La Web Felina

SuperBud

He escanejat recentment una nova foto per al meu space. Però hui vos volia parlar un poc de Bud Spencer. En un dia de diferència han passat un parell de pelis seues que m’he gravat (la de Piedone em falta el principi, però me la baixaré en italià que és l’únic idioma que hi ha a l’emule): El Corsario Negro i Puños fuera (Piedone l’Africano), que és l’única que em restava per veure de la saga (són 4) del Comissari Rizzo.

Parlant de sagues, ja m’he vist Rocky 1 (no tenia molta boxa, millor), que passaren fa uns dies en Cuatro, les altres cinc m’espere a veure si les passen algun dia per la tele.

I ja vos contaré altre dia als directors/actors que estic completant.

Per acabar vos deixe amb la millor escena de “Y si no, nos enfadamos” (1974), és la risión i eixa cançoneta…

Dimarts i catorze…

Roda de premsa en la què el regidor de festes de Ciudad Real, Ramón Barreda, presenta a Millán Salcedo, l’ex Martes y Trece. Totalment surrealista! D’altra banda fan bona parella, no creieu? Atents al monòleg absurd que fa el regidor al final, fa qüestionar-se qui és en realitat l’humorista…

MEOW

València en The Unit

Aquesta escena pertany a un episodi de la sèrie nordamericana The Unit. L’escena en qüestió està ambientada en els carrers de València (Spain). Per contra del que pensen alguns, sóc de l’opinió que l’escena està molt aconseguida; es nota que n’hi ha darrere un bon treball de documentació sobre la vida en la capital del Túria. M’explique:

Per una banda es pot vore com la gent es desplaça en bici o en Mobilettes. Jo sóc valencià i tinc una bici, en la que em solia desplaçar a diari per anar a treballar. També, fins fa molt poc, he sigut propietari d’una flamant Mobillette Cady. Dos de dos. D’altra banda, el protagonista intenta furtar una moto, i finalment s’enduu una bici; qui no coneix un cas d’algú que li hagen furtat una bici en València? Jo en conec uns quants. Continuem: En un moment de l’escena es veu un anunci on posa València sobre un logotip molt similar al de Terra Mítica. No em sorprén, València està plena de propaganda de Terra Mítica. Un altre encert.

No obstant sí que hi han alguns errors conceptuals (a banda de la mida dels tricornis, tothom sap que en la realitat són més grans). En concret del departament de só. Probablement no van consultar l’estudi d’investigació desenvolupat pel departament de decorats i per això van posar música flamenca en el tros de la persecució (recurririen al que va documentar el primer episodi de McGyver), quan tot el món sap que en València l’única música folclòrica que escoltem és la que canta Francisco.

MEOW

La Central

Acabe de vore La Central (2006) una pel·lícula espanyola de terror. L’estiu passat, quan estava als cines ja vaig llegir que la crítica la posava com una caspa infumable, però com amant del cinema de terror, no he pogut evitar donar-li una oportunitat i més encara, tractant-se d’una producció independent de baix pressupost. Ha sigut una mala idea.

L’argument és poc innovador: Un grup d’universitaris borderlines van a la casa d’un d’ells (construida sobre una antiga central elèctrica, d’ahí el títol) a fer una festa. La casa està aïllada, com sol passar en aquestos casos, no tenen cobertura, ni veins, etc. Doncs bé, per explicar bàsicament això dediquen 47 min de metratge. Això sí, entre risetes, ji ji, ja ja i continus “uoooooooooooo” i “uiiiiiiiiiiiiiiiii” entre frase i frase. Insuportable forma d’intentar presentar uns personatges, d’altra banda, totalment plans. Ara bé, entre risetes i tontunes vàries, l’amfitrió es cau per un penya-segat (sic). Baixen a buscar-lo, no el troben i pensen que és una broma (sic). I què fan? Es posen a jugar a l’amagatall(sic!). I a partir d’ahí comencen a morir un per un, llevat d’un cas que moren 5 d’una, electrocutats dins d’un cotxe (sic). Al final tots sospiten de tots, i ningú fa les preguntes adequades als que, per exemple, apareixen quan els donaven per morts. I no vos destripe el final perquè no val la pena. Per cert, parlant de destripes, per ser una pel·lícula de terror amb psicòpata l’únic efecte gore que han gastat és un poc de mermelada de frambuesa per fer un poc de sang. Lamentable.

Com podeu imaginar-vos, una autèntica sèrie Z, inferior inclús als subproductes de terror que pels EUA dirigeix David DeCocteau (nombre a aquest perquè molts dels seus treballs apleguen als nostres videoclubs). La central, es va estrenar al cine. Però ja se sap que en estiu posen el que siga…

Calificació:

Fallida en tots els sentits, un insult per a l’espectador.

MEOW