La Web Felina

Més Clor, Per Favor

S’ha parlat molt aquests dies sobre la piscina de Peter J. (llegit Píter Gèi), l’únic home que domina El Mundo, que és un diari que el regalen quan compres pel·lícules. Resulta que tan insigne personatge té un xalet en Mallorca amb una piscina en terreny públic, coses que passen, i clar, hi ha jaleo. Uns volen que siga públic durant tot l’any i protesten, mentres altres, uns senyors amb barba que abans portaven bigot, pensen que és injust que no li deixen disfrutar de la piscina, presumiblement amb ells, i paguen bitllets d’avió i vaixell a uns que són de NNGG (que és l’onomatopeia que emet molta gent al fer força per cagar) perquè es desplacen al lloc a contramanifestar-se.

No entraré a analitzar quant pot costar movilitzar tanta gent en avió a l’illa en ple mes d’agost, que poc no serà, però bé, posem que algú té el mateix problema que Richard Prior en El Gran Despilfarro. Més bé cal analitzar la postura dels que es volen banyar en la piscina del sujeto. Anem a vore, esteu segurs del que voleu? Heu vist a què es dedica aquest home en el seu temps lliure? De segur que pren el sol amb corpinyo. I en la piscina… Que haurà fet a dins? No ho sé, ni la meua ment innocent és capaç d’imaginar-lo, però el que és segur és que si et pixes dins no apareixerà la manxa rosa. En serio, penseu bé on vos voleu banyar i, sobretot, crec que en eixa piscina deuria ser obligatori dutxar-se abans i després del bany.

MEOW

Mare, Sóc Cristià Homosexual

Més val tard que mai. Fa un temps hi hagué prou revuelo en la web amb el descobriment del gran artista José Ã?ngel i el seu single Madre, Soy Cristiano Homosexual. Sense haver escoltat la cançó la cosa ja prometia. No és recomanable jutjar els discos per la portada, però en aquest cas ben bé es podia fer una excepció: Eixe morenor zaplanil, eixe monyo rullat oliós, eixa camisa hawaiiana, les sabates en punta, la planta de plàstic, el sofà tia Inés i, perquè no, el rellotge Casio… Vamos, tot un exemple de glamour, molt a l’estil de Ron Jeremy.

Després d’un temps de recerca a través de la web ha arribat el moment d’actualitzar la secció dedicada a las Sintonías Animadas de ayer y hoy, és a dir, el nostre Top Manta, amb el temazo de José Ã?ngel. I és que la cançó no té desperdici: Començant per una melancòlica melodia, continuant per una lletra emotiva i acabant amb l’explicació de la falla amb l’ajuda d’un eco sinistre, per remarcar-la. José Ã?ngel no volia que ningú que escoltara la cançó es quedara en dubtes sobre de què tracta:

Quiero decir a todo el mundo, especialmente a aquellas personas que nos marginan que nosotros los homosesuales somos personas como ellos verán, que no somos animales venidos del infierno, que ya llevamos en la vida una cruz muy grande para que sobre ella nos echen las redes. Que piensen por un momento en la posibilidad de tener un hijo homosesual. Mi ing-ten-ción no es insultar sino que que me acepten como una persona más. Por eso en mi canción digo: Madre soy cristiano homosesual.

En fi, millor que la escolteu vosaltres mateixos i tregau les vostres pròpies conclusions:

I si a algú encara li queden dubtes sobre el transfons social de la cançó, també he trobat un link al Grup Cristià Homosexual de València. Canonització de José �ngel ja!

MEOW

Surrealisme i detergents

Quin és el problema del Calvo de Colón? Té problemes en sa casa? El que és evident és que fa temps que va deixar de tenir amics, perquè sinó no s’explica perquè es dedica a merodear pels centres comercials a la caça de dones entrades en anys per esquitxar-les amb una sèrie de fluïds (de moment no corporals, o almenys això tinc entés).

Els anuncis de detergents ja fa temps que desbancaren als de compreses en el que a surrealisme es refereix. No dic que els spots de compreses hagen perdut fuelle, que no l’han perdut, però digam que van tenir el seu moment d’esplendor i ara ja ens hem acostumat. Ara bé, als anuncis de detergents ja és més difícil acostumar-se, sobretot perquè no saps per on et poden eixir: Ja no sols es parla de paiasos que perden el color i la sonrisa, també hi han xiquets que són incapaços de tornar del parc sense jugar amb els seus amiguets a la Lucha en el Barro, pelutxes amb els ulls completament dilatats que ens narren les seues aventures lisérgiques, homes sinistres que viuen a l’interior dels llançols i, perquè no, viatgers en el temps.

Ja sabeu, en el futur hi haurà gent que viatjarà al passat per recomanar a les mestresses de casa del nostre temps quin és El Detergente del Futuro. Jo sempre vaig pensar que en el cas que algú fabricara la màquina del temps la gastaria per a alguna cosa més interessant, no sé, igual és que sempre he tingut el cap ple de pardals. En qualsevol cas, imagine que com en el futur tots anirem amb túniques blanques, els detergents rebran una importància inimaginable en aquesta era. Tot aplegarà.

MEOW

Mal Subtitulat

Heu vist l’anunci de Nutriben? Sí, eixe en que els publicistes han decidit que seria una bona idea posar a una xiqueta explicant en una roda de prensa les bondats dels potitos en qüestió, amb la seua veu, sense doblador de Mira Quien Habla per darrere. L’anunci va subtitulat, perquè clar, al ser una xiqueta xicoteta no se l’antén molt bé… O és que realment no diu això? Si el que volien era camuflar amb els subtítols el que en realitat diu la xiqueta, ho porten clar:

Que ha passat? Han contractat Marlo per que ensenye el guió a la xiqueta?

MEOW