La Web Felina

Hey nosotros somos…

Com que ens ha vingut prou de gent a la web (molts de Sudamèrica) buscant lo de Hey nosotros somos Andy y John, i d’altra banda és un hoax molt popular i graciós, puix he decidit materialitzar en un vídeo (el primer íntegrament de la meua creació) la idea que duia en el cap des de feia mesos de fer una espècie de fals tràiler sobre aquest famós hoax.

Està fet a base de text en pla Star Wars i amb música de fons d’Il Corsaro Nero (Tortuga, d’Oliver Onions), l’he triada perquè no destorbe a la lectura.

Al final del vídeo he posat un publi-reportatge de logos de la webfelina (de més antics a més nous) creats per Felino.

El curt dura 2 minuts i 42 segons. Espere els vostres comentaris i ja em direu si vos agrada o no.

The Descent

Feia temps que no patia tant amb una pel·lícula de terror, però ben pensat The Descent té tots els ingredients per fer que l’espectador ho passe mal, que dic mal, fatal! Si damunt aquests ingredients estan ben barrejats i se li afegeix una pizca de guió acceptable et trobes una d’eixes pel·lícules que són difícils d’oblidar.

L’argument presenta a un grup d’amigues amants dels esports d’alt risc, que es reuneixen cada any per empendre una nova aventura. L’objectiu aquesta volta: Fer espeleologia per unes coves senzilletes i d’eixa forma animar a una d’elles, que ha perdut la seua família en un tràgic accident. Així que s’introdueixen en l’entramat de coves d’una muntanya descobrint a l’espectador, i a elles mateixes, l’espectacular que pot arribar a ser aquest esport. Bé, l’hermosura desapareix en el moment que es derrumba un conducte pel que han passat i descobreixen que la que fa de guia (la típica amiga flipà) les ha portat enganyades a unes coves que encara no tenen nom. Ja està la gràcia: Sense mapa, amb recursos limitats i envoltades per l’obscuritat més absoluta, tenen que trobar una eixida alternativa en unes coves desconegudes. Ara bé, per si tot això fòra poc, resulta que han envaït el territori d’una espècie d’humanoids que, pel que es veu, habiten eixes coves des de molt de temps estant totalment adaptats a la vida subterrània. I clar, s’alimenten dels animals que es deixen caure per allí. El que es diu un cap de setmana de ensueño.

Com vos podeu imaginar, el patiment està assegurat i més si darrere tenim un director, Neil Marshall, que ja ha demostrat la seua capacitat pel suspens en la seua anterior pel·lícula i ópera prima, Dog Soldiers. En definitiva, una pel·lícula de terror que li retorna, en certa manera, l’essència a aquest gènere tan maltractat.

Rating: Alguns forats argumentals no la fan mereixedora de més nota, però notable és el mínim que se li pot posar.

MEOW

La Hora Tunante - Apendicitis

Els de La Hora Tunante ens tornen a delectar amb un curt de creació pròpia, sembla que han deixat de fer paròdies de LHC i també han baixat la freqüència creativa, tot i això ens superen a nosaltres en quant a prolífics, òbviament. El curt aquest (Apendicitis), no vos enganyeu, és una pm i el que fa de empleat sonat té la gràcia en el cul i ho fa fatal (deu ser nou, ja que no em sona gens), menys mal que està ahí Javishady per a actuar decentment. No obstant el curt té alguns moments graciosos (em fa gràcia quan li ensenya el títol de metge). El que també es nota és que Javishady és un fans de David Lynch.

Ací vos el deixe perquè el valoreu:

PD: el meu àlter ego ElSuperagent ha repenjat el vídeo d’Anna Moret en Lobos degudament modificat (li he afegit uns crèdits al principi i al final).

PD2: per cert, sembla que hem perdut definitivament l’antiga web, la de lycos. Ja ho havíem passat tot o quedava algun article teu, Felino? Allí s’havien quedat els antics links, tal volta hauríem de crear-ne de nous actualitzats.

Peppermint Frappé

Avui toca reivindicar el cinema espanyol d’autor. L’any 1967 Carlos Saura va dirigir Peppermint Frappé, una d’eixes pel·lícules mig oblidades que val la pena recuperar. El mateix es pot aplicar al seu protagonista, un José Luis López Vázquez, actor encasillat als papers de Cine de Barrio, però que en pel·lícules com aquesta, demostra que també és capaç d’interpretar personatges obscurs.

La pel·lícula presenta a Julián (José Luis López Vázquez) un metge reprimit i fetichista que es retroba amb el seu millor amic d’infantesa després de molts anys. També coneix la seua dona (Geraldine Chaplin), una rubia despampanant i desinhibida, de la que Julián s’enamora a primera vista. Aquesta atracció l’obsessiona fins al punt que intenta transformar a la seua infermera, una tímida xica de províncies, en una doble de la dona del seu amic. Això desencadena un triangle amorós malaltís, que entre copa i copa de Peppermint frappé, s’encamina a inevitablement a la tragèdia.

El guió de la pel·lícula, de la mà de Rafael Azcona, és ric en diàlegs i els personatges estan magistralment interpretats. La direcció coordina correctament tots els elements per aconseguir el ritme adequat per a la narració en una història atrevida per a l’època en que va ser contada. També destaca la banda sonora, amb la cançó Get On Your Knees dels Canarios (la banda de Teddy Bautista, cantant que passarà a la història per la seua labor en la recaptació d’impostos revolucionaris).

Rating: Una pel·lícula notable d’un gran director.

MEOW