La web felina El Bloc de l'opinió felina

10Set/092

El nou Mestalla

Una anàlisi detallada del procés

Els actors intervinents en aquesta problemàtica pública serien:

  • El València CF i els seus dirigents: Paco Roig, Pedro Cortés, Jaume Ortí, Juan Bautista Soler (i son pare Bautista Soler, accionista majoritari), Agustí Morera (breu president titella), Vicente Soriano i Manuel Llorente (l’actual mandatari). I també cal tindre en compte a l’important afició valencianista (que pot ser o no accionista del València CF).
  • Les Administracions públiques valencianes, molt especialment l’Ajuntament de València i la seua alcaldesa Rita Barberà Nolla (així com el seu equip de govern, reforçat per les majories absolutes obtingudes ininterrompudament des de 1995).
  • Els partits polítics majoritaris: molt especialment PP i PSOE.
  • Els ciutadans i veïns afectats tant del vell Mestalla com del Nou. Així com els antics propietaris del solar del Nou Mestalla que foren expropiats (o més acuradament sofriren una reparcel·lació) a preu de sòl dotacional esportiu i ara s’han trobat amb el fet que el sòl és destinat a a la construcció d’un estadi esportiu privat i zones comercials i recreatives.

Angry MobEixos serien els 4 grups d’actors principals que s’han mantingut al llarg del temps, sense perjuí que puga haver algun que altre actor esporàdic. Els 4 grups d’actors s’han aliat entre si seguint els seus interessos. Així, bàsicament tindríem dues coalicions d’actors:

Per un costat la formada pel València CF (i els seus dirigents) i les administracions regides pel Partit Popular (tant la Generalitat de Francesc Camps, com l’Ajuntament de Rita Barberà), amb el clar suport del propi partit en el poder i molt especialment amb el recolzament i impuls de la nombrosa afició valencianista degudament teledirigida. Aquesta coalició, no cal dir-ho, ha estat a favor de la construcció del Nou estadi a l’emplaçament triat i a favor de donar-li les majors facilitats i avantatges possibles al València CF, ja fóra per aconseguir la major volumetria legal possible en el solar del vell Mestalla o com perquè s’aplegara a la permuta que li permetera al València CF de construir el nou estadi i ser-ne el propietari (també del sòl). Aquesta coalició no ha dubtat en atacar als qui s’oposaven amb totes les armes al seu abast. És ben significatiu quan llançaren a l’afició valencianista en contra del PSPV-PSOE poc abans de les eleccions autonòmiques i municipals de maig de 2007 per haver votat al ple municipal en contra de la forma com s’havia fet la requalificació del vell Mestalla (computant vials públics i jardins per augmentar l’edificabilitat de la parcel·la). Tot i estar emparat per la Veritat i allò més raonable i racional, el PSPV-PSOE ho tingué difícil per fer-se entendre per l’electorat valencianista arran de la seua postura, i ben segur que eixa postura legal i digna li passà factura en les eleccions que a la postre acabà perdent novament. Aquesta coalició d’actors no només compta amb majors recursos econòmics i amb el suport de tot l’aparell administratiu, sinó que a més a més compta amb recursos emotius i simbòlics d’enorme importància que degudament explotats poden provocar grans mobilitzacions valencianistes.

Cal afegir també dins d’aquesta coalició actoral, als veïns i botiguers (molt especialment) de Benicalap favorables a la instal·lació del Nou Mestalla perquè pensen que els beneficiarà econòmicament ja siga revaloritzant llurs vivendes o bé pels majors ingressos en els locals (bars, etc…) propers a l’estadi.

Per altre costat la coalició formada pels antics propietaris del solar del Nou Mestalla, veïns afectats (de Mestalla i de Benicalap), les associacions de veïns que els donen suport i els partits de l’oposició: PSOE, Bloc, EU, etc… entre d’altres subjectes. Aquesta coalició d’actors és més inestable i té objectius en ocasions coincidents i en ocasions divergents, ja que cadascú busca els seus propis interessos (com d’altra banda és legítim), de manera que no tenen una veu uniforme ni uns interessos unívocs com la coalició d’actors antagonista.

