La Web Felina

The confirmation suit

La primera volta que oí parlar de la confirmació fou en Irlanda (com no; país catoliquíssim) en juliol del 1998 (també fou la primera volta que viu en viu un Tour de França, però en Cork). Fou a propòsit de la lectura d’una història que havíem de llegir anomenada The confirmation suit. Fou llavors que m’assabentí de l’existència de dit sacrament, ja que jo coneixia el bateig i la comunió perquè la gent ho sol celebrar, però no pas la confirmació. El divendres 31 de maig de 2002 assistí en Godella a l’única confirmació que he presenciat, la de la meua cosina germana i la resta de companys de sa classe.

La confirmació és un sacrament regulat als cànons 879 a 896 del Codi de Dret Canònic de 1983 (CIC), a través del qual els batejats que ho desitgen (ha de ser voluntari) s’integren més perfectament en l’Església Catòlica. El fonament de dit sacrament no és altre que confirmar que desitges romandre unit a l’Església Catòlica, que hi vols pertànyer; ja que per regla general els batejats manquen d’enteniment en ser batejats i no poden decidir si volen ser o no catòlics. És per això que s’exigeix una edat suficient per ser confirmat, que el cànon 891 CIC estableix que ha de ser “en torn de l’edat de la discrecióâ€?. Al meu parer la confirmació no s’hauria de produir abans de la majoria d’edat (com és ara tan freqüent), ja que és una passa important que cal analitzar amb deteniment i tenint les idees ben clares. No té sentit que hom vaja forçat (per la família…) a la confirmació, ja que si hom no la desitja, si hom té la voluntat viciada (per qualsevol dels vicis del consentiment), llavors no haurà prestat el seu consentiment lliurement i en conseqüència l’acte de confirmació no podrà rebre una altra qualificació que la d’acte nul ipso iure. Per tant és absurd realitzar una confirmació nul·la, amb el ben entés que en aquest món de les aparences, si ningú no demostra la nul·litat (ni està interessat en fer-ho) de l’acte, bé pot servir pel que sembla que és l’únic objectiu dels confirmats, complir amb el cànon 1065 CIC i poder casar-se sense complicacions i amb plena validesa formal. A mi tot plegat, em sembla una perversió del sistema.

Data de creació: 09/03/2004 a les 22:33

Col·leccionisme

Només un cop vos he mostrat part de la meua col·lecció de segells, compartida amb el meu germà (l’única que compartim, si bé, ell ja no se n’ocupa mai). Mai no vos ho havia ensenyat perquè no haveu mai mostrat indicis del menor interès pel col·leccionisme filatèlic o pel numismàtic, que són els meus preferits. Però qualsevol dia vos ho puc mostrar si voleu. Tampoc és que tinga cap gran col·lecció, i més si es té en compte que no hi he invertit a penes diners en cap de les dues (un poc més en la de monedes per raons òbvies; que a banda és la meua preferida, però menys extensa també).

Les meues primeres col·leccions que recorde eren de xapes (en tenia un bon grapat i ignore què se n’haurà fet d’elles), de pedres, minerals i fòssils (això encara ho conserve en gran part), bales (“canicasâ€?, que encara les tinc), cromos (per exemple l’àlbum dels Simpsons), tíckets i entrades dels llocs que visite (això encara ho tinc, però no està classificat), etc… Però a partir dels 6 o 7 anys em centre en una nova col·lecció, la de monedes (en especial estrangeres, dels països que visitava); que a partir de llavors esdevindria la meua preferida. Malgrat tot, amb el pas del temps no ha crescut gaire. Per què col·leccione monedes i no bitllets, té una resposta òbvia: és el que sobra dels viatges i no es pot canviar, però a banda m’agraden més, sempre és més bonic (i més resistent) el metall que no pas el paper.

Als 10 anys (bastant tard, ja ho sé) inicie la col·lecció de segells gràcies a una campanya escolar (regalaven uns pocs segells d’Espanya del Plan Sur, etc…) de Tabacalera anomenada “Un sello mejor que un cromoâ€? (frase molt encertada). Com ja he comentat adés, sempre havia preferit més el metall que no pas el paper i per això mai no m’havia interessat per la Filatèlia, però com que parties amb un segells inicials i no resulta gens complicat arreplegar els segells que apleguen a casa, puix a poc a poc m’hi he anat interessant fins tindre un bon grapat de segells espanyols actuals, franquistes i republicans, tot això sense gastar-me diners. De l’estranger en tinc menys (alguns que he adqurit als meus viatges, però pocs), sobretot de França i en especial del final de la seua III República (als anys 30 el meu avi tenia una corresponsal francesa, a l’igual que hui en dia jo en tinc una altra; però jo no retalle els meus segells; faltaria més!).

Tinc algunes altres col·leccions, però no tenen tant d’interès. Sóc una persona col·leccionista per antonomàsia, per això sóc incapaç de comprendre les persones que afirmen que no tenen cap col·lecció (mira que ja és difícil!); sobre això ja tinguí una conversa amb M+ (ella és una d’eixes persones); és que em clave sol en cada embolic.

Terence Stamp, el col·leccionista.

Data de creació: 23/03/2004 a les 14:05

L’anglés a Eurovisió

És una injustícia l’eliminació d’Andorra d’Eurovisió a la semifinal des que tracta de participar. La cançó en si és el de menys, el més important és que el català estiga present a la final del festival, i fins ara només està present a l’hora de les votacions. A veure si l’any proper és possible, però ho veig difícil, car, com els balcànics es voten entre ells, es classifiquen tots ells.

El que més em rebenta és que el 90% canten en anglés (als darrers anys sempre guanyen països de l’Est cantant en anglés). Cadascú hauria de cantar en un idioma del seu país, així estarien tots en igualtat de condicions, perquè si cantes en anglés ja tens avantatge. Si vas allí és per a cantar en el teu idioma, i sinó no vas. Perquè quin sentit té un cantant en anglés que de vegades no és ni del país? Si jo he vist un negre representant a Estònia o un d’eixos països; ara n’hi hauran molts negres allí. Inclús participà Céline Dion, que és quebequesa representant a Suïssa o Luxemburg o un d’eixos en els 80 quan no era quasi coneguda ací. És un cachondeo de festival.

Josmar Gerona, és superfort.

Data de creació: 14/05/2004 a les 18:13

Petards No

Continuant amb la meua línea nazi de prohibicions. Ara toca el torn de les Falles (cada any m’agraden menys), i dintre d’elles no convé oblidar els horribles petards. Jo prohibiria tots aquells que no tenen una altra funció que fer soroll i rebentar coses (ja veus tu quina gràcia). Només permetria les bombetes i els que fan colors, minicastells i tal volta les eixides, però en cap cas els que no tenen cap més finalitat que la de fer soroll. Seguint aquesta línea, tampoc sóc gens partidari de les mascletades (sí en canvi dels castells), i a tal fi o les prohibiria o les allunyaria dels centres de les urbs.

Ja per acabar aquesta línea fallera, també prohibiria les corregudes de bous. Però mantindria els espectacles dels bombers-torers perquè els torontos puguen expressar-se artísticament.

Un altre dia una nova entrega de prohibicions.

El turista faller.

Data de creació: 20/03/2004 a les 17:33