La web felina El Bloc de l'opinió felina

1Oct/140

La prima línia blava

Tinc per casa un llibre sobre la col·lecció d'art modern del MoMA. Es tracta d'una espècie de catàleg on es mostren les obres més destacades del museu de Nova York, junt a una breu explicació. Com us podeu imaginar, en tractar-se d'art modern, sovint les explicacions de les obres suposen un gran treball d'imaginació per part del redactor, quan no es tracten merament d'un breu apunt biogràfic sobre el context en el qual es van concebre. Art modern, eixe gran invent.

Tu també el tens, a que si?

Tu també el tens, a que si?

Ara bé, l'altre dia la cosa es va posar interessant quan, fullejant el llibre, em vaig trobar la següent pintura:

Blue Monochrome (1967) Color blau sobre fons blanc en el Paint, Guardar como blue_monochrome.bmp

Blue Monochrome (1961)

Sí, efectivament, es un llenç de 195x140 pintat totalment de blau. Encara que, perfectament, podia ser el resultat d'obrir el MS Paint, seleccionar el color blau de la paleta, aplicar-lo sobre el fons, anar a Archivo -> Guardar como i escriure blue_monochrome.bmp en el diàleg. Evidentment, és necessària una explicació-de-la-falla per entendre l'obra en la seua blavitud magnitud. Afortunadament, l'autor del catàleg ens l'explica al comentari que acompanya la foto de l'obra i que comença així:

"Yves el monocrom", així s'autodenominava Yves Klein, pintor que va veure la pintura monocromàtica com "una finestra oberta a la llibertat, com la possibilitat d'immergir-se en la immesurable existència del color".

L'ús d'un oxímoron de la talla de Pintura Monocromàtica per definir una corrent artística és, sens dubte, una estratègia encertada perquè et prenguen seriosament. Així, passes de ser eixe tio que pinta els quadres de blau a ser el màxim exponent de la pintura monocromàtica. Quants pintors de brotxa grossa d'eixos que pengen anuncis en les faroles estan subestimant la seua feina? Podrien fer més atractiu el reclam oferint directament immersions en la immesurable existència del color; Això sí, amb pressupost sense compromís.

L'autor de la ressenya continua:

El pintor, originalment, emprava en les seues obres diversos colors, però posteriorment es va centrar en sols tres: blau, groc or i un roig al que va denominar Monopink. De tota manera, va ser el color blau amb el que més s'associa la seua obra; En particular un blau que ell mateix va denominar International Klein Blue, per al qual, fins i tot, va arribar a associar-se amb un químic per desenvolupar un mitjà d'aplicació capaç d'absorbir el pigment pur del color sense afectar la seua intensitat i brillantor.

Es veu que els quadres li quedaven bonics de blau, i el tal Klein va pensar que per a què provar altres colors si total amb el blau ja li anava bé. Així, sols calia que comprara pots de pintura blava, o millor, bidons, que ixen més econòmics. I si calia, parlava amb el seu amic químic per a que li explicara com preparar els llenços perquè li condira més el litre de pintura. No ens enganyem, en el fons, aquest Klein era carn de Supertacaños.

Leroy

Típic amic amb estudis sobrequalificat per assessorar-te sobre bricolatge

El text segueix:

Klein va ser un estudiós de la Rosa-Creu i les religions orientals. Albergava idees esotèriques i espirituals on el blau jugava un rol important com el color de l'infinit. Interessat en el pigment com a substància de la Terra, Klein també va concebre formes d'elaborar pintures emprant els altres tres elements: aire (en forma de vent), aigua (en forma de pluja) i foc.

Traducció: Estenia els llenços en la terrassa (vent), a voltes plovia i li pillava al Leroy Merlin i no li donava temps a entrar-los (pluja) i tenia que assecar-los davant la llar (foc). Però clar, no vas a contar això en la teua autobiografia.

Yves Klein

Yves Klein

Finalment, la ressenya conclou:

L'obra de Kazemir Malevich Suprematist Composition: White on White (1918) és el precedent històric més important a la pintura monocrom, però Klein afirmava que l'artista rus estava originalment preocupat per la forma (el quadrat) més que pel color. "Malevich estava en realitat plantat en front de l'infinit, jo estic en ell" concluia Klein.

aaa

White on White (1918)

Dic jo que l'evolució normal seria la de pintar un quadrat d'un color més fosc que el fons fora el pas següent a pintar sols el fons i no a l'inrevés. Però Klein tenia clar que si pintes un quadrat en mig, les persones amb sensibilitat artística i gran bagatge cultural que visiten museus PAGANT es distreuen i no comprenen l'essència de l'obra d'art que tenen al seu davant, i aquesta no és altra que constatar el fet que el blau és lo més.

La veritat és que, veient aquestes obres i els comentaris que les justifiquen, es posa en entredit aquella cita de Dalí en la que afirmava que l'única diferència entre ell i un sonat era que ell no estava sonat (sic).

Però, realment el que m'ha vingut al cap amb aquesta història és una volta en la que, aprofitant una visita a un poble de la província de Castelló (de cuyo nombre no quiero acordarme), vaig visitar junt a un grup d'amics una exposició de pintura d'un artista local en la Casa de la Cultura. Quadres tipus art modern també. Era una col·lecció molt abundant i amb una temàtica molt concreta: animals exòtics. Recorde que, durant la visita, estàvem tots un poc perplexos davant tots aquells quadres d'animalets que, damunt, no estaven molt ben executats (des del nostre humil punt de vista). El cas és que, en algun moment, ens vam preguntar si l'artista havia pintat eixos quadres quan era un xiquet o si tenia cap tipus de disminució sensorial o psicològica. Ningú no ho sabia, en cap lloc ho posava i francament, no ens vam atrevir a preguntar per si la resposta era no.

Trobe que aquesta pregunta que mai arribàrem a formular il·lustra, en certa manera, la subtil diferència entre la genialitat i l'oportunisme que envolta l'art modern. Tornant a Klein, podríem fer-nos la mateixa pregunta, i és que, de nou, estaríem davant de la prima línia blava que separa una obra d'art d'una presa de pèl.

MEOW

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per FelinoEtiquetat com: , Axivat en: Hobbits Deixa un comentari
Comentaris (0) Trackbars (0)

Encara sense comentaris.


Deixa un comentari

Has d'iniciar sessió per deixar un comentari.

Encara no hi han trackbacks