La web felina El Bloc de l'opinió felina

25Nov/104

El joc de les audiències

Fins fa poc pensava que un audímetre era com el vídeo protagonitzat per Ricky Martin dins d'un armari, un pot de melmelada i un gos llèpol: una cosa de la que tothom havia sentit parlar però ningú ha vist mai. Jo pensava que el llegendari aparell era un invent de les televisions per dur el sinistre pla de programar merda, per a que al final ens agradaren més els anuncis que el programa en sí (-Colló!, una altra volta tallen aquest interessant bloc d'anuncis per posar primers plànols de Belén Esteban!). Però no! Ara ja he obert els ulls: l'audímetre existeix i funciona.

Aquesta revelació m'ha vingut de la mà del curt-documental "¿Quien está ahi?", un interessant document gràfic en el que, durant poc menys de 10 minuts visitem el domicili del propietari d'un deixos audímetres. Veient el documental descobrim alguns dels aspectes sobre el funcionament d'aquest peculiar aparallet. I sí, efectivament, a aquest senyor li fan regals per veure la televisió sense tenir que encertar les complicades endevinalles a les tantes del matí després d'hores i hores d'espera pagades a preu d'or. Quina sort!

Però la pel·lícula de 1984 "El juego de las audiencias" va molt més enllà del que el curt a penes arriba a insinuar. En aquesta tv-movie, Danny DeVito interpreta un empresari, que tot i tenir un imperi del transport, somnia amb triomfar en la televisió amb una sitcom escrita per ell. Després d'aconseguir colar el pilot a un canal del cable (i la cosa té mèrit, ja que la sèrie és horrorosa), es prepara per a executar el pla definitiu per triomfar en televisió: De forma extraoficial aconsegueix un llistat amb la identitat de tots els propietaris d'audímetres del Estats Units i els convida a tots a un creuer. En realitat, el creuer és un dels seus vaixells de mercaderies cutrement camuflat que es perdrà durant mesos en una ruta transoceànica. Mentre, DeVito envia als seus treballadors (rudes camioners) a les cases de les víctimes, on s'instal·len amb l'única finalitat de veure la televisió. Això sí, a l'hora del show han de canviar al canal adequat. El resultat; una sèrie merdosa, però per sorpresa dels directius de la cadena, bat records d'audiència. Una jugada perfecta del germà llest de Schwartzenegger.

I jo em pregunte, en quin remot oceà es troben els 4000 espectadors que destrien la tele que veiem?

MEOW

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , Axivat en: TV Deixa un comentari
Comentaris (4) Trackbars (0)
  1. Molt interessant la reflexió. Jo també recorde eixe peli, crec que eren mafiosos els esbirros de Danny DeVito, no? Estava molt entretinguda.

  2. Era una espècie de mafiós que controlava una empresa de transport, sí. Resultava interessant per la crítica que amagava en clau de paròdia sobre el món de tv.

  3. Ací, altra versió del famós vídeo de Sorpresa Sorpresa: http://vimeo.com/18496326

  4. Tot un clàssic de la TV


Deixa un comentari

Has d'iniciar sessió per deixar un comentari.

Encara no hi han trackbacks