La web felina El Bloc de l'opinió felina

6Oct/062

12º aniversari

Ara fa 12 anys, concretament en octubre o finals de setembre (a molt estirar) del 1994 ens coneguérem tots nosaltres. Per tant ara podem celebrar el 12º aniversari d’aqueix encontre. És cert que alguns ja es coneixien entre ells: els de La Gavina (Guillem, Jaume, Josep, Xavi, etc...) o els de La Masia (només Miquel i jo, a banda de Mendo). L’altra escola que aportava prou gent era Les Carolines, però en aquesta web no hi ha ningú. El nostre webmaster també coneixia de la seua escola a altra companya nostra de classe: Tatiana (Què vols carinyet?).

Per a ser precisos, el grup actual no es completà fins l’arribada de Jaume, que no sé per quin motiu no començà el curs amb nosaltres fins desembre o així; crec que comentà que havia estat primer en altre institut (mogudes rares de Jaume).


Com ja he dit, jo al que coneguí primer fou a Miquel. En principi l’hauria de conéixer des de primer d’EGB (1986/1987), que és quan m’incorporí a La Masia (Museros) procedent del Col·legi públic Pare Jofré del Puig de Santa Maria (on visquí de 1984 a 1994, en l'Ecològica), però el cert és que no tinc records d’ell fins tercer d’EGB. Sens dubte estaria allí, però no el recorde. És a partir de 3º d’EGB, com he dit, que comence a relacionar-me amb ell i ja tinc els primers records (recorde que érem fans d’un cicle de Roger Corman que feien llavors en TVE), encara no érem inseparables, però ja començàvem a trabar certa amistat. Una amistat, que amb altibaixos, ha perdurat fins l’actualitat; l’única que mantinc des d’aquells llunyans temps escolars (malauradament).

Encara recorde el primer dia. Sentat al costat del berenjeno, en primera fila (arribàrem tard i sols quedava eixe lloc) i Ricard explicant a la seua manera la normativa de l'institut.

Per cert, al primer que vam conèixer (el berenjeno i jo ja ens coneixíem d'abans) va ser al Pepini.

Quins records!

per Felino el 14/10/2004 a les 11:41

Al fil del comentari de Felino haig de dir que jo també ho recorde, ja que ells dos estaven asseguts al davant meu. El primer que pensí en veure’ls, era que semblaven majors que nosaltres (tal volta repetidors?). Fia't de les primeres impressions, resulta que Víctor és el més jove de nosaltres i Carlos només em precedeix en tres dies.

Jo estava assegut, com he dit, en segona fila juntament amb el Natxo Pistatxo (Nacho Ferrer; sí, el célebre jugador del Milan) i Joan Yanini. Ara no recorde exactament a qui dels dos tenia a un costat, ja que jo estava a un extrem. Però tot i seure junts (per pur atzar), la veritat és que no hi parlava gaire amb ells. Els cursos successius (o inclús crec que ja al final de primer) ja formí parella de fila amb Miquel (excepte en els itineraris i optatives on no coincidíem).

Jo als primers que viu, fou als de La Gavina, ja que quan anava a entrar a l’institut, mon pare començà a parlar amb ells, mentre jo fugia apresuradament. No soporte quan es posa a parlar amb desconeguts (i més si pretén presentar-me’ls). Amb ells faria cap a Nadal el programa de ràdio per a Mercediues.

D’aquells primers dies recorde l’elecció de delegat que guanyà Òscar Molina Folgado (el Mòscar) seguit per Guillem (subdelegat). Jo no votí per un descuit de Ricard; és igual, ja que m’havia votat a mi mateix (perquè no sabia el que era això), l’any següent (quan guanyí i renuncií) no ho fiu.

Podries explicar un poc més això del descuit de Ricard. I com és que renunciares a la decissió popular?

per Felino el 15/10/2004 a les 17:38

Felino m’inquireix sobre les circumstàncies de les dues primeres conteses electorals a delegat en la nostra classe de l’IBAJC. Tractaré d’aclarir-ho.

