Esquizofrènia, evolució o inexistència?

Mr HestonEn aquest article vull parar esment, des del meu ateisme però tractant de ser comprensiu, davant el clar i evident antagonisme entre l’antic i el nou testament. Primer de res he de fer un incís i aclarir que mai no he llegit la Bíblia, llevat d’alguns passatges solts, però del que he llegit i del que he oït a través de la televisió, el cine i el que m’han contat posseïsc el mateix bagatge que qualsevol altre occidental nascut en aquesta cultura cristiana; per tant encara que no vulgues acabes sabent i coneixent històries del nou i de l’antic testament, ja que això forma part de la nostra cultura judeo-cristiana. Aclarit aqueix punt passem a l’anàlisi bíblica.

Per què diem que són dos textos contraposats o antagònics? Resulta molt senzill d’entendre. L’antic testament no és més que un cúmul d’històries fantasioses que tractaven d’explicar el món de fa tres mil anys, però òbviament aqueix cúmul de disbarats ha quedat clarament superat amb el pas dels segles i l’avenç de la ciència, la qual ha pogut explicar el que la mitologia havia tractat d’explicar màgicament. Per tant, quin paper tenen hui les antigues escriptures? Tenen una credibilitat bastant escassa i la pròpia Església Catòlica ja fa anys que les ha arraconades i ha donat una clara preeminència a les noves escriptures (de fet és el que es llig a Taizé i a les misses), les quals tenen una vigència més immutable al llarg del temps. Són els protestants, sobretot els més fonamentalistes els qui encara segueixen (inclús al peu de la lletra, cosa que en el catolicisme està àmpliament superat i ja només s’interpreten com metàfores i al·legories) preferentment l’Antic Testament (AT), cosa que resulta aberrant. Qualsevol ment oberta (no fonamentalista) que llija l’AT s’adonarà de seguida que això no hi ha qui s’ho crega (si més no al peu de la lletra) i que són una sèrie d’històries entretingudes si de cas, però totalment inversemblants. Explicacions que podien servir en el seu moment, però que actualment són molt més que obsoletes. Tanmateix, el més greu no és la seua obsolescència, sinó la seua radical oposició a la filosofia del Nou Testament (NT); i és que el problema és aqueix, que les dues parts de la Bíblia es donen de “bruces�? entre si. Són radicalment incompatibles entre si perquè prediquen just el contrari. Veiem-ho.

Un comentari per “Esquizofrènia, evolució o inexistència?”

  1. El nou article que has escrit, Stevie, m’ha resultat molt interessant. La veritat és que com persona instruida en la religió catòlica mai he tingut gaire interés en les Santes Escriptures ni els seus derivats (Charlton Heston en sandàlies i demés) i el contingut del teu article és més o menys el que sempre m’havia passat pel cap (ja quan era menut i anava a catequesi, notava com que tot olorava un poc a chamusquina) però mai haguera sigut capaç de plasmar de manera tan coherent i argumentada. Segurament que qualsevol retoret podria rebatir els arguments que nombres, ja els prepararan bé per això. No obstant enhorabona per l’article, i a vore si s’animen més gats a escriure (que de moment pareix això una web de crítica-teològica-cristiana per a futurs integrants de sectes).

Els comentaris estan tancats.