La web felina El Bloc de l'opinió felina

27Feb/072

Inland Empire per Gorn

El otro dia fui a ver Inland Empire, la última de David Lynch. La peli es la rayada máxima. Son 3 horas de sinsentido de principio a fin (a diferencia de Mullholand Drive u otras, que tenían partes "coherentes" que podías seguir), donde no puedes diferenciar lo real de lo surreal, lo auténtico de lo imaginario, lo verdadero de lo simbólico...

Durante 3 horas se intercalan escenas de diferentes líneas argumentales que se cruzan y se montan haciendo que te cueste diferenciarlas entre si. Así pues, la pelicula es un puzzle lleno de elementos que se repiten en diferentes espacios/tiempos/dimensiones(?) que durante toda la película intentas unir en tu confundida cabeza. Cualquier interpretacion posible es una simple coincidencia, ya que cuando consigues formarte una idea de lo que estás viendo, Lynch te la desmonta en la siguiente escena. Esto hace que la película te absorba por completo, y no se te haga larga excepto en algunos momentos, ya que te pasas el metraje intentando, sin suerte, atar cabos.

Continuar llegint Inland Empire

Publicat per Gorn Axivat en: Cinema Continuar llegint
24Feb/070

La quimera dels vols barats per Felino

Sóc jo o cada cop resulta més difícil trobar vols barats? Recorde que l'any passat en les meues contínues visites a les illes Balears, solia gastar-me una mitjana de 80€ (taxes i comissions incloses) en els vols d'anada i tornada. Enguany, ja afincat en les illes, i gaudint del descompte de resident insular (-50% del preu del bitllet) em ve costant el mateix adquirir els bitllets cap a la península.

No sé què ha passat, però sembla que el boom dels vols tirats de preu està passant a la història. Enrere queda aquella volta que vaig viatjar per 20€ anada i tornada. Sense cap tipus de descompte, eixe era el preu! Per als escèptics, ací teniu un extracte de la reserva.. Ara sembla que poc a poc, eixes super ofertes van desapareixent, establint-se cada cop més el preu base en torn als 100€ (vols nacionals), i augmentant en funció de la demanda o dels esdeveniments que l'afecten: festes, fires, vacances, etc...

Com exemple d'això últim, vos adjunte una captura de pantalla del que em vaig trobar l'altre dia buscant bitllet per anar a València el cap de setmana de Falles: Vols barats? Permeteu-me que ho dubte.

MEOW

Publicat per Felino Axivat en: Viatges Fes un comentari
20Feb/075

Caputxeta Vermella segons Monty Python per Felino

Fa molt de temps algú em va parlar de l'sketch de caputxeta vermella de Monty Python. Jo, aleshores, començava a descobrir a aquest genial grup d'humoristes britànics (bo, un d'ells és nordamericà). En eixe moment sols havia vist les seues pel·lícules més conegudes; era difícil trobar el seu material en un videoclub. Al cap del temps vaig gravar el teatre Monty Python Live At Hollywood Bowl de la programació televisiva de matinada, i per fi vaig descobrir aquesta joia entre les parts projectades de la representació teatral. És absurd i molt cutre, però crec que mostra clarament les premises de l'humor dels Python.

Supose que hi haurà a qui no li faça gens de gràcia, o inclús li semble extremadament cutre. Així és l'humor dels Monty Python, o l'adores o el detestes. A vosaltres què vos pareixen?

MEOW

Publicat per Felino Axivat en: Cinema, Video 5 Comentaris
13Feb/070

Publicitat Odiosa per Felino

Després de llegir aquest interessant article sobre el que hi ha darrere de la publicitat del grupo Pascual (sí, aquell dels publireportajes) se m'han aclarat moltes incògnites: Es veu que tenen la seua pròpia productura cinematogràfica, amb la que roden els spots en pla econòmic. Això no és cap novetat, ja que presumptament la Central Lechera Asturiana emprava als seus empleats en els anuncis musicals amb un resultat no menys atractiu (estic esperant la gira Central Lechera Asturiana: The Musical). Però sí és de veres que a voltes et preguntes qui és el responsable d'eixes campanyes publicitàries que, més que animar-te a adquirir el producte (se suposa que aquesta és la finalitat) aconsegueixen generar-te una tírria que, inevitablement et decanta pels productes Hacendado.

Per exemple em venen al cap els anuncis de casa Tarradellas: Viejunos tallant fuet amb els seus nets o iaies preparant "picsas", com si fòra el més típic, quan en realitat l'han comprat en el carreful o al colmado del cantó. Per no parlar dels anuncis de fabada, amb els nets escorbut de tant menjar de llanda... Enganyats! I l'altre, el que diu ser Juan Palomo, i els altres li pregunten si ha vingut sa mare al provar la pasta deshidratada que els ofereix: Quina classe d'insult és eixe?

I no puc deixar de mencionar als anuncis de Kinder: Hi ha res més psicodèlic? Eixe colorit, eixa musiqueta, eixos actors rubiales, tan representatius de la joventut espanyola; una sobredosi de sucre que afecta directament al cervell i no pots parar de repetir que Kinder Bueno es bueno, Kinder Bueno es bueno... Jo, fins i tot he tingut malsons produïts per la ingesta de publicitat Kinder: Al meu somni surt un ou Kinder que dins té un altre ou Kinder i així succesivament. És horrorós, no havia vist res tan frustrant des d'aquella promoció de "Otro Colajet Gratis".

MEOW

Publicat per Felino Axivat en: TV Fes un comentari
8Feb/070

Crank per Felino

La pel·lícula de la que vos vaig a parlar avui resulta curiosa per capgirar l'esquema clàssic narratiu del cinema d'acció. En Crank, és l'acció la que possibilita l'argument i no a l'inrevés. M'explique: Normalment en les pel·lícules d'acció es contrueixen al voltant d'un argument, en el que es van intercalant escenes trepidants. Hi han arguments que poden donar per a més dosis d'acció (em ve al cap la saga Matrix) i d'altres on l'excés d'acció pot arribar a ser ridícul, quedant aquesta en ocasions molt forçada, com per exemple les últimes de James Bond. Però sempre és l'argument qui determina l'acció.

Però Crank li dóna la volta a tot això; no es tracta de construir un argument on intercalar escenes d'acció, sinò de fer que les escenes d'acció siguen el propi argument. I així, comença la història amb un mató (interpretat per un Jason Statham que ja es paradigma d'antiheroi, com ja ho va ser Bruce Willis) al que li han posat una droja en el colacao. Més que droja, és un verí letal que l'ha de matar lenta i dolorosament. Però el tio descobreix que generant adrenalina contraresta l'efecte del verí i a partir d'ahí les escenes d'acció, sexe, violència es succeixen per mantenir amb vida al protagonista, que no dubta en clavar-se en lios per generar la substància. I de pas, aprofita el temps que puga guanyar per venjar-se dels que li han enverinat. A destacar una escena en la que en una persecució de cotxes d'alt voltatge, el protagonista manté a ratlla uns mafiosos mentre la seua nòvia li fa una felatio(sic)... Increïble!

Com vos podeu imaginar, la pel·lícula és prou roïna, però resulta curiosa si més no, i en certa manera, original, tot i que en ocasions recorda un poc al videojoc Grand Theft Auto. També cal destacar la banda sonora, que oscil·la entre la cançó lleugera i el rock dur, en funció de l'estat d'ànim del protagonista.

Nota: 4 sobre 10.

Suspens alt gràcies al carisma de Jason Statham i a alguna que altra escena simpàtica.

MEOW

Publicat per Felino Axivat en: Cinema Fes un comentari