La Web Felina El Bloc de l'opinió felina

Treball Fem

Després d'una, crec que merescuda, setmana de vacances per Menorca (illa on, definitivament, no coneixen el significat del terme stress) torne a la carrega (laboral) amb uns mesos d'estiu que pinten mogudets. Com dic unes vacances merescudes, però escases; és el que tenen aquests contractes laborals d'avui en dia (mestres i d'altres funcionaris a banda), s'han de repartir els pocs dies de vacances per poder passar els nadals en casa...

Bo, no vos vaig a avorrir amb el meu síndrome post-vacacional, però sí amb una pel·lícula que he vist en aquestos dies de relax que, crec, li va molt al tema. Es tracta de Trabajo Basura (Office Space) una pel·lícula del 1999 dirigida per Mike Judge (el de Beavis & Butthead i King of the Hill). Aquesta sàtira del món laboral al sector tecnològic, es basa en la vida dels informàtics de finals del segle XX (els que, entre altres coses, intentaven subsanar els problemes potencials que plantejava l'efecte 2000), el seu espai de treball i la fauna pintoresca que l'habita. El protagonista és un amargat informàtic, putejat contínuament pels seus superiors (té 8 jefes que li diuen 8 voltes les coses que ha fet mal!), fins al punt d'afirmar davant un psicòleg coses com:

Cada dia de mi vida es peor que el anterior, por lo tanto, está hablando conmigo el peor dia de mi vida.

En aquesta situació, Peter Gibbons, que així es diu, és víctima d'una hipnosi mal finalitzada que fa canviar radicalment el seu comportament sumís davant el seu treball i superiors, convertint-lo en una persona despreocupada, feliç i, en definitiva, lliure. Amb aquesta manida premisa arranca la trama, i les situacions cómiques se succeeixen fins el darrer minut. No és casualitat que, tot i no haver sigut un èxit en taquilla al seu moment, siga una pel·lícula de culte.

Com vos dic, l'he trobada molt divertida. Igual és per la similitud d'algunes situacions i/o personatges al meu dia a dia, però crec que val la pena donar-li una oportunitat.

Una pel·lícula divertida ideal per veure quan estàs de vacances.

MEOW

La lletra de l’Himne

Després de les eleccions, apleguen els exàmens, altra época en que el desfici apreta i els resultats no sempre són com u voldria que foren. Encara que a diferència de les eleccions, durant els exàmens, tot són distraccions per desviar-nos de l'obligació, o millor dit, la necessitat de desgastar els colzes. I aquest post no té més pretensió que col·laborar en eixa labor distractora per a tots aquells que ens visiten i estan d'exàmens.

El cas és que l'altra nit, estava sopant en casa d'uns amics i no sé com va eixir en la conversació eixa gran sèrie dels 80 que va ser El Equipo A. Bo, sí sé com va eixir a la conversació, de fet és un tema molt recurrent en els meus discursos; no és d'estranyar, els pocs valors morals que tinc li'ls dec a Hannibal i els seu equip. El cas és que parlàvem de la influència que la sintonia del començament té en la gent (provoca una eufòria que es pot equiparar a la dels himnes dels equips de futbol) i en els intents de posar-li una lletra a tan famosa partitura, que, en certa manera, també és un himne. Jo sostenia que la versió més extesa és la de (entonar la musiqueta) "Equipo A, Equipo A... Equipo A, Murdock y Emeá". Però el meu interlocutor em va aclarar que ja existia una lletra per a la cançó i feia així: "El Equipo A, El equipo A, siempre para alante, nunca para atrás". Com és possible? Mai he escoltat aquesta versió... "Aquesta és la lletra de la cançó de la pel·lícula espanyola de El Equipo A" Com? Què!?

Un café i dos gelats després, estàvem davant l'ordinador cercant informació sobre aquesta pel·lícula. I sí, efectivament, existeix: El Equipo Aahhgg és diu la cosa. Una pel·lícula de 1989, paròdia de la sèrie, amb Ozores en el paper del Coronel Aníbal i on MA, es diu M-30. Com és possible que mai haguera sentit parlar d'aquesta aberració? No ho sé, però no puc evitar il·lustrar-vos amb aquesta informació totalment inútil; ni per a encertar una pregunta de Trivial serveix! Per cert, en internet está el videoclip de la cançó del Equipo Aahhgg, gràcies a l'inefable Viruete (que també li dedica un extens article al fenòmen a la seua web). I ara, a seguir estudiant.

MEOW