The Dig
Serà per projectes! Steven Spielberg està preparant Indiana Jones 4 (que eixirà a la llum el 2008) i Abraham Lincoln, una biografia del célebre president protagonitzada per Liam Neeson. Ara ha anunciat que podria portar al cine la història del videojoc The Dig, del que va escriure l'argument junt a Sean Clark. El videojoc, desenvolupat l'any 1995 per l'empresa LucasArts (Monkey Island, Day of the Tentacle, Indiana Jones and the fate of Atlantis, etc.), propietat de George Lucas, està inspirat en les idees de Kip S. Thorne, un expert en fÃsica relativista, que també estaria implicat en el nou projecte com assessor. Thorn, de la Universitat de Caltech, sosté que els forats de cuc existeixen i que poden permetre viatjar en el temps.
Aquesta notÃcia resulta curiosa, perquè la història en un començament pretenia ser un episodi de la sèrie Amazing Stories, produïda pel mateix Spielberg, però els costos de producció eren molt elevats, aixà que proposà a LucasArts convertir-la en un videojoc. Sembla que ja ha arribat el moment de dur-la a la pantalla gran.
Aquesta notÃcia obre una nova pà gina en la història d'adaptació de videojocs al cine, que tant de moda està últimament. Serà un bodrio infumable? Ho dubte, ja que els videojocs de temà tica sèria i argument elaborat (del que crec que aquest és un bon exemple) no han eixit tan mal parats. Un cas a banda són els guions impossibles de pel·lÃcules com Super Mario (en què estarien pensant?) Mortal Kombat, Street Fighter, per posar alguns exemples clars. És el que passa quan intentes abstraure els conceptes d'un videojoc que en si mateix és una abstracció. És com passar el Pong al cine.
MEOW
PS Offtopic: Heu vist la foto del portà til DELL que ha esclatat en una conferència? Sembla que tenia problemes en la bateria.
Radio Ga-Ga (Radio Gu-Gu)
Darrere del projecte del genoma musical (The Music Genome Project) s'amaga tot un repte: trobar patrons comuns entre les cançons per tal de definir una seqüència que les relacione amb altres que tinguen patrons similars. Seria com una seqüència d'ADN d'una cançó. Si es poden relacionar cançons per patrons, podem, indicant una cançó que ens agrade molt, obtindre una llista de cançons que presumiblement ens deurien agradar. Si d'eixa llista marquem les que ens agraden i les que no, podrÃem obtindre una llista més acurada amb cançons paregudes a les que hem marcat positivament i sense cançons amb patrons que no coincidisquen als que tenien les que hem marcat negativament i no estaven en les que hem marcat positivament. I aixà succesivament. Al final, en un moment donat, tindrÃem un llistat de cançons generat automà ticament que és molt probable que ens agraden. Ara imagineu que es crea una rà dio que emet eixes cançons; una emissora musical personalitazada on, en cas que es colara alguna cançó que no ens agradara, la poguerem marcar per tal que ni ella, ni res que se li parega tornen a sonar. Això seria la bomba, doncs podem sentir cançons que ens agraden i descobrir noves cançons que no coneixÃem però que segurament ens agradaran.
Això és precisament el que fa el Pandora. Amb un programa basat en la web (no cal descarregar-se res) que, tan sols indicant un nom de cançó o grup (per començar) ens crea una estació de radio amb cançons similars. Una volta creada podem anar votant les cançons que ixen per tal de personalitzar més la llista. A més, podem afegir nous grups/cançons a l'emissora per tal que emeta música més variada. El funcionament intern és similar a l'explicat en l'anterior parà graf, però nosaltres d'això no ens adonem: És com una caixa negra que rep un nom de cançó i torna moltes cançons similars... I a sentir música! Jo sóc usuari de la web des de fa un temps i estic encantat; em despreocupe de posar tal o qual música, entre a la web de Pandora i li deixe fer. Ara, absteniu-se de posar-li a José �ngel, El Payo Juan Manuel o Las Monjitas del Jeep, encara no les han analitzades. Temps al temps.
A mode de reflexió, em pregunte com l'aparició de serveis aixà pot modificar el negoci de la música. Actualment moltes discogrà fiques paguen perquè les seues cançons sonen continuament temps per a maxacar a l'oient radiofònic (ja siga el treballador de la construcció o el que va a comprar a Mercadona) i que al final, de tant sentir una cançó, acabe dient entre llà grimes "No em puc llevar del cap eixa odiosa cançó d'Enrique Iglesias!!!!!". A això li diuen promoció (que és sinònim de llavat de cervell). Ara bé, què passa si eixa audiència pot marcar des d'un començament el que li agrada i el que no? Resultarà un poc més difÃcil imposar tendències.
MEOW
PS: Per a quan una idea similar per a les pel·lÃcules? Com el MoKa de la imdb però un poc millor organitzat...
SÃ o No?
