La web felina El Bloc de l'opinió felina

26mar/0714

Arnold Strong

catxasDarrerament estic completant la primera etapa (els 70) d’Arnold Schwarzenegger. Ara només em resta per veure (del que es pot trobar) el western Cactus Jack. He vist també la primera peli (només parcialment, ja que a l’emule només l’he trobada en anglés i incompleta) on aparegué amb el seu nom: Stay Hungry (1976), amb la qual Arnold guanyà un globus d’or!!!!!

També he pogut veure El largo adiós (The long Goodbye, 1973), el segon treball cinematogràfic d’Arnold Schwarzenegger. En aquest no figura als títols de crèdit, però sí està a la imdb i se’l reconeix fàcilment a la peli. Si en la seua primera peli (Hércules en Nova Iork, 1969) l’havien doblat a causa del seu fort accent germànic (i figurava als crèdits com a Arnold Strong), en aquest nova incursió en la gran pantalla crec recordar que no aplega ni a parlar. És una escena delirant on fa de mató del malo (un mafiós) i pense jo que s’inventen una escena absurda on tots els hòmens s’han de despullar (inclós el protagonista Philip Marlowe) només perquè Arnold es lleve la samarreta i ens mostre la seua musculatura de Mr. Olympia. Afortunadament aturen l’escena a temps i no apleguen a llevar-se els calçotets. lol

També he vist un parell de documentals seus sobre culturisme:

1) The comeback (ja dels vuitanta). Només disponible en anglés. Conta el seu últim triomf (el seté) al concurs de Mr. Olympia en 1980, després de 5 anys d’absència, per això es titula "El retorn". Arnold havia guanyat sis cops seguits el concurs de Mr. Olympia (del 1969 al 1975), es retirà invicte per dedicar-se al cine i cinc anys després tornà a entrenar-se per guanyar one more time. Té el rècord de victòries al campionat de Mr. Olympia, i també és el més famós. Realment impressionant. Al concurs de Mr. Olympia només poden competir els anteriors guanyadors del mateix i els guanyadors de Mr. Univers (Arnold crec que el guanyà dos cops), per tant és l’èlit dels culturisme. Arnold no és pas el més musculós (sí dels més alts), sinó el més proporcionat. Pel que sembla és això el que es valora al concurs: la proporcionalitat i les poses.

2) Però si n’hi ha un documental impagable sobre el tema eixe és Pumping Iron (aquest sí disponible amb subtítols). Aquest còmic documental vos el recomane encaridament. Conta l’última victòria d’Arnold abans de retirar-se (en 1975), i apareix com un autèntic cabronazo contant com estaria disposat a fastidiar inclús als seus amics competidors (com els també actors Franco Columbu i Lou Ferrigno, que també ixen al documental) en tal de tornar a guanyar. Està prou graciós i ix Lou Ferrigno (el competidor més alt) poc abans de protagonitzar la sèrie The Hulk.

Publicat per StevieAxivat en: Cinema Deixa un comentari

Random Posts

    Comentaris (14) Trackbars (0)
    1. Anit ja viu el western paròdic Cactus Jack (1979). Estava simpàtic, era com de dibuixos. Arnold feia d’un personatge anomenat Guapo Forastero i havia d’acompanyar a Estupenda Jones. Resulta curiós l’únic western d’Arnold. L’heu vist?

    2. Jo la vaig vore fa molt de temps i sí, recorde que era una paròdia del cinema de l’oest amb humor tipus coyote i correcamins. Més curiosa és la presència de Kirk Douglas en eixa producció…

      Chuache sempre m’ha semblat un actor molt mediocre, sobretot quan intenta fer comèdia. Crec que l’únic que li pega són els papers de tio duro que ni parla ni gesticula (com a tants de la seua calanya), és a dir, les de la primera etapa. D’altra banda, sempre he dit, i mantinc, que Depredador és una gran pel·lícula.

    3. No he vist el western de què parla Stevie, i tampoc tinc gens de ganes de fer-ho. Tampoc m’interessa en absolut eixe actor; quan era un xiquet encara tenia certa gràcia veure’l, però ara ja no. Per a mi és un actor per a públic infantil, i poc més. Només li van els papers de Terminator o quelcom semblant, però eixos papers els borda. Reconec, però, que Terminator 2 em va agradar molt quan la vaig veure en el seu moment (em queia bé el xiquet que eixia) i encara m’entreté bastant.

    4. Sobre això de la primera etapa, dir que jo pensava que havia començat amb pelis d’acció i que després s’havia passat a la comèdia, però ara m’he adonat (en veure l’etapa setentera) que és a l’inrevés. Que començà en la comèdia, es passà a l’acció i tornà de nou a la comèdia.

    5. Respecte de la primera etapa, dir que jo em pensava que havia començat amb l’acció i que després s’havia passat a la comèdia, però després de veure l’etapa setentera m’he adonat que començà amb la comèdia, que després es passà l’acció i que novament tornà després a la comèdia.

    6. De totes formes, això de la primera etapa, realment la fama l’assolí amb el cinema d’acció… i quan començà a parlar sense que el doblaren.

    7. Efectivament la fama internacional com a actor la degué assolir a partir de Conan (als 80).

      i quan començà a parlar sense que el doblaren

      Perdona, però només el doblaren en la primera, la d’Hércules (1969), en la segona no parlava (la de Robert Altman) i en la tercera (Stay Hungry, 1976), la del globus d’Or, sí que parlava ja ell; i per descomptat també a Cactus Jack i als documentals.

    8. Stevie, la teua última obsessió pel culturisme, com a mínim a mi, em pareix molt preocupant.

    9. Stevie, la teua última obsessió pel culturisme em pareix molt preocupant

    10. Que horror!

    11. Vaja, se m’ha publicat dos cops el comentari. És que deia que no s’havia publicat i em tocà tornar-lo a escriure.

      No és cap obsessió, simplement que he vist un parell de documentals. I a més no és cap cosa roïna. El de Pumping Iron, vos el recomane de veres.

    12. Ja he vist Raw Iron, el making of de Pumping Iron, està interessant perquè t’aclareix algunes barbaritats del documental que resulta que eren ficcions per dramatitzar i de pas veus als protagonistes 25 anys després.

      També he vist Beretta’s Island, una peli malíssima en italià de Franco Columbu, amb una breu aparició del seu amic Arnold Schwarzenegger.

    13. He pogut trobar part d’una TV sèrie seua que feia temps que buscava:

      http://www.break.com/index/arnold_gets_angry.html

    14. I no podem deixar de revisar aquest article amb l’impagable: Carnival in Rio (1983).

      És la risión! No vos el perdau.


    Deixa un comentari


    Trackbacks are disabled.