La web felina El Bloc de l'opinió felina

10Set/092

El nou Mestalla

Algunes reflexions i conclusions que es poden extreure

Pc Fútbol VCF editionSembla que els clubs de futbol no saben comportar-se com veritables societats anònimes i han de ser sempre les Administracions públiques les que vagen darrere seu salvant-los les castanyes del foc. Una veritable societat anònima el que hauria de fer si té greus problemes de finançament o de desquilibri financer és ajustar els ingressos i les despeses i si s’escau realitzar una ampliació de capital (tal i com proposà Juan Villalonga en el seu breu pas estival pel València, quan en el transcurs de 10 dies fou contractat com a gestor del club i acomiadat pel llavors màxim accionista Juan Bautista Soler; un espectacle totalment esperpèntic). En ocasions s’ha fet així, com en la recordada i judicialitzada ampliació de capital que el president Paco Roig féu a mitjans del 90, però normalment solen ser decisions polèmiques, ja que qui detenta un determinat percentatge de control sobre el club no vol veure disminuit el seu poder ni tampoc desitja aportar més recursos, ja que al contrari de la resta de societats mercantils, els diners invertits en accions d’una SAD estan ahí immobilitzats i no produeixen cap rendiment econòmic, és a dir que no es reparteixen dividends, perquè tampoc n’hi ha beneficis. Per això molts dels accionistes-directius si no obtenen el que han vingut a buscar estan desitjosos de vendre les accions (però clar, a ser possible sense perdre diners), ja que es tracta de molts milions no productius que tenen ahí immobilitzats. Una ampliació de capital és una forma de democratitzar una SAD i per això mateix no convé als qui ja detenten el control encara que siga d’una societat en fallida tècnica.

Com hem vist, el trasllat de l'estadi des d'un lloc cèntric a la perifèria de la ciutat no és pas un fenomen novedós o aïllat, sinó que s'emmarca en una dinàmica global de gran part dels clubs de futbol per tractar d'eixugar llur deute. És l'última maniobra (la via urbanística) per tal de traure del pou econòmic on es troben la majoria dels clubs de futbol, després del fracàs (total o parcial) de les anteriors vies: transformació en Societats Anònimes Esportives durant els 80, i augment de la remuneració pels drets televisius durant els 90. Per tant ha de quedar clar que el cas del Nou Mestalla no és un fenomen aïllat i respon a un nou intent de solució a un vell problema (l'endeutament crònic dels clubs de futbol).

El que ocorre és que la jugada li ha fallat al València Club de Futbol (VCF) a causa de l'esclat de la bombolla immobiliària. Realment el que ocorre és que eixa jugada (quasi una carambola) estava agafada amb pinces i descansava sobre dues potes: obtindre el màxim del solar del vell Mestalla (a tal fi havia aconseguit de l'Ajuntament el màxim de volumetria possible) i estafar a la ciutat (amb el consentiment de l'equip de govern) per tal d'aconseguir a preu de ganga els terrenys del nou estadi. En quant ha fallat la primera pota a causa del canvi de cicle econòmic, la segona ja no s'ha pogut consumar, afortunadament per als interessos de la ciutat (sort hem tingut que el VCF haja fet fallida abans de consumar-se l'estafa). Si ho pensem un poc, el que pretenia el VCF era ni més ni menys que amb els diners obtinguts pel solar del vell estadi, pretenia: adquirir un solar major que l'actual en una zona d'expansió urbanística (Av.Corts Valencianes), pagar la construcció d'un estadi de nova generació (molt millor que l'actual i amb major capacitat), eixugar el seu deute i a ser possible que encara li sobrara. Evidentment, vista amb perspectiva, eixa operació era del tot inviable i només podia reeixir a base d'obtindre un preu exorbitant pels antics terrenys i pagant un preu irrisori pels nous terrenys. Precisament per això s'optà per fer una permuta, ja que així resulta més senzill consumar l'estafa a la ciutat.

En les darreres setmanes s'ha estat parlant precisament de la minusvaloració dels terrenys del nou Mestalla (es parlava d'una diferència de 45 milions d'euros a causa de no haver contemplat els usos hotelers de la parcel·la) i de l'obertura de diligències penals contra l'alcaldessa, Alfonso Grau i Jorge Bellver. Al final el fiscal en cap del TSJCV, Ricard Cabedo, aturà el tema (iniciat per una denúncia veïnal), amb uns arguments prou més que discutibles: que resulta difícil valorar un sòl destinat a estadi esportiu perquè no hi ha referents pròxims, i que en tot cas quan es féu la requalificació urbanística hotelera el sòl ja era del VCF. Si el primer argument pot ser discutible, el segon és directament fals, ja que ni en juliol de 2007 el sòl era del VCF ni a dia de hui ho és, ja que perquè es perfeccione la permuta cal una contraprestació del VCF a canvi dels terrenys i el cas és que a dia de hui (4 de juliol de 2009) el VCF ni ha pagat els 17 milions d'euros (que no té) ni molt menys ha donat cap terreny a canvi (ni tan sols se sap quins seran). Per tant com es pot afirmar que el sòl sobre el que està el nou estadi aturat és del VCF si aquest no ha donat res a canvi d'eixos terrenys? Al meu parer, que coincideix amb el dels denunciants (Cercle obert) i amb el del fiscal provincial que sí que apreciava indicis de delicte (però que no podia actuar per ser Rita persona aforada), el delicte d'estafa o el de malversació de cabdals públics és prou evident. I si Ricard Cabedo (marit de la diputada socialista Juana Serna, antiga presidenta d'una gestora del PSPV) no ho ha estimat així, és, al meu parer, per indicació expressa del Govern Central, que per algun motiu no està interessat en la imputació de Rita per aquest afer. El motiu el desconec, tant podria ser per no enfadar més al PP (que a causa del cas Gürtel està bloquejant l'elecció de la senadora Leire Pajín), com per estimar que clavar-se més amb el VCF no seria molt aconsellable electoralment. El que sorprén davant d'eixe panorama en el qual Rita s'ha lliurat pels pèls d'una imputació segura, és que s'atrevisca a treure pit i exigir disculpes per haver mancillat el seu honor. És d'una cara dura i poca vergonya que em costen de comprendre.