Així tots fan oposició, però tenim que l’agrupació d’antics propietaris del solar del Nou Mestalla litiguen judicialment perquè els paguen més pels seus antics terrenys que ara ja no són d’ús dotacional esportiu sinó terciari. Els veïns del vell Mestalla volen majors dotacions públiques en la parcel·la afectada i una edificabilitat menor que no els perjudique tant (en vistes, en llum i en serveis a compartir amb els nous veïns que vinguen).

Els veïns de Benicalap contraris a la construcció allí del nou estadi (ja hem vist que n’hi ha d’altres que estan encantats amb la idea), s’oposen a eixa construcció perquè ells esperaven que es compliren les previsions del PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) i s’han sentit defraudats. Efectivament, i com ja hem dit adés, originàriament eixa parcel·la obtinguda en la reparcel·lació del PAI d’Ademús estava destinada a sol dotacional d’ús esportiu. Els veïns esperaven que un poliesportiu municipal suplira les carències de dotacions públiques que sofreix el barri. I en lloc d’això s’han trobat que no tan sols no tindran el seu poliesportiu municipal, sinó que ara la parcel·la deixarà de ser pública i passarà a ser d’una empresa privada per construir ahí un estadi privat amb zones comercials i recreatives en els baixos de l’estadi. Òbviament llur disgust és bastant comprensible.

I damunt ara ja ni tan sols és segur que es construïsquen les pistes d’atletisme a l’interior de l’estadi, ja que Rita Barberà digué que només n’hi haurà les anunciades pistes si són necessàries, és a dir depenent de si al final ens concedeixen o no algun campionat mundial d’atletisme. Això malgrat que al conveni de 2005 eixa construcció de les pistes era una de les contrapartides a les quals es comprometia el València CF arran de la permuta; com bé recordà el regidor socialista Rafael Rubio. Com es veu, cada pas que es dóna és en perjuí dels interessos de la ciutat i a favor dels del club. Ja que afirmar que només es construiran si fan falta, és una falàcia, ja que un requisit per optar a un campionat d’atletisme és que estiguen construïdes les pistes. Per tant si no estan construïdes les pistes d’atletisme és evident que no li concediran cap campionat mundial o europeu i en conseqüència té raó l’alcaldesa que no caldrà construir-les. És la pescadilla que es menja la cua.

En canvi el PSOE té una posició divergent a la dels veïns de Benicalap contraris a l’estadi, ja que si bé en algunes qüestions pot coincidir amb ells (i plenament amb els veïns del vell Mestalla), sí que és partidari que es construisca el Nou Mestalla en la parcel·la d’Ademús. De fet la posició contrària hauria resultat suicida per als interessos electorals del PSOE. El PSOE més que res vol que les coses es facen legalment i sense que es perjudiquen en excés els interessos de la ciutat. Creu possible conjugar els interessos de la ciutat i del club.

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Comentaris (2) Trackbars (0)
  1. Una anàlisi de la situació molt completa. La veritat és que és increïble com el València s’ha eixit sempre amb la seua. El fútbol és com una nova religió basada en els moviments de quantitats monetàries astronòmiques amb molts seguidors. Crec que és realment poderós com arma política.

    Ja tocava publicar algun article seriós en la web. Enhorabona Stevie!

  2. Gràcies a tu per arreglar l’article i afegir eixes imatges tan gracioses, ara sí que està més presentable.

    M’alegre que t’haja agradat, sé que és prou llarg per a una web, però trobe que l’he fet amé. A mi és que el tema de la vida social del VCF em sembla apassionant, ja que té de tot: intriga, política, economia, espionatge, dret, esport, història, etc…


Deixa un comentari

Has d'iniciar sessió per deixar un comentari.

Trackbacks are disabled.