La Web Felina

Xenofòbia

Aqueix mot hui en dia tan usual té un significat unívoc per al conjunt de mortals, però per a un grup d’irreductibles com som els alumnes de la línea (1º A) que cursàrem l’últim primer de BUP de l’IBAJ Cavanilles (allà pel curs 1994/1995), semblant paraula adquireix una accepció inusitada i distinta a banda de la ja coneguda per tothom. El mot “Xenofòbia” ens evoca a nosaltres una estranya assignatura impartida només aquell curs i només a la nostra classe per uns encara més estranys i heterogenis “professors”. Certament que l’assignatura no es denominava oficialment Xenofòbia, perquè no ens ensenyaven Xenofòbia sinó el contrari, és a dir a previndre-la; però nosaltres l’anomenàvem així i actualment no sabria dir quin era el nom real si és que en tenia, ja que de fet tampoc no era pas una assignatura. M’explique.

Nosaltres llavors ens la preníem un poc a “catxondeo” i no enteníem perquè la donàvem, però com érem uns crios no ens oposàvem massa ni féiem gaires preguntes. És ara quan l’evoque quan em genera més preguntes que no pas respostes. Bàsicament i parlant clar, què dimonis era allò? Qui eren aquells tipos (que no eren professors) i que feien amb nosaltres? i sobretot, per què nosaltres? a cas fórem uns conillets d’índies per a una activitat experimental o una prova pilot d’una novedosa assignatura que mai aplegà a quallar? Com veieu són moltes preguntes que no poden obtindre resposta, i si poguera viatjar arrere en el temps m’encantaria preguntar-los-ho. Per descomptat que si algú de vosaltres, lectors, té resposta per algun dels interrogants, estaríem tots molt complaguts que ens fes partícips de sos coneixements. Per la meua part tractaré d’aportar certa llum amb els meus escasos records i deduccions sobre “allò“.

Continuar llegint Xenofòbia…

Jiménez del Oso i el contactao

Ací va una breu notícia sobre LHT, han fet un esquetx copiat (Yisucrais) i el como se hizo (que no fa gràcia).

I lo més recent és el testimonio de Jiménez del Oso i el contactao, que també té el seu Hever vs. Clever.

El fabulós cas del professor paralític

Volia aclarir novament (perquè no és el primer cop que ho explique) el cas del misteriós professor de francés en cadira de rodes que ningú no recorda llevat de mi i que tanta burla en soleu fer dient que no és real. Ara procediré a relatar tots els fets que recorde per tal de refrescar-vos la memòria i a veure si alguna ànima càndida ho recorda i ix en la meua defensa, perquè em tracteu com si ho haguera somniat (per a somnis un que tinguí en el que adoptàvem un koala) i jo sé que és verídic. N’hi ha moltes coses de l’institut que no recorde, però aquesta sí.

Tot ocorregué en octubre de 1994 (ja fa vora 12 anys), devia ser octubre perquè fou de les primeres classes de Francés (però no la primera). Si mal no recorde teníem assignada un professora, però aquesta no aparegué perquè estava de baixa per maternitat (i mai no l’hem coneguda). És possible que a les primeres classes acudírem i no vinguera cap professor, no ho sé, no ho recorde. El que sí que recorde fou que la primera classe (de presentació i per veure el nivell; crec que només Andrea tenia algunes nocions de Francés) la donà Lina Cantó (la cap de departament) i ens contà que ella no era la nostra professora sinó que era l’embarassada i que enviarien un substitut. Quan aplegà el substitut aquest anava en cadira de rodes i ens digué que ell era professor d’anglés i que no tenia molta idea de Francés (els típics errors que es monten en l’Administració). De manera que aquell professor crec que l’arribàrem a tindre com a màxim dues classes i després d’allò el continuí veient durant aquell curs pels passadissos de l’Institut (recorde haver-ho comentat amb Miquel). Que conste que no era tetraplègic com aplegàreu a exagerar, sinó només anava en cadira de rodes.

Després d’aquell frustrat professor ens donà classe Lina (crec que només podia un dia a la setmana perquè no era la nostra professora oficial, ella ja tenia els seus grups de docència) fins que a finals del trimestre (devia ser ja en desembre) tornà Maria José a l’institut i ja se’n féu càrrec de nosaltres la resta del curs. Aquell fou el trimestre que tinguérem tres professors de francés i una embarassada.

Ara digueu-me que ningú no recorda res del que he relatat, va.

Cronista Soler.

Data de creació: 14/05/2004 a les 14:10

Esquizofrènia, evolució o inexistència?

En aquest article vull parar esment, des del meu ateisme però tractant de ser comprensiu, davant el clar i evident antagonisme entre l’antic i el nou testament. Primer de res he de fer un incís i aclarir que mai no he llegit la Bíblia, llevat d’alguns passatges solts, però del que he llegit i del que he oït a través de la televisió, el cine i el que m’han contat posseïsc el mateix bagatge que qualsevol altre occidental nascut en aquesta cultura cristiana; per tant encara que no vulgues acabes sabent i coneixent històries del nou i de l’antic testament, ja que això forma part de la nostra cultura judeo-cristiana. Aclarit aqueix punt passem a l’anàlisi bíblica.

Per què diem que són dos textos contraposats o antagònics? Resulta molt senzill d’entendre. L’antic testament no és més que un cúmul d’històries fantasioses que tractaven d’explicar el món de fa tres mil anys, però òbviament aqueix cúmul de disbarats ha quedat clarament superat amb el pas dels segles i l’avenç de la ciència, la qual ha pogut explicar el que la mitologia havia tractat d’explicar màgicament. Per tant, quin paper tenen hui les antigues escriptures? Tenen una credibilitat bastant escassa i la pròpia Església Catòlica ja fa anys que les ha arraconades i ha donat una clara preeminència a les noves escriptures (de fet és el que es llig a Taizé i a les misses), les quals tenen una vigència més immutable al llarg del temps. Són els protestants, sobretot els més fonamentalistes els qui encara segueixen (inclús al peu de la lletra, cosa que en el catolicisme està àmpliament superat i ja només s’interpreten com metàfores i al·legories) preferentment l’Antic Testament (AT), cosa que resulta aberrant. Qualsevol ment oberta (no fonamentalista) que llija l’AT s’adonarà de seguida que això no hi ha qui s’ho crega (si més no al peu de la lletra) i que són una sèrie d’històries entretingudes si de cas, però totalment inversemblants. Explicacions que podien servir en el seu moment, però que actualment són molt més que obsoletes. Tanmateix, el més greu no és la seua obsolescència, sinó la seua radical oposició a la filosofia del Nou Testament (NT); i és que el problema és aqueix, que les dues parts de la Bíblia es donen de “bruces�? entre si. Són radicalment incompatibles entre si perquè prediquen just el contrari. Veiem-ho.
Continuar llegint Esquizofrènia, evolució o inexistència?…