El Pirata que portes a dins
El Ministeri de Cultura ha publicat una web per lluitar contra la pirateria. Com sempre, el contingut és una espècie de pamflet manipulador on es transcriu el discurs de les societats gestores de drets. No cal més que llegir la secció “Las 10 mentiras de la pirateria” per fer-se una idea de com es pot tergiversar la realitat per generar alarma social en benefici dels interessos dels del cànon revolucionari (En aquest link estan rebatudes una per una i ací, un comentari general sobre la campanya).
Com que un dels objectius de la campanya es transmetre la idea que la pirateria ens afecta a tots, han proposat un concurs en què la gent pot enviar com els afecta personalment. Així, omplint un formulari, pots enviar la teua història i entrar en un sorteig de regals tan increïbles com una entrada doble al Museu de les Arts Reina Sofia on, per cert, es pot entrar de bades els diumenges. Tot i així, la participació està sent alta i a la secció “Testiomoniales” (que chanante!) ja es poden llegir les pressumptes opinions de molts afectats. Pressumptes perquè algunes són tan exagerades que semblen més falses que un billet de 100 Hacendauros. Així, es poden llegir testimonis tan desgarradors al temps que espaterrants com el que he seleccionat:
La pirateria es muy peligrosa. Me descargué de internet una película infantil para mi hijo de 12 años, se la puse en DVD y me fui sin prestar atención. Cuando me di cuenta, habian pasado 10 minutos y la película no era tal sino que tenía contenido adulto, ya me entendéis. Creo que esto afecto negativamente a mi hijo ya que se encerró en su habitacion y no quiso salir en todo el dia. Noté al dia siguiente que rehuía mi mirada y sin duda pasó mala noche porque tenía ojeras y se notaba cansado. NO A LA PIRATERIA
Pobre xiquet! Ja l'imagine traumatitzat, amagant-se de son pare, buscant explicació a tots eixos sentiments de culpa i de pas, un paquet de cleenex. Un drama. Algun dia, en el futur, li tindrà que confessar al seu psicòleg que son pare... son pare era un pirata.
MEOW
Tornem!
Sembla que les obres que han desplaçat la Filmoteca de l'IVAC al saló d'actes de l'IVAM han arribat a la fi i, 8 mesos després, es tornen a obrir les portes de la sala situada a l'últim pis de l'edifici Rialto. Des d'avui un cartell gegant amb el text "TORNEM!" anuncia des de la façana de l'edifici situat en la plaça de l'Ajuntament de València la imminent apertura de la sala.
Però la reapertura es produïrà carregada de polèmica, ja que els responsables de l'IVAC han aprofitat la remodelació per canviar el nom a la sala. Així, l'abans coneguda com sala Juan Piqueras, denominació històrica que homenatjava al crític valencià, passarà a ser la sala Luís Garcia Berlanga. Segons pareix, aquesta decisió ve motivada pel fet que consideren Berlanga el director més important del cinema espanyol. Probablement no ho siga, pero, si més no, estarà entre els més populars. Així que han decidit esborrar la memòria de Juan Piqueras simplement perquè la seua aportació al cinema espanyol (també molt important) és menys coneguda. És injust... i una pena.
Tanmateix, la sala ja està inaugurada, però no obrirà les portes al públic fins demà. L'entrada serà gratuïta i el programa especial estarà format per "Bienvenido Mr. Marshall" (com no) a les 18:00, "El Maquinista de La General" a les 20:00 (amb acompanyament en directe al piano) i, per finalitzar la jornada, a les 22:30 "Cada uno con su cine", la pel·lícula col·lectiva amb la visió del cine de 33 directors de renom internacional. L'espera ha sigut llarga, però per fi tornarem a disfrutar d'una bona sessió cinèfila en aquesta emblemàtica sala.
MEOW
Sor Zaplana Maravillas
En els darrers dies s'ha parlat molt envers la plaqueta que volen posar en el Congrés del Diputats per retre homenatge a Sor Maravillas, la monja beatificada per Joan Pau II (te vol tolomón). Independentment de la polèmica, a mi el que m'ha cridat l'atenció és una altra cosa: Vos heu fixat en el retrat de l'homenajeada que han publicat alguns mitjans? No vos recorda algú? Increíble! És Zaplana disfressat de monja!
Casualitat? O es tracta d'una conspiració judeo-masónica perquè Zaplana torne d'incògnit a l'Hemicicle com si d'una segona part de Monjas a la Carrera es tractés... Preferisc no continuar per eixe camí que m'estic fent por a mi mateix. En qualsevol cas, per remarcar un poc més l'insòlit paregut, vos propose el clàssic joc de trobar les diferències. A vore si en trobeu alguna. Je!
MEOW
Mòmia Felina
Dilek i jo hem estat de visita en Londres i us porte una seguidora de la webfelina de fa uns 5000 anys.
La visita de Mr. Bond
Demà per la nit el Palau de les Arts de València es vestirà de gala per estrenar la darrera pel·lícula de James Bond: Quantum of Solace. Part de l'elenc tècnic i artístic involucrat en el film, incloent al protagonista, vindran a la nostra ciutat per presentar la nova aventura de l'espia internacional. Quin honor! Clar, que tenint en compte que la ciutat és l'última d'una llista de ciutats per on ja han passat dins la gira promocional del film, l'honor ja no és tal. I si damunt tenim en compte que els hem tingut de pagar perquè vinguen, la cosa ja canvia totalment.
I Quantum of Solace? O el que seria el mateix, Quant ha costat això? Doncs sembla que la brometa ha costat 400.000 llauros, dels quals 100.000 els han posat l'Ajuntament i la Generalitat, quasi el que s'inverteix en un any en el cinema valencià. És a dir, estem pagant perquè ens facen publicitat d'una pel·lícula i damunt els posem la casa! Una casa per cert, el Palau de les Arts, que no ens ha eixit precisament barat. Qui ha dit que falten diners? Si n'hi ha de sobres per subvencionar aquestes visites “"culturals”! A més, James Bond in person vindrà a València i, no ens enganyem, James Bond és sinònim de glamour. És molt millor que anteriors visites, com la del Papa, que representaria l'antònim del glamour. Bo el Papa, almenys, t'exonera dels pecats (la qual cosa no està gens malament si ets creient). Què farà James Bond a banda d'una foto amb Camps i Rita? Demanar un vodka-agitado-no-mezclado?
Un cop més es confirma que últimament València no es priva de res. La ciutat és escenari d'esdeveniments d'allò més dispars, excentricitats i d'altres festes elitistes no adreçades precisament a la majoria dels ciutadans. Inversions generalment astronòmiques en projectes als que no se'ls demostra cap utilitat: Copa Amèrica, visita papal, circuit urbà, desfilades medievals... I ara també, Bond, James Bond. Serà per diners!
MEOW
Anit viu
-
¡Qué ruina de función!...
2010-07-30 15:11
per FelinoLa representació d'una obra teatral a voltes té més embolics darrere de l'escenari que sobre ell. Divertida comèdia sobre una companyia teatral i les seues catastròfiques representacions. La riallada està assegurada.
0.3
Tv-Felina
Top Manta
Contacte
