La Web Felina

Plans de fuga

De nou la realitat supera a la ficció: Al cap de la trama marbellí, Juan Antonio Roca, li han trobat uns quaderns amb plànols detallats de la presó en la que es troba així com informació sobre els funcionaris que allí treballen. Rollo Prisión Break però canviant els tatoos per quaderns Rubio. Sospitós, no creieu? L’ex assessor urbanístic ha explicat que ho feia sols per entretenir-se. A continuació vos faig un llistat de les 10 coses que segur podrien trobar després d’un examen més exhaustiu de la seua cel·la:

1. Una cullera sopera de la vaixella de Bancaixa trencada per la meitat
2. Una roscó de reis amb una lija a dins
3. 20 capses de tabac… buides.
4. Un full doblat per la meitat en el que es pot llegir “ACABA USTED DE CONTRATAR AL EQUIPO A”
5. Una tarjeta de visita amb un logotip en forma de cavall d’escacs d’un tal Devon Miles
6. Un sobre en el que està escrit “A la atención de Mac”. El sobre conté un xicle, un clip i un boli.
7. Una foto amb Peter Graves i Martin Landau, aquest últim disfresat
8. Una bossa hermètica amb les sabates de l’alcaide i llibre de comptabilitat fals.
9. Una copia en VHS de la pel·lícula Escape de Alcatraz dins la funda de Rocco Vampiro
10. Un llibre de Jessica Fletcher, dedicat per l’autora, que no sé ben bé què pot significar, però resulta inquietant…

MEOW

Splonge

Splonge és la paraula que s’inventen un grup de guionistes en un sketch de Monty Python Flying Circus per evitar ser acomiadats de la productora en la que treballen. El productor en cap els ha reunit i els va preguntant un per un si els agrada la seua nova idea per a una pel·lícula. A mesura que van responent els va acomiadant: Si responen que sí (per pilotes), si responen que no (com s’atreveixen!) o si a la vista de les conseqüències de la resposta, es mostren indecisos. “Sí però no, i no sòc indecís” és el que s’han de treure de la mànega per mantenir el seu treball en forma d’una nova paraula: splonge.

En un món un poc menys pythonesc, Mariano Rajoy, l’antic cerdo de si mateix i actual líder de l’oposició, ha fet brillar la seua boleta d’Starman amb més intensitat de mai. Darrerament, per les seues declaracions/intervencions sembla que porte un alien model Octavo Pasajero a dins, que ni con sal de frutas Eno, oiga! Però aquesta en la que resumeix les negociacions del govern amb ETA es porta la palma:

Si usted no cumple le pondrán bombas; y si no le ponen bombas es porque ha cedido.

O siga, o ZP és culpable de rendir-se o és culpable de que posen bombes. Mariano no deixa alternativa; es mire com es mire, la banca sempre guanya! Sí senyor, es tracta d’un super-poder més a afegir a la llista, al més pur estil d’X-Men… Però, d’X-Men 3, que és la pitjor! Mariano domina l’art de les preguntes sense resposta bona, o dit d’una altra forma, preguntes que, un cop te les fan ja l’has cagat. L’única opció possible per tal de combatir aquest superpoder és fer ús del terme splonge, que per algo s’ha inventat, encara que en el fons, a qui li importen les respostes?

MEOW

L’amistat en el segle 21

Provinent del còmic-blog de Mauro Entrialgo. Ja vam parlar d’aquest curiós fenòmen fa un temps.. Però, i la il·lusió de rebre correu a diari? Sols és comparable a la de rebre un SMS publicitari.

MEOW

De Warhol a Picasso

Ahir per la vesprada vaig aprofitar per fer un merescut descans dominical - després d’una llarga jornada de dissabte dedicada al muntatge cinematogràfic (o a quelcom paregut, ja voreu, ja…) - per anar a fer una visita a l’exposició d’Andy Warhol que des de fa uns mesos es pot visitar al museu Es Baluard de Palma. Des que vaig llegir la notícia de l’exposició vaig estar interessat en assistir-hi; sóc un aficionat al pop-art i no podia desaprofitar l’oportunitat de vore l’obra d’un dels seus màxims exponents.

No obstant, l’exposició em va decebre profundament degut a la seua sobrietat. Amb apenes dos sales i amb un recull molt poc significatiu de l’obra havien anunciat l’exposició a bombo i platillo. En mitja hora podies vore sobradament tot. No comptava en que em sobraria tant de temps, així que vaig aprofitar per visitar una altra exposició inclosa al preu de l’entrada (no vos penseu que era gratis!). Es tractava d’una exposició de dibuixos de Picasso destinats a il·lustrar llibres i altres tipus de publicacions anomenada “Picasso i els llibres”.

Entre alters coses estava exposat un còmic dibuxat pel pintor cubista en la seua época d’auto exili, Somni i mentida de Franco, protagonitzat per un munyó deforme amb bigot que representava al generalísimo, i en el que podien identificar formes similars a les que després immortalitzaria en El Guernica. També estaven exposats les aiguatintes publicades en La tauromaquia (La tauromaquia ó arte de torear: obra utilísima para los toreros de profesión, para los aficionados, y toda clase de sugetos que gustan de toros, mola el nom complet). Aquestos em van agradar molt ja que en la meua época d’aspirant a artista en l’Escola d’Artesans de València em vaig dedicar a copiar alguns d’ells. Sempre es crea un vincle especial entre el copiador i l’obra copiada.

MEOW