La web felina El Bloc de l'opinió felina

10Set/092

El nou Mestalla


Compartir pis? No gràcies.

Vàter compartitEn ocasions, en especial en clubs més modestos (com és el cas de l’Hércules d’Alacant) o més ofegats, l’estratagema ha sofert una variació i ha consistit en vendre el patrimoni del club i no reinvertir-lo en l’adquisició d’un nou estadi. És a dir, que requalifiquen el vell estadi per construir vivendes, oficines, hotels o zones comercials i es traslladen a un estadi municipal de nova construcció (a voltes compartit amb l’altre equip de la ciutat si l’hi ha) sufragat íntegrament per l’Ajuntament (o altra Administració pública). El benefici per al club en eixe cas és total, però a canvi perd el seu principal bé patrimonial (l’ingrés obtingut del qual es gastarà òbviament en un tres i no res a causa de la crònica mala gestió que ja hem descrit) i s’obliga a jugar en un estadi de propietat municipal i en ocasions compartit amb altre equip.

Eixa sembla ser que era la idea original que es tenia per al Nou Mestalla, és a dir un estadi olímpic municipal (que servira també per a competicions d’atletisme et altrii) compartit pels dos equips de la ciutat (el València i el Llevant) i el propi Ajuntament, i per això s’ubicà en un terreny de propietat municipal obtingut mitjançant reparcel·lació prèvia d’uns terrenys a urbanitzar, i conceptuat com sol dotacional d’ús esportiu. Però des del principi el València tenia altra idea al cap i no estava gens disposat a compartir l’estadi amb ningú i molt menys a perdre patrimoni, així que finalment les Administracions públiques cediren novament a les pretensions de l’entitat valencianista i en el conveni acordaren que l’estadi i el sol sobre el que s’assenta (que l’Ajuntament li havia proposat que romanguera en mans municipals) fóra íntegrament de propietat de la SAD València CF (VCF).

Així el conveni (en realitat foren tres convenis a cada qual més favorable per al València CF: el de juny de 2004, el de desembre del mateix any que constituia una societat mixta Ajuntament-VCF i finalment el de desembre de 2005 que la dissolia i que és el conveni vigent que preveu la permuta; en els anteriors no hi havia permuta) que s’aprovà entre les Administracions públiques valencianes (Generalitat i Ajuntament de València) i el València CF es féu a la mesura de l’equip valencianista i així estableix una permuta del solar municipal de l’avinguda de les Corts Valencians per una sèrie de terrenys que el València oferiria a canvi.

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Comentaris (2) Trackbars (0)
  1. Una anàlisi de la situació molt completa. La veritat és que és increïble com el València s’ha eixit sempre amb la seua. El fútbol és com una nova religió basada en els moviments de quantitats monetàries astronòmiques amb molts seguidors. Crec que és realment poderós com arma política.

    Ja tocava publicar algun article seriós en la web. Enhorabona Stevie!

  2. Gràcies a tu per arreglar l’article i afegir eixes imatges tan gracioses, ara sí que està més presentable.

    M’alegre que t’haja agradat, sé que és prou llarg per a una web, però trobe que l’he fet amé. A mi és que el tema de la vida social del VCF em sembla apassionant, ja que té de tot: intriga, política, economia, espionatge, dret, esport, història, etc…


Deixa un comentari

Has d'iniciar sessió per deixar un comentari.

Trackbacks are disabled.