La web felina El Bloc de l'opinió felina

9febr./095

L’any passat viu

pelis
Una de les novetats de l'any passat a la web fou la incorporació de la secció Anit Viu, en la que publiquem breus ressenyes de les pel·lícules que visionem, i les puntuem segons el nostre criteri. Això, ens ha proporcionat una base de dades amb informació dels títols que hem vist al llarg de l'any (si més no, des del mes d'agost en el que vam activar la nova secció). Al llistat de ressenyes n'hi ha de tot, però avui sols vaig a parlar dels extrems: Quines van ser les millors pel·lícules que vam vore l'any 2008? I les pitjors? Continua llegint si vols saber-ho.

Les millors pel·lícules de 2008

Comencem per les pel·lícules que millor hem valorat, les que més ens han agradat. En la llista destaquen dues pel·lícules, que són les úniques que han puntuat per damunt del 9:

flags_of_our_fathersBanderas de Nuestros Padres (2006)

La pel·lícula, primera part de la bilogia que Clint Eastwood va dedicar a la batalla d'Iwo Jima, em va semblar una interessant història sobre la maquinària propagandística en temps de guerra. Eastwood, que ja s'ha convertit en un dels directors en actiu més importants, redefineix de forma sublim el concepte d'heroi durant les poc més de dues hores de metratge. Tot i així, el ritme de la narració no decau en cap moment i l'espectacular posada en escena (ací es nota la mà d'Spielberg en la producció), aconsegueix moments memorables. No vaig trobar res en aquesta pel·lícula que faltés o que sobrara, i per això li vaig atorgar la qualificació més alta. Molt recomanada, i millor encara si es complementa l'altra visió de la història, la de Cartas desde Iwo Jima.

sconoscLa desconocida (2006)

L'esperat retorn de Giussepe Tornatore al cine s'ha fet esperar, sobretot tenint en compte que la pel·lícula ha tardat dos anys més en ser estrenada en Espanya. Però després de veure la pel·lícula sols es pot dir que valia la pena esperar. Una història que no deixa indiferent ningú, capaç de captivar al temps d'horroritzar. Una narració plagada de flashbacks que van descobrint-nos la misteriosa personalitat de la protagonista, al temps que la història va guanyant complexitat. Unes grans interpretacions i una magnífica posada en escena de la mà del genial director de Cinema Paradiso o La Leyenda del pianista del Océano. Tenia moltes ganes de veure la pel·lícula i no em va defraudar.

Les pitjors pel·lícules de 2008

Però el 2008 no va ser un any sols de bones pel·lícules, també ens vam trobar amb produccions d'aquelles que preferiríem no haver sentit parlar mai, i molt menys invertir el nostre preciat temps en intentar treure qualsevol trellat d'elles. Sols la satisfacció de poder suspendre-les amb la nota més baixa possible ens va fer aguantar fins als crèdits finals d'aquests engendros.

ninelivesgggggNueve Tumbas (2002)

Les aventuretes de Paris Hilton en el món del cine, a l'igual que les de la vida real, no han estat del tot afortunades. El fet de tenir quatre pel·lícules entre el Bottom #100 de la IMDB és un bon exemple d'això. Aquest subproducte de terror no és una excepció, i ni Stevie, home capaç de fer una triple sessió de cinema d'animadores dels setanta i en terminar posar a descarregar tres més, l'ha salvat de la crema. En definitiva, una slasher que ni satisfà als fans del gènere per la poca qualitat de l'argument i, en general de la pel·lícula, ni als fans de la famosa de professió, ja que tot i que en la portada apareix en una primera fila en la portada, té un paper més bé curtet. Caca de la vaca.

6ae6Che (1969)

Sembla que els productors d'aquesta perla volien treure profit de l'emergent popularitat de la figura del che, que ja s'havia convertit en una icona revolucionària a finals dels 60, i al mateix temps fer propaganda contrarrevolucionària. Fàcil no ho tenien. El resultat va ser una espècie de biopic, amb tocs de fals documental, amb un Omar Sharif fent d'un Che sense escrúpols, amb mirada i comportaments un tant trastocats i amb un fons filogai un tant torbador. Per si fóra poc, el duet interpretatiu el completa un Fidel Palance, vull dir Jack Castro, que sembla més una imitació de Cruz i Raya que una representació d'un dels líders revolucionaris més importants de l'època. Per descomptat, amb els anys la producció ha anat a pitjor, i ara per ara, és impossible veure-la sense riure's de l'absurd de la majoria d'escenes, com si es tractés d'una buddy movie de revolucionaris.

rottweilerRottweiler (2004)

En què pensa Brian Yuzna quan fa pel·lícules com aquestes no ho sé. La història té un desenvolupament tan penós, que les rialles inicials provocades per l'absurd de les situacions plantejades (un futur en que l'esport de risc de moda és jugar a "Infiltración", que consisteix en quelcom tan divertit com travessar fronteres sense cap tipus de documentació, com immigrants il·legals, què guai), passen a l'avorriment i finalment a la ira de l'espectador. Val que els efectes especials, la tria d'actors i altres recursos estiguen limitats pel pressupost, però partint de que l'argument és una basura, ni en el millor pressupost d'una major se li podria treure trellat a aquesta aberració. Si vols desperdiciar 95 minuts de la teua vida, millor segueix amb la mirada el Windows Volando del salvapantalles del teu ordinador, de segur que és més interessant i entretingut.

Bo, fins ací el resum de l'any passat. L'any que ve, si la cosa va bé, farem més, així que aprofite per convidar-vos a tots a participar en aquesta secció per compartir les nostres experiències cinematogràfiques, que no sempre han de ser tan bones o tan roïnes.

MEOW

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per FelinoEtiquetat com: , Axivat en: Cinema Deixa un comentari
Comentaris (5) Trackbars (0)
  1. Molt divertit, com sempre. Tu la de Paris Hilton no l’has vista, no? Jo volia veure l’última seua, una que és una opera-freak, però durà poquíssim al cine. Jo d’eixes que has comentat no he vist ni la de Che ni la de la desconocida.

    Veient el llistat per autor veig que no em duc tantes pelis comentades amb Nera. A veure si m’anime a comentar-ne més, perquè n’hi ha hagut algunes últimament que m’hauria agradat comentar, però que no ho he fet al final.

  2. Repo The Genetic Opera, va ser polèmica a la seua estrena, es veu que hi havia un concurs en internet per veure qui pujava abans un screener, i els responsables es prenien molt en serio les mesures de seguretat perquè no accediren càmeres a les projeccions… Tot promoció.

  3. No ho sabia, curiós. De totes formes per a ser una peli de Paris Hilton no té mala nota, un 6’6 crec.

  4. Molt interessant aquesta entrada. M’agradaria participar amb alguna resenya però no sé com fer-ho. Per a l’any que ve, propose que atorgueu els Premis Isidoro (una estatueta amb el famós gat recolzat en un garrot,jaja) a la millor interpretació masculina i femenina. Tindré en compte les vostres recomanacions per a vore les pròximes pel·lícules. Salutacions

  5. Per participar has de registrar-te a la web i en principi t’apareixerà l’opció d’afegir ressenyes. La secció està oberta a tots els que tinguen ganes de compartir les seues opinions cinematogràfiques 😉


Deixa un comentari

Has d'iniciar sessió per deixar un comentari.

Trackbacks are disabled.