La web felina El Bloc de l'opinió felina

16Des/131

RTVV: La mort en directe

El final de RTVV ha sigut de traca. He de reconèixer que feia anys que no sintonitzava Canal 9 al meu televisor, fart de la visió sesgada, per no dir directament manipulada, que oferien de l'actualitat. De fet, des d'aquest bloc vam produir una sèrie de curts parodiant la gestió que el govern del PP estava fent de l'ens públic. Però el darrer mes d'emissions m'han fet veure que una radiotelevisió pública és no sols possible, sinó també necessària. Malauradament, això ja ha quedat enrere, i una emissió en negre en el número 9 del nostre TDT ens recorda el que podia haver sigut i, potser, mai serà.

Canal 9 DEP

Canal 9 DEP

Ara bé, el ja de per sí històric procés de tancament de RTVV ens ha deixat una sèrie de moments que seran difícils d'oblidar. Cal matisar, però, que de records traumàtics Canal 9 ens ha oferit un bon grapat, com la (primera) mort de Krilin en Bola de Drac, el ridícul fet per alguns amics quan van anar a concursar a A la babalà, el paripé orquestrat per família i veïns quan van eixir al Show de Monleon, les ruboritzants intervencions del Monje en Calle vosté parle vosté o les inoportunes interrupcions del concurs a 100.000 per hora. Però a diferència d'aquests moments que, en definitiva, també provoquen certa nostàlgia, els que hem viscut aquestes darreres setmanes provoquen un malestar sense precedents. Un estupor, una vergonya i un rebuig propi del qui és testimoni d'una injustícia i no pot fer res per evitar-la.

Hem assistit a una mena de reality show on concursàvem tota la societat valenciana i, al final, ens eliminaven fent tongo. Sí, efectivament, els mateixos que han prostituït durant dècades la radiotelevisió pública han decidit que no els quedava més remei que llençar-la al riu. Ells, que han devorat l'ens com les malèvoles piranyes de "La sort de cara" no han mostrat cap mena de compassió per les restes encara vives de la seua víctima, ni molt menys penediment per les seues accions; al cap i a la fi, les piranyes, piranyes són.

En aquesta entrada vull arreplegar alguns dels inusuals moments, entre la hilaritat i el patetisme, que ens ha brindat l'actualitat durant el darrer mes envers aquest afer. Efectivament, de nou els valencians hem assistit a un altre sainet polític on no és que l'humor negre es trobe amb l'humor absurd, és que han quedat en la porta d'un gimnàs per a pegar-se. I després se n'han anat de canyes. Vaja, unes situacions que de no ser perquè les he vistes en la tele amb els meus propis ulls (més concretament en Canal 9) difícilment podria creure; I jo sóc dels qui pensava que Ricky Martin sí va eixir d'aquell armari en Sorpresa Sorpresa.

Continueu en sintonia per ser espectadors del sainet televisiu definitiu, on drama i comèdia tenen lloc, com no, simultàniament. Que comence el programa!

Primícia informativa

És realment irònic com els treballadors d'un mitjà que ha estat manipulant (quan no ignorant) notícies durant més de 20 anys s'assabenten de la decisió del seu tancament a través de la publicació de la notícia en un altre mitjà. Com la resta de valencians, han de consultar altres fonts d'informació per descobrir què és el que està passant en realitat a la "Comodidad Valenciana".

Així comença la segona edició del telenotícies aquest fatídic 5 de novembre de 2013:

A partir d'aquest moment, els treballadors prenen el control editorial de la cadena iniciant un mes d'emissions històric que, malauradament, hauria de ser l'últim.

Carta blanca

Durant eixe període són moltes les veus, fins aquell moment ignorades, que tenen cabuda en les emissions del canal autonòmic. També són tractats temes fins aleshores prohibits. En aquest apartat és realment significant la disculpa demanada en relació al lamentable tractament de l'accident de la Línia 1 de Metro.

També, gran varietat d'opinions en torn al tancament i els motius de la crisi de RTVV s'escolten en rigorós directe. Una de les intervencions més hilarants és la del diputat del BLOC Enric Nomdedéu, que parla ben clar del que ha provocat la decadència de Canal 9:

És evident que la història de Canal 9, més que de pel·lícula de Berlanga, és pròpia del cinema més caspós de Mariano Ozores.

24 dies després

Però no va ser fins el 29 de novembre, quasi un mes després de l'anunci del tancament i després d'infructuosos intents dels treballadors de convèncer el Consell de la viabilitat de la cadena, que el Govern Autonòmic decideix tancar les emissions definitivament. Les instal·lacions de Canal 9 són tancades a mitja nit per la policia nacional i autonòmica i la darrera emissió es fa sols amb el personal que ha pogut romandre a l'interior ja que ningú pot entrar o eixir. De fet, alguns dels convidats d'última hora han d'entrar, literalment, per les finestres per evitar els controls policials.

Dins d'aquesta situació surrealista es registra la següent intervenció policial:

Tenint en compte que l'ordre seria que ningú, sota cap mena de circumstància podia entrar a l'edifici, la policia va fer un gran treball.

