La web felina El Bloc de l'opinió felina

19Set/121

Holmes & Watson: Valencia Days

Després de l'èxit obtingut per Garci amb la seua darrera pel·lícula, un pastitxe de les aventures de Sherlock Holmes, que porta al detectiu i al Dr. Watson a visitar Madrid, darrere dels passos de Jack el Destripador, crec que és el moment idoni de plantejar una seqüela. Això sí, ambientada en València, però en la València actual, que està molt bonica, i així la posem un poc més en el mapa si cap. La cosa podria ser així:

Després de les seues aventures en Madrid, Holmes i Watson no tornen a Anglaterra (això suposa un final alternatiu que es podria incloure en els extres del DVD). El cas és que es queden un poc més en Madrid, on coneixen a un tal HG Wells (interpretat per Alberto Fabra amb barba postissa) que està de visita a la capital espanyola per presentar el seu nou invent: La màquina del temps. Eixa nit, Holmes té un somni premonitori que el porta a l'any 2012, al Club de Tenis de València, als vesturaris on, no és que hagen sustret res d'una taquilla, sinó més bé l'han dipositat. També ix un enano ballant i parlant al revés. Torbat pel misteriós malson, convenç Watson per emprar la màquina de Wells i viatjar l'any 2012.

A partir d'ací la pel·lícula és una mescla entre Holmes & Watson: Madrid Days i Los Visitantes (no nacieron ayer). És a dir, l'èxit està asegurat.

Així que, ja en el present, la parella agafa l'AVE per desplaçar-se a València en un temps rècord, cosa que no sorprèn Holmes, sobretot després d'haver viatjat més d'un segle en qüestió de segons (i gratis!). Un cop arribats al destí, se citen amb la víctima de l'incident de la taquilla del vestuari. Queden en un lloc anomenat l'Albufera i l'interfecte apareix entre les brumes perxant en una barca. L'home, que es presenta com Doctor Tio Paco els explica l'horrorosa troballa: En obrir la seua taquilla, havia descobert, en les seues paraules "unes deposicions majors que jo juraria humanes". En dir estes paraules, Doctor Tio Paco es portà la mà al front i fingí un desmai.

La parella de detectius torna a la capital del Túria i es dediquen a pujar al bus turístic, beure Aigua de València, fer-se una o vàries Paellador ™ i comprar molts souvenirs (toros d'Osborne, flamenques i un pack de paella amb paquet d'arròs per a la dona de Watson). Este fragment és el més llarg de la pel·lícula.

Tots los anys ix bona

Després d'aquesta mostra de turisme de qualitat, Holmes i Watson, extasiats, decideixen tornar a la seua època. "Però Holmes" diu Watson en un valencià perfecte, fruit dels seus estudis a Oxford, "què passa amb el cas de la Taquilla?". "No existeix tal cas, Watson" respon Holmes mentre acomoda les seues bosses de souvenirs en el compartiment per a maletes del tren. "Com és això?" respon Watson. "Elemental, estimat Watson..."

(atenció que ací venen els SPOILERS!)

Holmes explica a Watson que no existeix cap misteri, ja que en realitat ningú ha posat una deposició humana en una taquilla del club de tenis. El que ha passat és que, mentre el Doctor Tio Paco feia la seua partideta, els de manteniment han procedit a instal·lar espills en totes les taquilles. "No era una merda...", conclou Holmes, "era un merda".

Final ¡¡¡Era yo!!! de llibre

MEOW

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , Axivat en: Notícies Deixa un comentari
Comentaris (1) Trackbars (0)
  1. Molt bona la notícia i els enllaços sobre la peli de Garci, no sé si la veuré algun dia, però al cine segur que no. I brutal lo del gènere Era jo!!, no el coneixia, jejejeje


Deixa un comentari

Has d'iniciar sessió per deixar un comentari.

Encara no hi han trackbacks