La Web Felina

Mercadona s’estira

Mercadona, l’empresa que porta la valenciania arreu de tot el món (léase tolomón) en forma de productes Hacendado tamany ahorro familiar, ha llançat una promoció digna de menció. No, no em referisc als espetecs Hacendado semicaducats que oferten en packs de a tres, al costat de les caixes. Molt millor! Resulta que regala 100 euros en vales descompte per comprar als seus supermercats, o millor dit, Hacendauros, la moneda que prompte desbancarà al dòlar. Mireu el mail que he rebut vàries voltes avui:

Aala a ver si nos toca algo

Hola a todos,
Si mandáis este mail a 8 personas y pones en copia a sugerencias@mercadona.es te envían un vale de 100 euros para comprar en Mercadona y como esta la vida, me parece el mejor email reenviado que he recibido jamás? Si además, lo enviais a 20 personas entrais en el sorteo de 200 viajes. Un saludo y a comprar en Mercadona, chavales!!!

Aquesta primera part és molt important per entendre el final, és la que conté la clau de l’enigma. Ara comença el missatge, en teoria, oficial:
Continuar llegint Mercadona s’estira…

El monstre del pou

Vuelve el Hombre, vuleve Javishady. Quan ja pensàvem que els de La Hora Tunante havien tancat la paradeta, Javishady ens sorprén amb aquesta tontuna:

No és gran cosa, però almenys continuen, o continua només ell perquè ja no fan vídeos col·lectius, chi lo sa? Continuarem a l’aguait.

I altre vídeo que he penjat en youtube, l’actuació d’Anna Moret al final del telefim El monstre del pou (2007). Per a ser una tv movie estava prou entretinguda, un poc semblant a lo de Películas para no dormir, però sense tanta qualitat i amb Diego Braguinski fent de pare de la Yohana Cobo. Ací el teniu el vídeo-spoiler:

En breu penjaré més vídeos (del viatge) i tal volta algunes fotos. De moment ací teniu les últimes fotos que he penjat: sopar EPJ.

La llei sobreactua

L’altre dia vaig començar a vore la segona temporada de IT Crowd, una sitcom britànica molt divertida que versa sobre les singularitats d’un departament d’informàtica d’una empresa i la fauna que l’habita. Al tercer episodi, em va cridar l’atenció la paròdia que fan dels anuncis antipirateria que les societats gestores de drets d’autor amb el vist i plau del govern, introdueixen als suports audiovisuals. Jo feia un temps que volia abordar aquest tema, i és que no és agradable que a un l’acusen de lladre, quan de fet, compartir una pel·lícula, ja siga per internet o deixant-la a un amic, que jo sàpiga no és delicte penat per la llei que ens ampara (a no ser, clar, que es tracte del Ja n’hi ha prou).

Fa uns mesos, vaig comprar de forma legal un d’estos packs de DVDs que tant de moda estan ara: Es perfilen com el regals ideals pel cosí flipat, l’única persona del món capaç d’emocionar-se tras rebre el pack Van Damme (amb un casacanous amb forma de cul de regal), o per l’amic cultureta que no podrà estalviar-se el “Oh vaja, precísament l’altre dia vaig tenir una interessant conversa amb els col·legues del cinefòrum sobre l’empenta del nou cinema finlandés en el panorama festivalero internacional. No venen doblades no? Mmm versió original sense subtítols, m’ho has encertat”, sense oblidar a la tieta nostàlgica, que gaudirà com si fós la primera volta de totes les temporades de El Pájaro Espino (incloent la reveladora El pájaro Espino: Los años perdidos). Doncs bé, independentment del gust de cadascú, que per a gustos els colors, i per a colors els Happy (que cambia de sabor i cambia de color) , en cadascun d’aquests DVD, com em va passar a mi, toca empassar-se, sense opció a botó next, el maleït anunci. Colló, quina forma d’arruinar un regal.

Crec que aquesta no és sinó més que una altra mostra del poder que tenen aquestes companyies gestores de copyright, que pel que es veu, fan més negoci de la pirateria que de la venda legal de material audiovisual, de no ser així no s’explica com poden embrutir d’aquesta forma un DVD que hom adquireix en afan col·leccionista i sense ganes de que li tinguen que recordar que la Ley actúa cada cop que vol revisionar un clàssic del cinema. Si José Luís Garci alçara el cap! (ell que sempre va com encorbat) I damunt en un anunci de factura cutre i contingut exagerat i molt confús, i per si fós poc, insultant. Que ho posen si volen en el material destinat al lloguer, o que paguen anuncis per la tele, però en una peça destinada al col·leccionisme em sembla un abús.

En fi, com avui m’he alçat de bon rotllo, vaig a ser constructiu: Jo els suggeriria que si el que volen és que ens arribe el missatge de que la llei actua, rollo referendum plus, amb bífidus i tota eixa merda, que en comptes de replicar-lo en cadascú dels DVDs del pack, que resulta repetitiu i molest, que afegiren un DVD addicional amb l’anunci. Inclús podria portar material extra, del tipus entrevistes als actors, el “Como se hizo” o alguna cadena d’audio amb els comentaris del director, el productor i, perquè no, de Pau Donés, al que tot li sembla Bonito. És més, ho podrien promocionar en la caixa: “Incluye DVD promocional antipirateria“, com els ja famosos “Anunciado en TV”, sense els quals, les coses cutres no ho serien tant. En fi, tot són avantatges, fins i tot els pots tirar al fem sense desembalar, encara que seria una imprudència, ja que en el pas dels anys de segur que es revaloritza com material de culte. De culte del bó.

MEOW