Cinc moments fallers
Deprés d'una dura setmana fallera, València ha tornat a la normalitat. Les aglomeracions, els carrers plens de brutícia i, sobretot, els petards que tronaven per tots els llocs, ja han quedat enrere. Reconec que no sóc un fervent seguidor de la festa fallera. Mai ho he sigut. Però després de dos anys d'exili mallorquí, enguany he reprès la tradició d'una forma, diguem, més intensa.
En qualsevol cas, vull compartir amb vosaltres els cinc moments fallers que més m'han traumatitzat aquest any. Bo, és una forma de parlar, en realitat s'ha tractat més bé d'una curiosa combinació sensorial molt lligada a les festes populars: m'han fet gràcia al temps que m'han escandalitzat. Aquestes anècdotes, no necessàriament protagonitzades per fallers, volen donar una idea de la classe de coses que es pot trobar o li poden passar a qualsevol en la ciutat de València durant els "festejos falleros". Prou de preàmbuls, heus ací els meus moments fallers:
Continuar llegint Cinc moments fallers
WTF Higiènic
Mentre feia la meua ruta fallera em trobí prop del carrer de la Nau un curiós WTF.
Algú sap interpretar què carai significa? Quina és la intenció?
Portada amb mono titi
No és cap secret que en aquesta web tenim una sensibilitat especial per les fotos de persones acompanyades d'un mono titi. Avui, La Razón, en eixa espècie de concurs que tenen de "Envia una foto de Garzón graciosa y gana un patinete eléctrico", publica en portada la foto del jutge de moda en tan singular companyia. El titular aclareix la notícia: "Garzón contó con una funcionaria de apoyo (...)", és a dir, que en realitat és mona titi i és funcionària. Mai hauria pensat que Garzón és del tipus de persones que tenen com ajudant una mona titi, però vist el circ que s'està montant al seu voltant, tampoc em sorprén. Imagine a la mona titi, vestida de botones, espiant a l'hotel Ritz les visites del sastre amb nom de torero a l'habitació del Molt Honorable, per després anar a informar Garzón, que l'espera al cantó vestit de zíngaro i amb un organillo. Garzón, per descomptat entén el que li diu en forma de grunyits, fet comú entre els propietaris monotitescs, que mai deixa de sorprende la resta de mortals.
També és portada avui la campanya dels retors per concienciar la societat dels animals en vies d'extinció. A cas volen que es prohibisquen també les caceries de xiquets? I ara què caçaran els jutges mediàtics com Garzón? Amb el que li haurà costat ensenyar a la mona titi a portar-li els cartutxos...
MEOW
Indagacions supèrflues
Coses d'internet: Resulta que estic llegint un divertidíssim post en Vicisitud y Sordidez sobre com millorar una seqüela (bàsicament afegint el snowclone Electric Boogaloo com a subtítol i fent que aparega el cantant britànic Paul Rodgers) i, a causa de les contínues al·lusions a l'actual vocalista de Queen, decidisc cercar un poc més d'informació sobre ell. Així que vaig a la Wikipedia i comence a llegir l'article que li dediquen. Però abans de finalitzar, trobe una cosa que em crida l'atenció en la secció "Véase También", ja que, entre enllaços als articles que la enciclopèdia d'internet dedica als grups en els que ha participat el cantant (The Firm, Bad Company i Queen) apareix un enllaç a l'article de Chuck Norris. WTF!! Quina estranya relació hi haurà entre el cantant de rock anglés i el super-heroi texà? Amb la necessitat d'aclarir aquesta incògnita, faig una recerca a Google amb el noms dels dos personatges. Els resultats mostren que sols es tracta de l'evident paregut físic entre els dos, clar. No sé com no m'he adonat. El cas és que aquesta similitud entre famosos ha donat per més d'una broma, algun rumor i alguna que altra confusió. La veritat és que el paregut és més que raonable, jo diria que inquietant. Per un moment, se'm passa pel cap que potser Rodgers i Norris fóren la mateixa persona, una mescla entre Clark Kent i Miley Stewart, quedant-se amb el alter-ego dels dos: Superherori pel dia i superestrella del rock per la nit. OMG! Descarte ràpidament la idea, ja que Chuck Norris no necessita un alter ego per a cantar. Satisfet de les meues indagacions i pels coneixements adquirits en aquesta singladura cibernètica, decidisc tornar al Món RealTM. És millor assimilar el contingut d'internet en dosis xicotetes.
MEOW
PS: Després de tornar al Món RealTM i revisar aquest post, m'ha vingut al cap un paregut raonable amb Paul Rodgers encara més torbador.
Partits rarets
I parlant de política friki, m'ha vingut al cap un partit que es va presentar a les eleccions fa molt de temps, la propaganda electoral del qual, quedarà per sempre a la meua memòria. Es tracta del Partido de la Ley Natural (PLN), es va presentar a les Eleccions Generals l'any 2000 i va obtindre més de 17000 vots. En la seua campanya, presentaven propostes tan interessants com terminar amb el 50% de les malalties en dos anys i tenir la solució -testada científicament- a la delinqüència i el terrorisme. Tot això demostrat amb unes interessant gràfiques fotocopiades que tenien la poca vergonya de mostrar. Totes aquestes gestions, segons afirmaven, reduïrien dràsticament els impostos i l'atur, i així és podrien construir inquietants estructures faraòniques, com la que es mostra al minut 1:06. Supose que serà un lloc perquè visquen els experts en tecnologies de meditació transcendentals i vol iòguic (m'encanta aquest concepte), que segons 42 estudis científics, han de governar el país. Impressionant.
Però aquest no és l'únic partit absurd que s'ha presentat a unes generals. Ni molt menys. En aquest blog han fet una selecció dels 20 partits polítics més absurds de la història de la democràcia, basant-se en les dades del Ministeri d'Interior. Com podeu vore, n'hi ha un bon grapat de propostes extravagants. Coneixeu alguna més?
MEOW
Anit viu
-
¡Qué ruina de función!...
2010-07-30 15:11
per FelinoLa representació d'una obra teatral a voltes té més embolics darrere de l'escenari que sobre ell. Divertida comèdia sobre una companyia teatral i les seues catastròfiques representacions. La riallada està assegurada.
0.3
Tv-Felina
Top Manta
Contacte
