La web felina El Bloc de l'opinió felina

22Jul/130

Garaging

L'altre dia, mentre feia una passejada nocturna per un turístic poble costaner vaig constatar un curiós fenomen, que un any més, ha cridat la meua atenció. És una espècie de síndrome estacional, ja que sols es pot apreciar en aquesta època de l'any, i que afecta a les persones que tenen una vivenda unifamiliar, a voltes segona vivenda ubicada en zona turística, però no exclusivament. Em referisc al curiós cas de la gent que estiueja al seu garatge.

Sembla que els feliços habitants d'aquest xalets, cases i apartaments de dos i tres altures quan arriba la calor, decideixen baixar totes les seues pertinències a la planta baixa i, quan cau la nit, obrin de bat a bat els portons i treuen unes cadires de lona. Passar per davant d'aquestes cases és assistir a un escenari on s'exhibeix la vida quotidiana, sense trampa ni cartró. Sols una família, les seues hamaques i el seu televisor de pantalla plana. El soroll del televisor, també desplaçat de la seua ubicació habitual, emetent programes de varietés (reposicions en el cas de Canal 9) es mescla amb la de la resta de televisors de la resta de famílies que també comparteixen la seua intimitat amb els vianants des de la comoditat del seu garatge. El "garaging" és més que una moda, és una nova forma de vida.

Una família feliç al seu racó favorit de la casa

Una família feliç al seu racó favorit de la casa

Quan veig a aquestes persones gaudint de les vacances al seu garatge, em puc imaginar la quietud amb la que la resta de la casa es queda durant aquest període; tota a fosques, amb les persianes baixades i segurament amb els mobles coberts per llençols plens de pols. Vaja com la casa de "Los Otros" de Amenábar sols que en este cas, "los otros" estan al garatge.

Les raons les puc entendre: la planta baixa és un espai més tancat, al que probablement li done menys el sol durant el día i, el més important, sol estar habilitada amb tot el que es necessita per a viure. Però si fins i tot s'han muntat la cuina al costat d'on aparquen el cotxe per no tenir que pujar a la casa per a res! Francament, aquest comportament em fa pensar en el poc que es necessita per gaudir d'unes bones vacances en família i de com, a voltes, la gent construeix torreons de castells per satisfer unes necessitats que realment no té.

Siga com siga, any rere any, allà on vaig em trobe amb els portons i les cadires de lona, i no puc evitar parafrasejar mentalment aquella cançó de La Hora Chanante:

Vivo con tu madre,
en un garaje...

MEOW

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per FelinoAxivat en: Hobbits Deixa un comentari
Comentaris (0) Trackbars (0)

Encara sense comentaris.


Deixa un comentari

Has d'iniciar sessió per deixar un comentari.

Encara no hi han trackbacks