La web felina El Bloc de l'opinió felina

10Set/092

El nou Mestalla

Bahia de Porxinos i altres empastres

EmpastrePerò no és tan sols l’Ajuntament de València el qui cedeix als interessos del València, també l’ajuntament de Riba-roja del Túria (presidit pel popular Francisco Tarazona, successor del nostre company Joan Antoni Toledo) ha entegat a mans del València la vall de Porxinos per tal que aquest es lucrara construint una ciutat esportiva (l’excusa) i una zona residencial, que ara amb la crisi immobiliària sembla que ja no resulta tan rendible. Tan sols l’Ajuntament de Paterna (presidit pel difunt socialista Francisco Borruey fins la derrota en maig del 2007 del cinturó roig) resistí els intents del València perquè requalificara la seua ciutat esportiva ubicada des de fa lustres al Parc Tecnològic de Paterna.

Altre element que afegeix major controvèrsia a la qüestió i que mostra una vegada més la clara subordinació de l’Ajuntament a la voluntat que en cada moment tinga a bé tindre el València CF és el fet que es desitjara construir un nou estadi aduint que l’altre s’havia quedat menut i vell, quan feia a penes 10 anys que el vell estadi havia sofert una profunda remodelació i ampliació a costa de vials públics (per a més inri) amb la total permissivitat per part de l’Ajuntament (cosa que no ens ha d’estranyar coneixent els antecedents del govern popular de Rita Barberà Nolla).

Efectivament la famosa ampliació del Mestalla de mitjans dels 90 encetada sota la presidència de Paco Roig fou polèmica perquè l’Ajuntament permeté que l’estadi cresquera a l’alt i a l’ample a costa de les voreres perimetrals de l’estadi, causant un evident perjuí respecte a la resta de la ciutadania i en particular als veïns colindants que veien minvar així llum i vistes. Com no podia ser d’altra manera, els veïns afectats, trobant-se desemparats pel seu ajuntament, hagueren d’acudir a la via jurisdiccional que a la postre i després de molts anys acabà donant-los la raó i declarant il·legal dita ampliació. El que ocorregué fou que quan finalment es dictà la Sentència del Tribunal Suprem, el València CF i l’Ajuntament al·legaren que ja no tenia sentit executar la sentència (que hauria suposat l’enderrocament de l’excés de volumetria, és a dir de l’ampliació il·legal) atés que ben aviat seria enderrocat l’estadi un cop estiguera construït el Nou Mestalla, cosa que encara no ha ocorregut (s’anuncià la conclusió de les obres a finals de 2009 i la seua inauguració per a agost de 2010). Per tant han fet una ampliació il·legal que haurà tingut a la postre una vida últil de poc més de 15 anys.

Altre exemple de cessió a favor dels interessos de l’entitat valencianista fou quan es negocià la volumetria permesa en el solar del vell Mestalla per al dia que fóra enderrocat. En una negociació entre l’Ajuntament i el València, al final els “tècnics” acabaren per establir una volumetria màxima permesa més propera als interessos del club de futbol i que el satisfeia a aquest plenament (sol·licitava inicialment 90.000 m2) que als interessos dels veïns colindants que s’oposaven.

És a dir que l’Ajuntament acaba concedint-li tot el que en cada moment va desitjant el València CF, ja siga una ampliació o bé un estadi de nova construcció quan amb l’ampliació ja no té suficient. O tal volta una de les raons de voler construir un nou estadi al poc d’haver fet la remodelació de l’antic camp, fóra precisament que intuiren que els tribunals acabarien declarant il·legal eixa ampliació i per tant calia un segon pla per al dia que hagueren d’enderrocar l’ampliació.

La finalitat, que tenen tots els clubs de futbol, d’aconseguir èxits esportius i quants més millor no és mala en si mateix, és positiva, el que passa és que cal conjugar eixa aspiració legítima amb una administració prudent i responsable per no dur a la fallida al club i que després hagen de ser les Administracions públiques les qui hagen de traure les castanyes del foc a eixos gestors irresponsables. És a dir que és legitíma eixa finalitat esportiva d’aconseguir resultats positius, però no fins el punt d’intentar assolir-la a qualsevol preu ignorant l’obligació que imposa el Codi de Comerç a tot empresari de comportar-se amb la diligència d’un bon pare de família. Hauria d’haver un major control jurídico-financer sobre els clubs per part d’organismes independents governamentals, però resulta que a Europa això tan sols ocorre amb els clubs alemanys, holandesos i en menor mesura francesos.

Perquè a banda, com demostren diversos estudis els clubs menuts i més pobres rendeixen més en proporció als recursos invertits que els clubs grans. El fet d’invertir molts recursos econòmics en un club no garanteix automàticament els èxits esportius. Un bon exemple de gestió acurada, responsable i exitosa sense una gran inversió de capital és el cas del Vila-real CF, que gestiona el germà menut de Paco Roig, Fernando Roig (propietari de Pamesa).

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Comentaris (2) Trackbars (0)
  1. Una anàlisi de la situació molt completa. La veritat és que és increïble com el València s’ha eixit sempre amb la seua. El fútbol és com una nova religió basada en els moviments de quantitats monetàries astronòmiques amb molts seguidors. Crec que és realment poderós com arma política.

    Ja tocava publicar algun article seriós en la web. Enhorabona Stevie!

  2. Gràcies a tu per arreglar l’article i afegir eixes imatges tan gracioses, ara sí que està més presentable.

    M’alegre que t’haja agradat, sé que és prou llarg per a una web, però trobe que l’he fet amé. A mi és que el tema de la vida social del VCF em sembla apassionant, ja que té de tot: intriga, política, economia, espionatge, dret, esport, història, etc…


Deixa un comentari

Has d'iniciar sessió per deixar un comentari.

Trackbacks are disabled.