El lÃder de l'oposició torna a la cà rrega, i és que cada cop que la seua boleta d'Starman brilla els seus poders es manifesten: Encara que un 73'9% de la gent que s'ha pronunciat sobre l'estatut ho ha fet aprovant-lo, ell és de l'opinió que Catalunya no ha recolzat l'estatut. Com és això? És possible que en català SI signifique NO i a l'inrevés? Ja sabem que els catalans són molt seus i no seria d'estranyar... No (vull dir, no), l'explicació és molt menys rebuscada: Si sumem als que han votat en contra, els que han votat en blanc (o en una confusió han donat el seu vot al partit del Salami) i als que s'han quedat en casa, se pot afirmar que 2 de cada 3 catalans no donen suport a l'estatut. El problema és que els que es quedaren en casa no exerciren el seu dret, si ho hagueren fet el NO haguera guanyat de sobra (Mariano ho sap, grà cies als seus poders d'Starman). Supose que aquestos són els problemes de la democrà cia, que la gent no vota el que ha de votar.
Kalluri Vaanilés
Pensava que el videoclip de David Hasselhoff era insuperable fins que he vist això. Quines coreografies! Quin vestuari! Quina expresivitat! Quina varietat d'extres i decorats! i el millor de tot, quina cançó més apegalosa! Què millor forma de començar el cap de setmana que ballant? Sens dubte, directament al número 1 de la nostra llista.
+info
Nom de la cançó: Kalluri Vaanilés
Grup : Prabhu Deva
MEOW
Que pasa con Bob?
Molts de nosaltres hem tingut de buscar alguna vegada un arxiu al nostre ordinador. Si gastem el sistema operatiu Windows XP, ens hem trobat en la seccció de búsqueda, un simpà tic gos que ens pregunta què volem buscar; la resposta és evident: un arxiu. Aquesta resposta, quasi tan inmediata com el "No" al "Parece que está usted escribiendo una carta", ens fa que cada vegada que volem buscar tingam que seleccionar una opció d'una llista, en lloc de posar directament el nom de l'arxiu, o part d'ell en un requadre. Engorrós. Sempre m'havia preguntat el perquè d'aquest gos en l'opció Buscar, i únicament en aquesta opció, ja que és en l'única part del sistema operatiu en que apareix. Avui, quasi per casualitat he descobert la veritat sobre aquest gos i el seu fosc passat.
L'any 1995, Microsoft va llançar un programa anomenat BOB que pretenia ser una variant al sistema de finestres que es gastava aleshores, el Windows 3.11, que aviat evolucionaria a Windows 95. Aquest programa, amb un disseny molt infantil, presentava l'escriptori de treball com si fora una casa amb habitacions, cadascuna plena d'objectes decoratius sobre els que podies clicar. Aquests objectes eren els programes. Cada programa (una agenda, un editor de textos, una enciclopèdia, correu electrònic i poc més) estava representat per un objecte diferent. A través de les portes podÃem visitar les diferents habitacions de la casa, en les quals sempre trobà vem els mateixos elements (com si fora el més normal trobar una enciclopèdia en un graner). A més, el programa ens permetia afegir nous programes en forma de nous elements, aixà com canviar l'ubicació dels ja existents. Les coses es feien seguint opcions que es marcaven els globus de text del nostre acompanyant: El gos Rover. SÃ, és el mateix gos 11 anys abans.
Avui ho he estat provant i el cas és que el gos ens ho pregunta tot, de forma que, cada cop que es vol fer algo tens que llegir globus i globus de text, fent més i més preguntes. És el que Microsoft entendria per un procés guiat... però vaja si està guiat, és odiós. No és sols que no es puga fer quasi res, és que per al poc que se pot fer has d'estar responent les preguntes d'un gos. En conclusió: Una alternativa poc usable i farragosa als sistemes de finestres convencionals.
Resulta que el programa, evidentment, va ser un fracà s sonat. A cà rrec del projecte estava la novia d'aquell moment de Bill Gates, més tard la seua dona, Melinda Gates (recent Premi Central Lecher... dic, PrÃncep d'Astúries) aixà que no és d'estranyar que la cos isquera a la llum. Ara, s'ha de dir que la susodicha no ha tornat a estar a cà rrec de cap programa fet per l'empresa. No obstant, es veu que s'ha decidit reutilitzar la figura del gos per a la secció de Busqueda del Windows XP, i en general el seu concepte per representar els assistents d'office, com el infame Clippo. ConeixÃeu el programa?
MEOW
PS: Per cert, si vos fixeu en el logotip del programa, probablement vos recordarà a un smilei del MSN Messenger...
Anit viu
-
La guerra de los locos (1987)
2010-09-08 14:44
per FelinoDurant l'alçament militar del 36, un grup d'interns del manicomi aprofita per escapar. Fora trobaran un paÃs immers en un caos en el que no els resultarà difÃcil passar desapercebuts. Un bon plantejament al que no se li treu suficient partit. Podia haver donat prou més de sÃ.
0.3
Tv-Felina
Top Manta
Contacte
