La Web Felina

Drogues No

Molta gent em pregunta per què sóc abstemi i jo sempre responc que perquè no m’agrada beure alcohol i és cert realment, de vegades ho he provat i mai no m’agrada, sempre note una desagradable cremor en la gola, signe inequívoc de la presència de l’alcohol. Eixa crec que és una raó de pes que pot frenar als típics que et diuen que “com saps que no t’agrada si mai no l’has provat?”, pregunta estúpida on les hi haja que es respon fàcilment amb un clàssic “i com sé que no m’agrada tirar-me daltabaix d’un pont si mai no ho he provat?” No cal provar les coses per saber que no ens convenen (ex: no haig de disparar-me a un peu per saber que em farà mal). No he fumat mai i sé què és roín i que no em convé ja que és mortal de necessitat.

Un altre argument podria ser que la meua religió em prohibeix ingerir qualsevol tipus de droga, que seria cert si jo tinguera algun tipus de religió però no en tinc. Tanmateix he fet un pacte intern amb mi mateix de no prendre cap tipus de droga pel meu propi bé i per convicció, i n’estic molt pagat de ser capaç de resistir-m’hi. Podríem dir que ha aplegat a ser un tret de la meua personalitat.

Així no fume (cap tipus de droga), no bec alcohol ni café (té un sabor horrible) ni coca-cola (begudes amb cafeïna) i no m’agraden massa les infussions (gairebé no en prenc mai, malgrat que sé que no són drogues, encara que el te té teïna), i de fanta només en bec de taronja (en contades ocasions) i tampoc és que m’agrade massa, preferisc els sucs de fruites: de bresquilla, de poma (el clàssic Apfelsaft), de tomaca, etc….

Amb aquest pensament comprendreu que no estiga pas per la liberalització de les drogues, ans al contrari, em sembla incongruent (la congruència del sistema es mereix que el tabac estiga prohibit) i deplorable que el tabac siga legal (suposa una terrrible sagnia econòmica i de vides humanes, amén d’empitjorar la qualitat de vida del fumador i dels qui l’envolten), i tampoc em semblen bé les begudes alcohòliques d’alta graduació; ara bé tampoc anem a fer una llei seca. Vos podeu imaginar que mai de la vida votaria el Partit del Cannabis.

Woodrow Wilson.

Data de creació: 17/03/2004 a les 22:11

El Senat no té solució, té dissolució.

En tota nit electoral (i el diumenge 14M no fou tampoc una excepció), el més llarg és sempre el recompte del Senat; acabes sempre prop de la una. Sabíeu que entre les dues castelles (Castella-Lleó i la Manxa; 9 i 5 províncies respectivament), amb una població conjunta lleugerament inferior a la de la Comunitat de Madrid, tenen 14 vegades més senadors que Madrid? Exactament 56 senadors a 4.

I això no és més que l’exemple més extrem, però n’hi ha més, en especial en la perifèria. Com es vota per províncies….; la CE (al seu article 69.2) assigna 4 senadors per província amb independència de la població, de manera que quantes més províncies tinga una Comunitat Autònoma, més senadors tindrà; sembla que voten les fanecades i no les persones; el truco estaria en tindre moltes províncies. Així és fàcil que guanyen els conservadors (molt de vot rural) al Senat.

Perquè el Senat siga una autèntica cambra de representació territorial, no basta amb modificar el Reglament del Senat, sinó que es fa imprescindible de modificar la CE perquè no es contradiga ella mateixa (l’art.69.1 CE diu una cosa i l’apartat segon el contradiu en l’esperit; encara que ja sabem que no s’admet l’existència de normes constitucionals inconstitucionals). Al meu entendre una cambra de representació territorial hauria de representar els territoris, entesos aquests com les CCAA i no pas les províncies (que és una concepció antiquada).

El Senador Palpatine.

Data de creació: 12/03/2004 a les 20:26

Càmera, música i… Acció!

Quines coses. Normalment els grups musicals promocionen les seues cançons amb un videoclip molt currat, en el que, en ocasions participen actors o directors famosos. Aquest no és el cas del grup OK GO, que no és que no es curren els videoclips, que, com voreu se’ls curren mogolló, simplement és que els donen un toc amateur tan indie, que no deixa de cridar-me l’atenció.

Els tios es preparen una coreografia, es planten davant de la càmera, posen la música i … a ballar! La veritat és que em pregunte quantes voltes ho hauran de repetir per a que isca bé, ja que es veu que el videoclip està rodat tot d’una. Vos pose un videolink al videoclip de Here It Goes Again, en el que monten una coreografía sobre cintes andadores:

Si mireu a youtube hi han més, també estan llistats a la seua web. Fins i tot es pot trobar algun més espontani, com aquest fet en una famosa botiga de música independent de Londres. El que es diu una forma ben original de promocionar-se.

MEOW

Sóc friki?

Mimi (Míriam Constantí Labella), la concursant freak de GH 8, es presenta (el vídeo és hipnòtic i chanante, no puc parar de veure’l): [Link al vídeo]

Què vos ha semblat? Es possible ser més freak? Sí, és clar, però aquesta té moltes paperetes per guanyar. A mi no m’ha sorprés gens que puga ser llicenciada en Dret, i segur que trauria molt bones notes; no sé de què s’estranyen els qui posen els comentaris. No sabia exactament el que significava otaku, però sembla que no és més que altra forma despectiva de dir freak.

I arran de tot açò m’he preguntat si jo realment sóc o no un freak o friki. Realment ho sóc? Què és hui en dia ser un friki? Ser friki ho podríem resumir en tindre uns gustos o aficions minoritàries i un tant estrambòtiques, no? Eixe seria el comú denominador.

Continuar llegint Sóc friki?…