La Web Felina El Bloc de l'opinió felina

24set/083

Plutón BRBNero

Aquesta nit s'estrena en la 2 la sèrie d'Álex de la Iglesia, Plutón BRBNero. Aquesta nova telecomèdia de temàtica futurista, tracta de la tripulació d'una nau espacial, el nom de la qual dóna nom a la sèrie, i de la seua recerca a través de l'espai d'un planeta habitable, on traslladar a la gent de la terra, ja que en l'any 2530 el planeta està totalment edificat i no cap ningú. L'argument recorda a sèries com Tierra 2, però el tó de comèdia l'aproparà més a Enano Rojo o, més encara, a parts de la pel·lícula del mateix Àlex de la Iglesia, Acción Mutante.

Aquesta sèrie és de les primeres propostes de producció pròpia que escapen a les temàtiques de sempre: La comèdia de situació costumbrista o el drama policial, hospitalari o de qualsevol altre gremi. No em sorprén que Álex de la Iglesia estiga darrere del projecte, ja que és dels pocs directors que sempre ha donat un aire diferent als seus projectes cinematogràfics (el resultat, millor o pitjor, no deixa de ser original dins del panorama del cinema espanyol). És per això que trobe que aquesta sèrie, si funciona, podria sentar un precedent important i provocar així un canvi en les produccions pròpies d'altres cadenes. Si funciona. Si no, serà una altra sèrie de tantes que ho han intentat sense èxit, i no per falta de qualitat precisament (encara no m'explique el fracàs de Películas para no dormir). No sé què tal serà la sèrie, a penes he pogut vore alguns trossos als tràiler, però espere que no defraude.

Aquesta, com dic, és la nova aposta de La 2 per als dimecres per la nit (l'antic horari de Muchachada Nui, que actualment prepara la tercera temporada). El pressupost no serà molt elevat, però ja s'ha rodat una temporada sencera de 13 episodis de 35 minuts de durada cadascú d'ells. Com li anirà a la primera sèrie espacial de la televisió espanyola? Esta nit comença el viatge.

MEOW

Publicat per FelinoAxivat en: TV 3 Comentaris
19set/080

Convertir la Wii en un interessant reproductor multimèdia

Des de fa un temps sóc l'orgullós posseïdor d'una Nintendo Wii. Aquesta consola ha aportat un nou mode d'interacció usuari-màquina, propiciat pel seu comandament a distància, que és com el d'una tele, però amb sensor de moviment. Aquesta interacció amb els jocs, ha aconseguit el que semblava impossible: apropar els videojocs a persones de totes les edats.

Ara bé, independentment de les característiques de la consola i del seu catàleg de jocs, es pot aconseguir executar aplicacions "no oficials" que amplien les possibilitats d'aquesta consola. Per executar aquests programes, també coneguts com Homebrew, no cal modificar físicament la consola (la qual cosa anul·laria la garantia), basta amb instal·lar dins del menú principal un nou canal que s'encarregue de gestionar i executar aquestes aplicacions.

L'objectiu d'aquest article és descriure els passos necessaris per instal·lar aquest canal d'execució d'aplicacions Homebrew (que és en si mateix una aplicació Homebrew), i fent ús d'aquest canal, executar una aplicació Homebrew que transforme la Wii en un reproductor multimèdia, capaç de llegir vídeos, música o fotos des d'un disc dur USB extern.

Continuar llegint Convertir la Wii en un interessant reproductor multimèdia

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , Axivat en: Programari Continuar llegint
16set/083

Mi amigo MAC en 5 segons

Front al típic muntatge del director que se sol fer a les pel·lícules, s'ha posat de moda en Youtube els muntatges de l'espectador. Mentre que els primers, amplien el metratge del film, els altres resumeixen la pel·lícula a 5 segons. Titanic, Star Wars, la saga Rocky, la saga Harry Potter, són moltes les pel·lícules que tenen versió en cinc segons (n'hi han un bon grapat més).

Nosaltres hem volgut fer la nostra aportació fent la nostra versió de "Mi amigo MAC" eixa gran pel·lícula de la nostra infantesa, a la que Stevie ha dedicat fa poc un anàlisi. Espere que vos agrade.

MEOW

Publicat per FelinoAxivat en: Cinema, Internet, Video 3 Comentaris
4set/085

Crítiques cinematogràfiques

ZohanA la llum d’una crítica en la Cartelera del Levante sobre l’última peli d’Adam Sandler (la de “Zohan, licencia para peinar”) m’agradaria reflexionar breument sobre les crítiques cinematogràfiques.

Jo no he vist més que el tràiler de Zohan, i en ell es mostra el que pareix ser una de les comèdies més desternillants d’Adam Sandler (del qual més o menys sóc seguidor). Tal volta el tràiler enganye (com fan molts cops) i només mostre les quatre escenes gracioses de la peli, precisament per eixe motiu tenia interès en llegir la crítica, perquè en la mesura del possible em traguera de dubtes. Puix bé, la nota del crític era un zero i en la crítica afirmava que Adam Sandler no li agradava ni li havia agradat mai i que no entenia com tot el cine es reia ben a gust mentre ell romania impassible, que se sentia estrany. No recorde exactament què més deia però vos ho podeu imaginar.

Evidentment una crítica així és absurda i no té cap valor pràctic, no aprofita per a res i no s’entén a qui va dirigida. Si va dirigida als culturetes, és del tot absurda perquè aquests no pensen mai en anar a veure una comèdia d’Adam Sandler, i per als fans de l’actor no els aprofita en absolut una crítica escrita per algú que no li agrada eixe actor i que abans d’anar al cine ja sap que no li agradarà i que li posarà un zero. Llavors per a què va a veure-la si ja sap que la detestarà? Supose que perquè li obliguen, però és que això no té cap trellat i la crítica que faça serà invàlida i no aprofitarà a ningú. La crítica l’hauria de fer algú que li agraden eixes pelis o que almenys vaja al cine sense prejuís i que per tant després puga fer la crítica en comparació a altres pelis de l’actor o de similars característiques.

Continuar llegint Crítiques cinematogràfiques

Publicat per StevieAxivat en: Cinema Continuar llegint