Qui ha portat la iniciativa en tot aquest tema? Sens dubte ha estat sempre el VCF. Les administracions públiques i els veïns han anat en tot moment a remolc. Els partits de l'oposició (sobretot el PSOE), no és que hagen anat a remolc, sinó que han anat a la defensiva per por a enfrontar-se a la poderosa afició valencianista (degudament mobilitzada i teledirigida per la coalició d'actors formada pel VCF i el PP; fou paradigmàtica la seua utilització poc abans de les eleccions de 2007).

A l'afició i als socis minoritaris d'un club de futbol, per regla general, no els sol preocupar gaire la vessant social o econòmica (les finances) del club mentre no afecte a la vessant esportiva (l'única que els ocupa i preocupa). Ara bé, sí que els preocupa i molt quan acaba afectant. És en eixe moment quan pot ser usada l'afició com arma d'ús polític.

Sempre es fa la voluntat del VCF, i l'Ajuntament es plega als capricis canviants del club de futbol (molts cops bordejant la legalitat): que si ampliació del Mestalla als anys 90, que si trasllat de l'estadi, que si ara Societat mixta, que ara Soler vol que el sòl siga propietat del València “per no perdre patrimoni”. Això havia sigut fins ara, ja que recentment Alfonso Grau li parà els peus al nou president valencianista, Manuel Llorente, que pretenia reprendre la fòrmula de la Societat mixta. No sabem si serà l'inici d'una nova etapa. De totes formes l'intervencionisme en la vida social del VCF des de Presidència de la Generalitat és també prou important, posant i canviant presidents i forçant canvis accionarials. Es diuen liberals, però són extremadament intervencionistes.

L'ajuntament no actua defensant els interessos generals de la ciutat, sinó que actua sense tindre'ls en compte, i només mira pels d'entitats privades com el VCF. No és que vulga perjudicar-los ex-professo, sinó que no li importa si amb la seua actuació els perjudica. Tenim com a exemple el cas de les pistes d'atletisme, que figuren al conveni signat amb el VCF, però que ara l'alcaldessa sembla disposta a que es caiguen del projecte final. En cas de col·lisió d'interessos, els populars saben bé a qui han de defensar (al VCF, empreses i d'altres amb interessos particulars).

Ja per acabar apuntarem quines podrien ser les solucions a la situació crítica del VCF, que té paralitzada la construcció de l'estadi des de fa mesos per la falta de liquidesa. La solució no és única, sinó que el millor seria una combinació de les següents:

  • Una millor administració combinada amb una retallada de despeses. Sembla que Manuel Llorente ha iniciat eixa senda.
  • La venda d'alguns jugadors. Tot i que tampoc s'han de malvendre els principals actius.
  • Acometre definitivament la tan esperada ampliació de capital a la qual JB Soler es negava. És realment la millor solució i podria servir per redemocratitzar al VCF.
  • I per últim caldria reprendre la idea de l'Estadi Municipal, ja que és evident que el VCF sol no pot fer front al cost de construcció i al de l'adquisició dels terrenys.

El futur que s'albira és ben complicat i no se sap ben bé com pot evolucionar, i més tenint en compte la situació de crisi i sobrendeutament valencià en la qual ens trobem.

Nota de l'Autor: Adaptació del treball realitzat per a l’assignatura d’Administració i polítiques públiques.

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Comentaris (2) Trackbars (0)
  1. Una anàlisi de la situació molt completa. La veritat és que és increïble com el València s’ha eixit sempre amb la seua. El fútbol és com una nova religió basada en els moviments de quantitats monetàries astronòmiques amb molts seguidors. Crec que és realment poderós com arma política.

    Ja tocava publicar algun article seriós en la web. Enhorabona Stevie!

  2. Gràcies a tu per arreglar l’article i afegir eixes imatges tan gracioses, ara sí que està més presentable.

    M’alegre que t’haja agradat, sé que és prou llarg per a una web, però trobe que l’he fet amé. A mi és que el tema de la vida social del VCF em sembla apassionant, ja que té de tot: intriga, política, economia, espionatge, dret, esport, història, etc…


Deixa un comentari

Has d'iniciar sessió per deixar un comentari.

Trackbacks are disabled.