Una pregunta òbvia
Recentment, el President del Govern, Mr. ZP, ha tornat a participar en el programa de TVE "Tengo una pregunta para usted". El format del programa no és que siga perfecte, però el plantejament crec que resulta força interessant: Exposar els representants públics a les preguntes dels ciutadans, fer que donen la cara davant les persones a què representen, responent les seues qüestions. Potser es deuria fer més a sovint.
Enguany, la pregunta del preu del café que va ser la més popular de l'anterior edició (tot i que fóra una parida) ha donat pas a una sobre la venda d'armes a l'exèrcit d'Israel amb les que és més que probable s'haja col·laborat a la massacre del poble palestí. Setmanes abans, el govern havia comdemnat la invasió de Gaza, i ací era on estava el quid de la qüestió.
Ara bé, la gran majoria d'intervencions de ciutadans van ser preguntes més o menys encertades (o més o menys repetides), amb relació a la crisi que -oficialment- assola el país des de fa uns mesos. Crisi, crisi, crisi. Sense cap dubte aquesta és la paraula de moda del 2008. Qui recorda ja el chiki-chiki? Jo ja sols conec el crisi-crisi. I és més que probable que revalide la seua popularitat durant el 2009, ja que ara per ara, a tots els mitjans de comunicació no es parla d'una altra cosa: Els telediaris la mencionen a diari, els corrillos d'opinòlegs televisius aprofiten qualsevol moment per treure el tema, els programes de reportatges van a la cerca de l'aturat, els periòdics la titulen en portada per vendre més DVD de cinema ranci... Fins i tot fan sèries de televisió amb la temàtica "crisi", com l'últim engendro de José Luis Moreno. És una paraula que ven, que està en boca de tots i per això, no ha trigat en traslladar-se al món de la publicitat. Un bon exemple d'això és com s'ha emprat de forma sistemàtica per publicitar les recents rebaixes. N'hi ha res més paradògic que anunciar aquest ritual al consumisme desmesurat amb un terme que representa la penosa situació econòmica que estan passant multitud de persones?
El colmo va ser en una botiga de roba del carrer Colón de València (la Meca del consumisme urbà) en la que es podia llegir "Crisis? Sí, pero de pareja". El cartell el completava el dibuix esquemàtic de dos ninotets, home i dona, com discutint per l'excés adquisitiu d'un dels dos (l'anunci també abusava dels esterotips sexistes, imagineu-vos quin dels dos era el comprador compulsiu) degut a les increïbles rebaixes de la botiga. No crec que aquesta brometa fera molta gràcia a les persones afectades per la crisi, a totes eixes famílies que a dures penes poden arribar a final de mes. Però no vaig veure cap mostra d'indignació entre les persones que removien els montons de roba a l'interior de la botiga. Potser la crisi sols afecta als de sempre i per a la resta, sols és un estat d'alerta col·lectiu al que se li pot fer un parèntesi durant les rebaixes.
MEOW
Cinquena edició del Cinema en valencià
El Servei de Política Lingüística de la UV i el Servei de Normalització Lingüística de la UPV han organitzat la cinquena edició de Cinema en Valencià. En el primer bloc de la programació destaquen les conegudes Vicky Cristina Barcelona i Austràlia. Completen la programació Forasters de Ventura Pons, l'interessant Els nens de Huang Shi i el documental L'advocat del terror. Segons l'organització, la programació s'ampliarà per continuar tots els dimarts fins el mes de juny, amb títols "de qualitat i acualitat". Les pel·lícules, doblades o subtitulades al valencià, es programaran al cinema UGC els dimarts a les 20:00h i seran gratuïtes amb el carnet universitari.
La novetat d'aquesta edició és que amb un carnet universitari podrà entrar el titular més un acompanyant. També premiaran la fidelitat del públic en general, regalant els assistents que adquirisquen una entrada una altra per a la setmana següent. Convenients incentius per als que ja no tenim el carnet universitari.
En definitiva, una més que atractiva proposta per gaudir del millor cinema, al millor preu i en la nostra llengua. Per més informació visiteu la web oficial seguint aquest enllaç.
MEOW
Googleant fins la Web Felina II
Fa un any vam fer un anàlisi de les frases que ha cercat la gent en Google per arribar a la Web Felina amb les dades proporcionades pel servei d'estadístiques que tenim instal·lat. Ara, un any després i amb un nou servei d'estadístiques, arriba el moment de descobrir quines són les recerques més curioses que ens han aportat visites.
En general, les paraules i frases de recerca no han variat molt de les comentades a l'anàlisi de 2007; de nou la categoria SPAM, amb recerques preocupades per la fí del Messenger i d'altres finals del món anunciats per email, és la que més visites ens ha aportat. Els noms de personatges famosos i d'alguns coneguts, com calia esperar, continuen poblant aleatòriament els llistats. Ara bé, també hi han novetats al 2008, que per les seues característiques, ens fan afegir al llistat dues noves categories. Passem a comentar-les a continuació.
Descobrint a Otto
Davant l'esperpèntica situació que s'està donant davant la massacre israeliana en la Franja de Gaza, amb el beneplàcit d'alguns i la immovilitat d'altres, és inevitable no pensar que els actuals botxins fa un poc més de mig segle eren les víctimes. Així, en les múltiples concentracions de protesta davant la situació, s'han vist moltes banderes israelianes capciosament modificades per denunciar la situació. Ací teniu un exemple; ací i ací d'altres.
Aprofitant l'aparició d'aquesta simbologia, en aquest blog fan referència a Otto, un personatge de La Vida de Brian que va ser eliminat del muntatge final. Otto, el jueu nazi, és el capità de l'esquadró suïcida. Sí, eixe que apareix al final i que ningú comprenia ben bé d'on eixia. Així, en una sèrie d'escenes de la pel·lícula, Otto apareix amb la seua tropa cercant el "líder que alliberarà a Israel de tots els no jueus". Sembla que en noves edicions en DVD de la pel·lícula dels Python han afegit les escenes com extres, però gràcies a Youtube ens podem fer una idea de la idiosincràsia del personatge.
Les causes de l'eliminació d'aquestes escenes no estan del tot clares. La pel·lícula va estar prohibida en alguns països per blasfema i no crec que això preocupara molt als seua autors, fins i tot promocionava la producció. Però no és difícil fer-se la idea que l'any 1979 un personatge d'aquestes característiques podia generar més que polèmica. Trenta anys després, el problema és que Otto no siga un personatge de ficció.
MEOW

