Cultura alimentària
Després de la 2ª Guerra Mundial, des dels Estats Units (EEUU) s’ha anat imposant, gràcies al prestigi i fascinació que causava aquest país, una cultura alimentària basada en el menjar ràpid (fast food), que troba el seu màxim exponent en l’emblema que és la multinacional McDonald’s (fundada en 1955 en Des Plaines, a l’estat industrial d’Illinois), però també representada per altres cadenes nordamericanes de fast food com Burger King (la gran rival de MacDonald's; una rivalitat i complementarietat similar a la que mantenen Coca-Cola i Pepsi), Kentucky Fried Chicken, Taco Bell, etc…
Aquesta cultura alimentària exportada pels EEUU fins fer-la global és molt més perniciosa per a la salut que la nostra dieta mediterrània, però la fascinació que causaven els EEUU i el seu preu econòmic l'ha impulsat de forma considerable. Eixa cultura alimentària ha causat grans canvis sobre el cos, ja que una sobrealimentació (de greixos, que no pas de productes sans) ha provocat greus problemes coronaris i de sobrepés en les societats occidentals i en alguns països en vies de desenvolupament. El més curiós és que eixa cultura alimentària americana ha transformat el vell esquema decimonònic de ric-gros i pobre-prim. Ara el fast-food ha invertit els termes i són els pobres els qui són més grossos a causa d'uns menús de menjar ràpid molt econòmics i d'alt contingut greixós. Per contra la wealthy people (els rics o benestants) són més partidaris del slow food i de cuidar la línia, ja que no van a restaurants de menjar ràpid i a banda tenen temps i diners per fer dietes i anar al gimnàs per fer exercici. De manera que s'ha invertit completament eixe vell esquema.
Continuar llegint Cultura alimentària
Guia de supervivència zombi
M'ha cridat molt l'atenció el cartell (cliqueu sobre la imatge per ampliar) amb les instruccions a seguir en cas de pandèmia zombi. Ho he trobat al blog de Jaume Balagueró i forma part de la campanya promocional per a l'imminent estrena de [Rec] 2. Sí, ja està ací la segona part d'una de les produccions més internacionals que ha parit el cinema espanyol... amb zombis. No us penseu, encara que no ho semble, el cinema ibèric té una gloriosa història en el gènere dels morts que tornen de la tomba.
Aquest cartell és un exemple més de que el cine de morts vivents és més que un subgènere, és un estil de vida, un fenomen. Mireu sinó les diades de l'orgull zombi. Amb aquest panorama, no sorprén la proliferació d'associacions com la Federal Vampire and Zombie Agency per a l'estudi del Fenòmen Zombi arreu del Món RealTM. Ningú imaginava que aquella pel·lícula mig amateur d'un jove anomenat George Romero generaria tanta escola, inclús més de 40 anys després de la seua estrena. Ara per ara, el gènere zombi sembla que no està disposat a morir. Evidentment.
Això ha donat peu a tota una sèrie de produccions més enllà del seté art. Però, independentmentment de les propostes literàries,musicals o cinematogràfiques amb zombis, em vull centrar en els aspectes no artístics de la Cultura Zombi. En concret, en els diferents elements que es poden adquirir a la xarxa per sobreviure a l'atac d'una horda de cadàvers famolencs. Oblideu-vos dels consells de Bear Grylls, si voleu saber com fer front a una d'eixes nits dels morts vivents, seguiu llegint. Continuar llegint Guia de supervivència zombi
El nou Mestalla
La construcció d’un nou estadi esportiu per al València Club de Futbol no és pas un fenomen aïllat, sinó que s’emmarca dins d’una dinàmica mampresa per gran part dels clubs de futbol espanyols de traslladar cap als afores de la ciutat els seus vells estadis que han quedat engolits pel creixement de les ciutats. I aprofitant el canvi d’ubicació, el nou estadi es modernitza i s’amplia, i amb els vells terrenys ara cèntrics s’intenta fer negoci per tal de finançar el creixent deute de la majoria de clubs de futbol.
Així s’ha fet amb la nova ciutat del Reial Madrid i eixe és el model que ha tractat de seguir el València CF amb desigual fortuna, ja que li ha pillat la construcció del nou estadi amb el canvi de cicle immobiliari i amb els terrenys del vell estadi encara sense vendre.
Marvel en mans de Disney
Recentment Disney ha adquirit Marvel. Així, sense més. És evident que l'èxit de les pel·lícules i el potencial del merchandishing dels super-herois no ha passat desapercebut per a la companyia que porta explotant per més de 80 anys al ratolí més famós del món. No se sap si això afectarà molt la línia editorial d'Iron Man o Lobezno, les quals ja estaven dirigides a un públic infantil/juvenil, però la blogosfera ja comença a preguntar-se quines podrien ser les conseqüències, tant per al cine com per a la resta de productes. En aquesta web també podeu trobar una galeria d'aquestes combinacions ara ja no tan impossibles.
La veritat és que com a antic lector de còmics Marvel, la notícia m'ha impactat, i no he pogut evitar fantasiejar sobre possibles col·laboracions envers personatges dels dos universos. Però, d'altra banda, no trobe tan desgavellat aquest moviment empresarial. Al cap i a la fi, les dos companyies porten anys dedicant-se a explotar d'una forma o altra la seua plantilla de personatges. Disney el que ha fet és ampliar-la, per també ampliar l'espectre de consumidors potencials. Ara ja no perden el xiquet que assoleix l'adolescència i abandona el tebeo Patoaventuras pel còmic de X-Men, o que deixa d'arrossegar els seus pares a veure l'enèsima continuació de La Sirenita per arrossegar els seus amics a veure una altra continuació d'Spiderman. Com dic, es tracta d'ampliar l'espectre; vendre més per guanyar més.
Vist així, em puc imaginar quines podrien ser les futures adquisicions fetes pel gegant de l'entreteniment. Ja sabeu, per ampliar més i més el seus consumidors potencials. Quin serà el següent pas? Adquisició dels drets de la SuperPOP? Portada i poster dels Jonas Brothers en tots els números. Absorbir i fusionar totes les editorials de la premsa del cor? Gran exclusiva! La vida privada de Hanna Montana! Disney accionista majoritari de Playboy? Gran exclusiva! Les parts privades de Hanna Montana! Absorció de News Corporation? Vota Disney! El següent pas seria conquerir el món i descongelar Walt perquè el governe. Per què penseu sinó que el van congelar?
MEOW
Anit viu
-
La cinta blanca (2009)
2010-03-13 19:47
per FelinoA principi del segle XX una sèrie de misteriosos esdeveniments pertorben la vida en una xicoteta societat rural al nord d'Alemanya marcada per unes fèrries normes morals i religioses. Michael Haneke de nou aconsegueix captivar l'espectador amb un relat sobre les misèries de la raça humana. Excel·lent direcció tècnica i artística. Cine en estat pur que convida a la reflexió sense renunciar a l'entreteniment.
0.3
Tv-Felina
Top Manta
Meta
Contacte
Arxiu
Categories
Bloc'n'Roll
Enllaços interessants
Botonets
