La Web Felina

Mai diary

El tema del trilingüisme i l’Education for citizenship està de moda. Eixe farol que es van marcar els polítics valencians i que estan disposats a dur endavant siguen quines siguen les conseqüències, continua donant que parlar. Ningú sap on arribarà i com acabarà la polèmica proposta, i són moltes les reivindicacions que s’han fet al respecte.

En aquest blog, una (pressumpta) xiqueta romanesa de segon d’ESO, escriu de forma trilingüe, un idioma que podríem nomenar espa-lencia-ninglish, el dia a dia al seu centre d’estudis, centrant-se en la impartició de la nova assignatura. Amb un humor àcid i molt de cinisme, l’alumna explica com es va adaptant a la cultura valenciana, als barracons del seu centre (que compara amb Autzwich) i adreça algunes preguntes a Mr. Sourceofblackberries, el Conseller d’Educació. He seleccionat un fragment d’una de les entrades del blog que m’ha fet especial gràcia:

Al pareser en aquesta tierra, there is a tradition molt arraigada. Quando se quiere haser un homenaje a alguien por considerarlo importante, encara que normalmente de matinada (al alba) one group de gent, amb dos cantores, un home y una homa, y un versador (es el que fa los versos de la cansion) un Tabalet y una Dolçaina van a visitar a aquestas personas.

Primer suena el tabalet, endespués entra la dolçaina, y més tard se fa el silencio. El versador dise al oido de los cantores el vers en valensiano que ha de cantar a la persona homenajeada. Primer a la homa y endespués al home. Després la gent aplaud y torna a sonar el tabalet y la dolçaina.

Encara que los versos se fan en valensiano, Mr. Sourceofblackberries, vol ferlos en inglés a les aules, un dels profesor li dise al altro el que pot cantar, pero no han contratado el tabalet y la dolsaina per que no hi ha presupuesto.

Mareja un poc al llegir-ho (clar, la majoria de nosaltres no hem sigut preparats pel trilingüisme) però val la pena esforçar-se; el contingut és molt divertit. Bo, en realitat és tragicòmic, ja que no deixa de ser una mordaç crítica a l’esperpèntic sistema educatiu valencià.

MEOW

Editat: Relacionat amb el tema, aquest còmic de El jueves no té desperdici.

Destrellats telefònics solidaris

Un conegut número d’informació telefònica ha decidit publicar en forma de llibre les cridades més divertides o absurdes que han atés al llarg de la seua història. Des de gent demanant pel servei de reparacions d’impresores de Javier Pàcar (fent referència al Servei d’Assistència Tècnica de Hewlett Packard), homes volent que els passen en la ONU, ja que tenen problemes amb el cable-módem, o directament, preguntant pel telèfon de Marimar, la famosa botiga d’electrodomèstics, eixa en la que dien que “Yo no soy tonto”. Sembla que de tot n’hi ha en aquest recull, en el que també es publiquen bromes telefòniques de les que han sigut víctimes, com un que volia el telèfon de Zapatero per assesorar-lo en economia, o un altre demanant el de Elsa Pataki… no se sap ben bé per a què.

El llibre, publicat per Espasa s’anomena “Me pone con el cielo” i el pròleg està escrit per Juan Luis Cano i Guillermo Fesser, el duet Gomaespuma. Això no és casualitat, ja que un 10% del preu final del llibre (el que correspon als drets d’autor) anirà destinat al projecte solidari que mantenen els còmics radiofònics en Nicaragua.

No sabria dir si és molt elegant per part de la empresa el fer públiques les clavades de pota dels seus clients. Algú podria enujar-se, ja que tot i l’anonimat que es pressuposa d’una publicació d’aquest tipus (i, en certa manera, de la relació telefònica que manté l’empresa amb els clients), determinades cagades poden ser fàcilment reconegubles pel seu autor. En qualsevol cas, qui més i qui menys té un bon grapat d’històries laborals disparatades (en especial si treballa fent atenció al públic). Ens agrada contar-les i ens agrada escoltar de noves. Trobe que publicar un llibre és una bona forma de compartir aquests acudits interns en la resta del món, però el que no sé és si és tan bona idea intentar fer publicitat d’un número d’informació telefònica, burlant-se públicament dels seus clients.

MEOW

Ex-Paraigües

Mireu la foto si voleu saber que li ha passat al meu paraigües avui quan anava enmig d’una tormenta….