A la deriva
Anit vaig vore A La Deriva, segons he descobert avui, una seqüela de la pel·lícula Open Water, que no he vist. Dubte molt que l'haguera vist, si haguera sabut d'avantmà que es tractava d'una seqüela, però no ho sabia, i em vaig deixar seduir pel seu argument. La premisa és ben senzilla; un grup d'amics es reuneix després de molt de temps en el iot que un d'ells acaba d'adquirir. Quan estan en alta mar, es llancen tots a l'aigua per refrescar-se oblidant posar l'escaleta per pujar. Conclusió: no poden tornar al vaixell (on sols resta el nadó d'una de les parelles, plorant) i estan en alta mar on, evidentment, no fan peu, amb la qual cosa la fatiga i la possibilitat de hipotèrmia són factors a tenir en compte de cara a la supervivència. En definitiva, una situació límit.
La pel·lícula, sense tenir grans pretensions, està entretinguda i tècnicament és correcta. Es tracta d'un thriller que manté la tensió de forma balancejada tot i desenvolupar-se en el 90% del metratge dins l'aigua, amb els protagonistes intentant pujar a la coberta. L'argument abusa un poc del catastrofisme (la pel·lícula diu estar basada en esdeveniments reals) i trobem coses com l'angoixa afegida dels pares de la xiqueta que plora abandonada al camarot o que un dels personatges tinga fòbia a l'aigua per un trauma infantil (i que fas tu en un vaixell!?). Supose que quant més morbo més lloguers al videoclub...
Però el que realment em crida l'atenció és la base sobre la que han construit la pel·lícula: Un descuit, el de baixar l'escala, que resulta fatal pel grup d'amics. Mai haguera pensat que un detall així poguera comportar tan tràgiques conseqüències. Un xicotet detall, que en aquest cas, sí marca la diferència.
La meua nota: un 6 sorbe 10
MEOW
Bon any 2007!
Des de La Web Felina volem desitjar-vos un bon nadal i una bona entrada a l'any 2007.
Enguany ha sigut especialment productiu a la web (98 entrades al blog ho avalen) i, llevat d'algunes catàstrofes, com per exemple l'esborrat del fòrum per problemes contractuals (això de la parte contratante de la primera parte... mai m'he aclarat!), es pot extreure un balanç molt positiu; s'han migrat quasi completament a una nova plataforma, tenim domini propi, servidor, etc... Encara hi ha molt de treball per fer, però tenim tot un any per davant, el 2007, per fer-ho.
Sols resta afegir una cosa: Moltes gràcies a totes i a tots!
MEOW
PS: Aprofite per agrair a Gat Famós que s'haja prestat voluntari per a la realització d'una felicitació multimèdia.
Delfín hasta el fin
Gran vídeo musical d'un artista que causa furor a la web: Delfín Quishpe. No sé si quedar-me amb l'emotiva lletra o amb la posada en escena. Se suposa que és un homenatge a les víctimes de l'11-S, però pel que diuen, està censurat als EUA. Segons es pot llegir a la web oficial de l'artista:
La historia de Torres Gemelas
Delfin nunca ha viajado a USA (pais con el que sueña desde niño), pero se ha propuesto como meta viajar y convertirse en una estrella exitosa. Su anhelo por visitar USA, motivó a Delfin a componer "Torres Gemelas", canción que dedicó a este país, aunque la historia de la muerte de su novia sea ficticia, Delfin quizo agregarle un matiz romántico a esta gran composición, añadiendo el elemento femenino a la letra.
MEOW
Actrius en Youtube
Recentment no he pujat només algunes fotos noves al meu space, sinó també alguns vídeos al youtube, com ara el célebre de Bernardo a La hora Wiki, i dos que he editat d'Anna Moret (que recentment la veiérem en Cartas de Sorolla) en un parell de sèries de la tele. Així està el d'Anna Moret en Hospital Central (cap.4x02 - En el calor de urgencias; del 17 de setembre de 2002) i el de l'extinta sèrie policíaca d'Antena 3 Lobos; és Anna Moret al capítol 5º de Lobos (La vuelta a casa; emés el 3 de febrer de 2005).
I per acabar vos deixe que gaudiu amb els 37 segons de Júlia Cerdán donant-li la rèplica a Ana Obregón en Ellas y el sexo débil. A l'hora d'editar-lo me'l sentí mil voltes i acabí fart d'ell, si al final em sabia ja el diàleg... (quin calfred!)

