La web felina El Bloc de l'opinió felina

3Nov/074

Héroes del Silencio: El desconcert del Mil·lenni

Heroes en Concert"Héroes del Silencio s'uneixen per fer una nova gira". Jo era una adolescent quan el grup va anunciar la seua separació, allà pel 1996. Mai havia pogut assistir a cap dels seus concerts, així que la notícia em va semblar tot un regal per a la meua memòria històrica. Era juny i ja tenia la meua entrada, pel mòdic preu de 42 euros, per a, ni més ni menys, que l'últim concert de l'anomenada "Gira del Milenio". El 27 d'octubre de 2007, al circuit Ricardo Tormo de Xest, tindria lloc el gran esdeveniment.

I el 27 d'octubre va amanéixer amb pluja. Potser el concert perillava... Però, per si de cas, vaig posar a la motxilla un paraigües i un ponxo model bossa del fem rosa adquirit als xinos. El tren que unia València amb el circuit va eixir de l'estació del Nord amb el cel sense núvols. Els adolescents dels 90, ara al voltant dels 30, omplien els vagons amb els seus cubalitros i les seues ungles pintades a l'estil Bunbury (si Jim Morrison alçara el cap...).

Vaig arribar al circuit mitja hora abans del començament del concert, previst per a les 21:00h. Jo anava sola i m'havia de reunir allí amb la meua germana i uns amics, que havien exit amb cotxe des de L'Alcúdia de Crespins dues hores abans. "Estem emmig d'un embús". Era el sms que anunciava el caos: Cues de cotxes aturats a l'autovia, música d'Héroes sonant als ràdio-cassetes, joves eixint a la cuneta per pixar, fumar o, simplement, estirar les cames.

Ja eren les nou i els assistents al concert seguien arribant. El "top manta" de samarretes i clauers d'Héroes del Silencio i les paraetes d'entrepans de llonganissa els donaven la benvinguda. Una telefonada de la meua germana: Ja ha començat? Nosaltres no avancem... Quinze minuts més tard, vaig escoltar els acords de la primera cançó. Mentrestant, nombrosos grups de gent continuaven arribant. Quan ja sonava la tercera cançó, el cotxe en el qual venien els meus acompanyants i la meua entrada al concert s'havia desviat per agafar un camí alternatiu i intentar burlar els deu quilòmetres de cua que separaven l'autovia del circuit.

I allí estava jo, escoltant el concert des de la barrera i pensant que, almenys, no plovia i, per tant, no calia que utilitzara el meu ponxo model bossa de fem rosa...Sempre pot ser pitjor! A les 22:45, una hora i mitja després que Bunbury haguera començat a cantar, van arribar els intrèpids conductors! Havien tardat tres hores i mitja en cobrir el trajecte L'Alcúdia de Crespins - Xest, per al qual, segons la "Guía Michelin", només es necessiten cinquanta minuts!

Una vegada dins del recinte, la imatge d'"Héroes del Silencio" en viu va aparéixer en forma de pantalla gegant. I, a mesura que anàvem acostant-nos a l'hipotètic escenari anàvem trobant-nos amb més i més pantalles. Sols vaig aconseguir mig entreveure l'estructura de l'escenari un segon, a través dels 80000 caps que omplien el circuit. Ni rastre dels Héroes en carn i os. Estaven allí realment? La veritat és que nosaltres no els vam veure. Potser aquelles imatges que mostraven les pantalles eren la gravació del concert de la setmana anterior a Sevilla...

Després del desànim que suposava haver vist escoltat només mig concert, la tornada en cotxe va ser, de nou, una aventura. Un carril per als cotxes que abandonaven el circuit. L'altre, per als vianants que anaven a buscar el seu cotxe aparcat a la cuneta. Una hora per arribar a l'autovia!

No obstant, nosaltres vam ser afortunats. Hi va haver molta gent que es va passar el concert sencer a la carretera. I ara, què? On va estar l'error? Una mala organització? Dèficit d'infraestructures? O, més fàcil encara, es van vendre més entrades que persones cabien? Sembla que la Subdelegació del Govern de València i, Rock and Chicken, l'empresa organitzadora, es llancen l'una a l'altra la pilota de la responsabilitat. Els centenars de persones que, segons la premsa, es van perdre el concert s'han organitzat i han creat una pàgina web per reclamar els seus drets (http://reclamacionesconciertoheroes.blogspot.com). La "Unión de Consumidores de la Comunidad de Valenciana" ha publicat un full de reclamacions i sol·licita la devolució de l'import de l'entrada per a aquella gent que, presentant-la, puga acreditar que no va entrar al concert.

I als que sols vam veure mig concert, no hi ha forma que ens tornen 20 euros?

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per NeraAxivat en: Música, Notícies Deixa un comentari
Comentaris (4) Trackbars (0)
  1. Molt ben redactat, una bona història, llàstima que no siga ficció (lol). Si vas a presentar reclamació a Bancaixa i necessites ajuda, ja saps que Felino, Bolet i jo tenim experiència al respecte, jejeje

  2. Enhorabona Nera, t’ha eixit un article molt bó. La veritat és que la història dóna de si: l’emoció de milers de persones de poder assistir a un concert d’Héroes després de tants anys front al desfici de les llargues cues de cotxes i la decepció del recinte massificat amb pantalles gegants perquè tothom ho puga veure; alguns es pensen que sols es tracta d’això. En definitiva, s’han volgut forrar a costa dels fans.

    Tinc entés que més gent que freqüenta el fòrum hi va assistir a l’esdeveniment, què tal l’experiència?

  3. Anit viu l’últim Muchachada Nui i comentaren lo del concert de Chest, no sabia jo que havia tingut tant de ressó a Espanya.

    Per cert, boníssim el testimonio de Lars (todas mis películas son un coñazo).

  4. Potser algun “Muchacho Nui” es va quedar atrapat en l’autopista el dia del concert…


Deixa un comentari

Has d'iniciar sessió per deixar un comentari.

Trackbacks are disabled.