La Web Felina

Propostes electorals dels partits

Les propostes dels partits han estat iguals en campanya i precampanya. Breument en podem destacar algunes:

- En ocupació, ambdós proposen la creació de més ocupació (dos milions de llocs de treball) i la conciliació de la vida familiar i laboral. Així mateix el PSOE proposa apujar el SMI a 800 € en 2012.

- En relació a les pensions i prestacions el PSOE promet apujar-les, en especial les pensions mínimes.

- En immigració el PP proposava un contracte d’integració.

- En política exterior divergeixen, i així mentre el PSOE s’inclina per l’Aliança de civilitzacions, el PP vol acostar-se més a EEUU i als conservadors europeus com ara Sarkozy o Angela Merkel.

- En matèria fiscal, tots (llevat d’IU), PSOE, PP, PNB, CiU,… proposen desgravacions fiscals, d’entre les que ha reeixit especialment la proposta dels 400 € de l’IRPF.

- En medi ambient ara són tots verds i tots proposen plantar arbres. El PSOE proposa un arbre per cada espanyol i Rajoy digué aquell disbarat de 500 milions d’arbres en 4 anys.

La precampanya

Iniciem el repàs, per entregues, sobre les eleccions del diumenge 9 de març de 2008. Amb un cert retard i quan ja és un tema que no li interessa a ningú (però trobe que havia de recollir-se en la web), iniciem aquesta primera entrega amb la precampanya. I l’acabarem d’ací uns dies amb les valoracions electorals (tal i com férem en la campanya de 2004).

La precampanya és un terme imprecís pel que fa a la seua durada, ja que si bé està clara la seua fi (l’inici dels 15 dies de campanya), que és al seu si la que la defineix (pre-campanya o la campanya anterior a l’oficial fixada legalment), el seu inici és ben discutible, ja que actualment estem en una campanya permanent que arranca des de la fi de les anteriors eleccions.

L’impuls temàtic l’ha dut l’oposició, és a dir, que ha sigut ella la qui ha anat posant els temes o issues i el Govern/PSOE ha estat a la defensiva la major part del temps.

Els principals temes o esdeveniments significatius/rellevants de la precampanya els podem agrupar breument en 7 o 8 grans temes:

1) La crisi econòmica i el debat econòmic. Cal destacar el fitxatge estrella de Manuel Pizarro (Endesa), que es desunflà al primer debat amb Solbes.

2) Picabaralles en el PP. Gallardón amenaça amb deixar l’alcaldia un cop exclós com a número dos de Rajoy. Enfrontament amb Esperanza Aguirre.

3) La fi de la treva d’ETA i el debat sobre el terrorisme. Una constant del PP i de l’AVT en tota la legislatura. Il·legalitzacions de partits. Consulta d’Ibarretxe.

4) L’aigua i el transvassament. El tema de l’Ebre ha sigut altra constant del PP, però en plena campanya els populars aragonesos es posen ben en contra i Rajoy ha de retractar-se, de manera que juga a la indefinició durant tota la campanya per no soliviantar a aragonesos ni valencians. Les desaladores o les nuclears del mar, segons González Pons.

5) Catalunya. Debat sobre l’Estatut (monotema del PP) i després problemes amb les infraestructures (AVE i rodalies especialment). No li ha passat factura al PSOE/PSC, que ha incrementat els vots allí.

6) La immigració. Tema recurrent per al PP, que ha actuat amb gran demagògia i hipocresia (com en quasi tots els temes).

7) L’enfrontament Església-Govern durant tota la legislatura, però especialment a principis d’any amb les declaracions dels bisbes (la CEE), que el govern magnificà per crear polèmica (calfar l’ambient: tensió) i arrossegar vots anticlericals.

El cosí de Mariano

Fa un any, Mariano Rajoy va fer famós al seu cosí, el catedràtic de Física Teòrica, al citar-lo per tal de negar el canvi climàtic. Durant una temporada no es va parlar d’una altra cosa; el cosí de Rajoy servia per justificar qualsevol cosa. Juntament amb la famosa “Xiqueta de Rajoy”, són els dos personatges, reals o ficticis, que Mariano ha aportat a l’imaginari col·lectiu. Però ara n’hi ha un altre personatge del que Rajoy no se sentirà tan orgullós, però que aporta mèrits per entrar en aquesta llista. Es tracta del seu cosí Raúl, el germà del catedràtic, que aquesta setmana ha sigut detingut com a membre d’una banda de segrestadors, que tenien retingut un empresari amo d’unes bodegues. Viva el vino!

La cosa porta cua, perquè resulta que el presumpte líder de la banda és un tal Rodríguez Pueyo, un personatge que ha estat implicat en el cas Arny, en l’assassinat del “Nani” i, l’any 1994, va intentar estafar a Publio Cordón fent-se passar pel representant del futbolista Martín Vázquez. Vamos, que aquest fitxa ha estat implicat en alguns dels casos més sonats de la història de la delinqüència espanyola de les darreres dècades. Una espècie de membre de Spectra, que apareix sempre darrere de totes les trames.

Vist el panorama, veig normal que Rajoy mai haja citat al seu cosí Raúl. També és de veres que mai li han preguntat per assumptes relacionats amb la delinqüència organitzada, perquè igual s’haguera destapat amb un “Pues mi primo que trabaja en una banda de secuestradores dice que…”. En fi, que en aquest món de la política, està demostrat que el millor és deixar a la família de costat.

MEOW

Balloons!

He fet un muntatge amb alguns dels vídeos i les fotos de l’excursió en globus que vam fer durant el viatge a Turquia. Els paisatges corresponen a la Capadòcia, una zona situada en l’Anatòlia central. El vídeo és un poc llarg; he intentat transmetre la sensació de serenitat de sentir-se surant en l’aire. Espere que vos agrade.

MEOW