà, l'adolescent (i la resta d'hostes) són testimonis de forma regular d'episodis violents perpetrats per l'actor temperamental; Coses com tancar-se en l'únic vàter de la casa durant dos dies i dos nits proferint crits i trencant fins fer miquetes tots els continguts (propis i aliens) o com llençar violentament un tros de carn a la cara d'un crític teatral mentre sopen junts perquè li diu que la seua interpretació havia estat excel·lent, i no sublim, com l'actor considera. Tot un personatge, vaja. Al poc, l'adolescent es muda de nou i perd de vista l'actor temperamental.

Anys després, l'adolescent s'ha convertit en un jove i prometedor director de cine i, a qui decideix buscar per oferir-li el paper principal de la seua pel·lícula? Efectivament, a l'actor temperamental que tant li havia impressionat durant la seua estada a la pensió de Munich. I qui ho anava a dir, repeteixen el tàndem en varis títols. Més encara, junts acaben escrivint una pàgina en la història del cine.

Passa més temps, i el jove director ara ja home madur que s'ha convertit en un reputat cineasta, decideix tornar a l'escenari dels fets (que ja no és una pensió, sinó una casa particular) per posar-se davant de les càmeres i contar aquesta història. Es tracta d'un documental dirigit per ell mateix en el que vol mostrar la complicada relació professional que va mantindre amb l'actor temperamental al llarg de la seua carrera. Relació que, com heu vist, és va iniciar amb coneixement de causa. Però també, el documental, parla de l'entranyable relació personal que els va unir al llarg dels anys i projectes, fins la mort de l'actor temperamental al que, al cap i a la fí, el director vol retre homenatge.

El director és Werner Herzog, l'actor temperamental Klaus Kinski i el documental Mi Enemigo Íntimo (1999). És una història fascinant.

Portades alternatives del documental. Sí, les dos són del mateix documental.

Portades alternatives del documental. Sí, les dos són del mateix documental.

He de dir que mai no he sigut especialment fan de l'actor Klaus Kinski. No he seguit de prop la seua carrera, però fent una ràpida mirada a la IMDB es pot dir que és un home que ha participat en pel·lícules de tot caire: des de clàssics del cinema fins a la sèrie Z més casposa. I en alguna que altra pel·lícula de Jess Franco. Però, pel que es veu, sempre li va acompanyar eixa -merescuda- fama de persona inestable. De fet, això és el que comentava el Tío Jess de la seua relació amb l'actor i el seu temperament:

«Cuando se malhumoraba, Klaus Kinski me preguntaba, “¿Y esta es la película que estamos empezando?, pues me parece a mi que esta película va a ser una mierda…”. Y yo le contestaba, “Pero…¿Lo dudas..?. ¿Tú de protagonista y yo de director?, pues una puta mierda…”. Y se reía. Y así se rompía el hielo».

 

No obstant, gràcies al documental citat adés he descobert la faceta d'actor temperamental, amb aires de divo que menysprea a tots el qui l'envolten i no dubta en carregar brutalment contra ells. És com una espècie de clixé vivent. Estem parlant d'un senyor que tenia èxit fent monòlegs sobre Jesucrist en el que acabava insultant a tot el públic que havia pagat per anar a veure'l .

Werner Herzog, Werner Herzog, no tens a voltes la sensació que estàs rodejat de paiassos que es passen el dia fent el paiasso mentre tu fas tot el treball?

Werner Herzog, Werner Herzog, no tens a voltes la sensació que estàs rodejat de paiassos que es passen el dia fent el paiasso mentre tu fas tot el treball?

Però el que realment sorprèn és la relació amor-odi que l'actor va tindre amb el director Werner Herzog. Kinski es va convertir en l'actor fetitxe de Herzog, fins al punt de ser el protagonista de les seues pel·lícules, al meu parer, més importants: Aguirre i Fitzacarraldo. Però al mateix temps, els xocs constants (i en ocasions molt violents) entre actor i director es van succeir durant els rodatges de les 5 pel·lícules en les que van col·laborar.

