Destrellats telefònics solidaris

Un conegut número d’informació telefònica ha decidit publicar en forma de llibre les cridades més divertides o absurdes que han atés al llarg de la seua història. Des de gent demanant pel servei de reparacions d’impresores de Javier Pàcar (fent referència al Servei d’Assistència Tècnica de Hewlett Packard), homes volent que els passen en la ONU, ja que tenen problemes amb el cable-módem, o directament, preguntant pel telèfon de Marimar, la famosa botiga d’electrodomèstics, eixa en la que dien que “Yo no soy tonto”. Sembla que de tot n’hi ha en aquest recull, en el que també es publiquen bromes telefòniques de les que han sigut víctimes, com un que volia el telèfon de Zapatero per assesorar-lo en economia, o un altre demanant el de Elsa Pataki… no se sap ben bé per a què.

El llibre, publicat per Espasa s’anomena “Me pone con el cielo” i el pròleg està escrit per Juan Luis Cano i Guillermo Fesser, el duet Gomaespuma. Això no és casualitat, ja que un 10% del preu final del llibre (el que correspon als drets d’autor) anirà destinat al projecte solidari que mantenen els còmics radiofònics en Nicaragua.

No sabria dir si és molt elegant per part de la empresa el fer públiques les clavades de pota dels seus clients. Algú podria enujar-se, ja que tot i l’anonimat que es pressuposa d’una publicació d’aquest tipus (i, en certa manera, de la relació telefònica que manté l’empresa amb els clients), determinades cagades poden ser fàcilment reconegubles pel seu autor. En qualsevol cas, qui més i qui menys té un bon grapat d’històries laborals disparatades (en especial si treballa fent atenció al públic). Ens agrada contar-les i ens agrada escoltar de noves. Trobe que publicar un llibre és una bona forma de compartir aquests acudits interns en la resta del món, però el que no sé és si és tan bona idea intentar fer publicitat d’un número d’informació telefònica, burlant-se públicament dels seus clients.

MEOW