El primer any, com adés he dit, em votí a mi mateix, o millor dit, ho hauria fet si haguera pogut dipositar la meua papereta. El que ocorre és que per un descuit de Ricard no em cridà per dipositar la meua papereta, literalment em saltà. El que hauria d’haver fet és protestar, però en canvi em callí. De totes formes, el resultat final no hauria canviat gaire, simplement hauria variat en el fet que Andreu Soler hauria tret un vot, que d’altra forma no tragué.

El segon any, ja amb Juanvi de tutor (cosa que em permeté de renunciar a la tria popular; altres tutors no ho permetien, però el tros de pa de Juanvi sí), crec que votí ja a Guillem (a l’igual que en tercer), que quedà en segona posició (a l’igual que en primer). I qui resultà guanyador? Puix jo mateix, per a la meua sorpresa. Com puguí passar de no traure cap vot a la majoria en un any? Aqueix és un d’aquells misteris insondables que no tenen explicació. La raó per la qual em votàreu aclaparadorament supose que seria per fer una gràcia. Vosaltres ho sabreu millor que no pas jo. En tot cas fiu el que havia de fer i renuncií a favor de Guillem (segur que m’estarà eternament agraït). Encara que recordem a Guillem com l’etern delegat nostre, realment només ho fou en segon i tercer. El que no recorde és a qui ficaren de subdelegat, crec que a Júlia Olcina (si no em falla la memòria), la més votada per les xiques. Crec que fou subdelegada en segon i tercer (Josep ens ho confirmarà, que té molta memòria).

A continuació els mandats per cursos (corregiu-me si penseu que hi ha algun error):

Primer de BUP:

-Delegat: Òscar Molina Folgado.

-Subdelegat: Pérez de Lorenzo, Guillén.

Segon de BUP:

-Delegat: Guillem Pérez de Lorenzo.

-Subdelegada: Júlia Olcina Segura.

Tercer de BUP:

-Delegat: Guillem Pérez de Lorenzo.

-Subdelegat electe: Ramon Ferrer. Triat en absència contra la seua voluntat, no aplegà a exercir i deixà el càrrec al final del primer trimestre quan abandonà l’Institut.

-Subdelegada substituta: Júlia Olcina Segura de nou. Fou una simple reedició del tàndem de l’any anterior (sense votació ni res).

COU: el sistema d’elecció fou digitocràtic (elecció a dit pel nostre tutor Joan Torró). Elegí als agraciats perquè ja els coneixia (eren repetidors, de la tropa Goofy), aquesta fou l’elecció més democràtica (què n’opineu?). Sincerament, m’alegre per Guillem, que es tragué aqueix pes de sobre, però jo hauria preferit una elecció democràtica (al seu moment ja em semblà fatal, i no pels agraciats, que ho feren prou bé).

-Delegat: Fernando Garcia Ferrando, Nando.

-Subdelegat: Àlex Martí Garcia, el Wait.

Fins ací el meu relat nostàlgic. Anime a la resta a que facen les seues aportacions personals que estimen oportunes.

Cronista Soler.

Data de creació: 13/10/2004 a les 20:07

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per StevieAxivat en: Internet Deixa un comentari
Comentaris (2) Trackbars (0)
  1. Jo també recorde a Andreu d’aquella època, és clar. Eren temps problemàtics, per altra part com sempre, de forma diferent a la d’ara però també, però no vull idealitzar aquells moments.

    De l’institut tinc més records. Els professors eren en general excel·lents persones. Ricard sobretot, Laude (hiperactiva), Joana (model de dona culta), Margarita la de 1er (amor a la literatura, imborrable), Enric Jorro (progre típic del país, savoir vivre).

    Aquests són els que més recorde.

  2. Crec que el comentari anterior m’ha eixit una mica amarg. Alegria!


Deixa un comentari

Has d'iniciar sessió per deixar un comentari.

Trackbacks are disabled.