Especialment sagnant va ser el cas del rodatge de Fitzcarraldo, en plena selva amazònica. Per que vos feu una idea de les condicions en les que estava l'equip de rodatge, es conta que a un dels operaris de producció que estava tallant arbres per preparar l'escenari de rodatge li va picar una serp verinosa, i veient que era impossible que el tractaren a temps (per la distància a la civilització en la que es trobaven), va decidir tallar-se la cama amb la serra mecànica per salvar la vida. Imagineu a un element tan inestable com Kinski en un entorn tan dur com aquest.

Evidentment, els conflictes amb Kinski no es van fer esperar. I al poc de temps, Kinski ja havia tingut una trifulca amb gran part de l'equip tècnic. La fúria de l'actor desencadenada pels motius més trivials van generar una hostilitat manifesta per part de tot l'equip de la pel·lícula cap a la seua persona. Tal va ser el punt, que el cap de la tribu indígena que col·laborava en el rodatge va oferir a Herzog l'opció d'assassinar a Kinski. Estaven fins al taparrabos d'ell i de les seues eixides de to.

Escena de Fitzcarraldo. Segons el director, ningú estava actuant.

Escena de Fitzcarraldo. Segons el director, ningú estava actuant.

També era freqüent que Kinski amenaçara constantment amb abandonar el rodatge. En una ocasió, fins i tot va carregar el seu equipatge en una barca disposat a, efectivament, anar-se'n. El director va tindre que anar darrere d'ell amb un rifle i amenaçar-lo a punta de canó perquè canviara d'opinió. Així eren els rodatges amb Kinski.

És increïble com, tot i els problemes del rodatge, especialment els derivats del temperament del protagonista, el director va ser capaç de treure endavant la pel·lícula. Qualsevol altre haguera donat el projecte per impossible, però Herzog va ser capaç de perpetrar un treball quasi èpic que passaria a convertir-se en un clàssic imprescindible.

I és que, Herzog va saber domar la fera interior de Kinski per treure el millor d'ell. O igual la fera no era més que una part de la polièdrica personalitat de l'actor, ja que en el documental, el director també deixa patent altres cares de Kinski; la d'actor implicat, exigent i perfeccionista; la de persona sensible. Així, la pel·lícula finalitza amb una tendra escena de Klaus Kinski jugant amb una papallona en la que queda clar que, malgrat tot, Herzog sempre va sentir un gran respecte no sols professional, sinó també personal, cap a l'amic que coneixia des de menut i amb el que va compartir alguns dels moments més importants de la seua carrera i de la seua vida.

I què opinava Klaus Kinski de Herzog? En les seues pròpies paraules:

«Es un individuo miserable, se me pega como una mosca cojonera, rencoroso, envidioso, apestoso a ambición y codicia, maligno, sádico, traidor, chantajista, cobarde y un farsante de la cabeza a los pies. Su supuesto “talento” consiste únicamente en torturar criaturas indefensas y, si hace falta, matarlas de cansancio o asesinarlas. Nadie ni nada le interesa, a excepción de su penosa carrera de supuesto cineasta. Impulsado por un ansia patológica de causar sensación, provoca él mismo las más absurdas dificultades y peligros y pone en juego la seguridad e incluso la vida de otros, sólo para después poder decir que él, Herzog, ha domeñado fuerzas aparentemente insuperables. Para sus películas echa mano de personas poco desarrolladas mentalmente y de diletantes, a los que puede manejar a su antojo (¡y, supuestamente, hipnotizar!), y a los que paga un salario de hambre, y eso si les paga. El resto son tullidos y abortos de todo tipo, a fin de parecer interesante. No tiene la menor idea de cómo se hace una película. Ya ni intenta darme instrucciones. Hace tiempo que ha renunciado a preguntarme si estoy dispuesto a llevar a cabo sus aburridas chorradas, ya que le tengo prohibido hablar».

Col·legues

No ho deia seriosament... crec.

MEOW

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per FelinoEtiquetat com: , Axivat en: Cinema Deixa un comentari
Comentaris (0) Trackbars (0)

Encara sense comentaris.


Deixa un comentari

Has d'iniciar sessió per deixar un comentari.

Encara no hi han trackbacks