Crònica d'una mort anunciada

Després d'una emissió en directe de vora 12 hores, arriba l'ordre judicial de desconnexió. Es viuen els moments més intensos de la història de la cadena que emet impotent i en directe la seua desaparició. Els emotius crits de "Això és un colp d'estat" amb que finalitzen els 24 anys d'emissions passaran a la història de la infàmia. Així van ser els darrers moments de Canal 9:

Sembla que la desconnexió va ser a les braves, llevant la llum de tota la instal·lació i enduent-se per davant, a més de les emissions de RTVV, les d'altres teles locals que emetien pel mateix canal de TDT. Aquesta barbaritat probablement venia per la urgència de la situació, ja que els crits de "Fabra dimissió!" s'estaven retransmetent en directe des del plató de telenotícies a tota la societat valenciana.

Menys pel mateix

Després del caos, les instal·lacions es tornen a posar en marxa per reprendre les noves emissions de RTVV, això és, les ratlles multicolors. Mentre, el miler de treballadors que ja no tenen res a fer, són enviats a casa amb un permís indefinit i retribuït. Vaja, que la tele pública ens continua costant el mateix als valencians, però sense rebre a canvi l'indispensable servei que, particularment durant el darrer mes, ens estaven oferint les emissions. Són més que evidents les presses del Consell per silenciar una veu que ja no li interessava.

I mentre els cossos de seguretat de l'estat acordonaven l'escenari del crim, alguns efectius aprofiten per fotografiar-se amb les celebrities que s'havien deixat caure per allà en una altre moment surrealista dels que ens ha oferit aquest procés:

Policies nacionals retratant-se amb el mític Paco Nadal

Paco, Paco, una foto!

I el mític Paco Nadal, que no estava allà precisament per retransmetre l'esdeveniment, es va fer la foto.

"Acoso y derribo"

Un cop silenciades les veus dissidents, la Comoditat Valenciana torna a la normalitat. O això és el que pensa el Governador Civil Fabra després del tancament total de RTVV, ja que no sols no renuncia a la seua agenda, sinó que convida a la Societat Civil a prendre part de la mateixa.

Glups

Glups

El resultat: nombrosos groupies (recordem, alguns d'ells a nòmina encara de RTVV però sense res millor a fer) s'apunten a acompanyar el President no electe de la Generalitat Valenciana en les seues aparicions públiques per fer-li patent el suport incondicional... en cas de que prenguera la decisió de dimitir. Evidentment, això provoca més d'un moment de tensió i alguns altres molt desafortunats.

Per exemple, aquest policia derrocant una dona en plena carrera (+bonus carambola i altra dona a terra):

O aquest guardaespatlles de Fabra tombant en pla vale tudo una periodista que intenta apropar un micro (un micro!) a Fabra:

Sembla que va ser ahir quan era el guardaespatlles de l'altre Fabra (el malo) el que agredia els periodistes.

Qui pot manipular un xiquet?

Però el tancament de RTVV afecta transversalment a tota la societat Valenciana, inclús als qui encara no poden votar. Així, Fabra es veu sorprès en un acte en Xàtiva pels crits d'uns xiquets que, des del pati d'una escola pública ubicada al pas del seu recorregut li demanen "Que torne Canal 9!":

Eixa mateixa vesprada l'escola rep una inspecció d'urgència que derivà en l'obertura d'un expedient al centre, per tal de determinar qui havia manipulat els xiquets perquè digueren eixes coses. Sí, els xiquets estaven manipulats; sembla que no han tancat Canal 9 i nosaltres no ens hem assabentat.

#RTVVtornarà ?

El futur de la televisió en valencià és incert i són molts els rumors que corren com la pòlvora per les xarxes socials. Entre la populista promesa del qui ja es creu el Proper President de la Generalitat™, Ximo Puig, en afirmar que el primer que farà serà reobrir RTVV fins a les veus que asseguren moviments per privatitzar la gestió d'un nou canal autonòmic en mans "amigues" n'hi han molts escenaris possibles. El que és cert és que, ara per ara, ha quedat un buit molt important pel que fa a la informació de proximitat i el necessari model d'ús de llengua estàndard.

Davant aquesta situació tan desmotivant fan ganes d'enviar a tot i a tots a fer la mà i oblidar-se de l'afer. Però no ens enganyem, això seria contrari als nostres interessos com a societat, com qualsevol concessió que implique una pèrdua de serveis o drets. No ens hem de donar per vençuts, i és precisament ara quan els valencians hem d'estar més units i lluitar per una radiotelevisió pública, plural i de qualitat; exigir-la als nostres responsables polítics. O no estem en una democràcia?

Canal 9 ha mort, llarga vida a Canal 9!

MEOW

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: TV Deixa un comentari
Comentaris (1) Trackbars (0)
  1. Un article magnífic, ho has recollit molt bé. M’encanta.


Deixa un comentari

Has d'iniciar sessió per deixar un comentari.

Encara no hi han trackbacks