La Web Felina

Horror Fest

El Festival del Horror és això que passa quan s’apaguen les llums i les criatures de la nit ixen dels seus amagatalls i es disposen a dur a terme el seu cometido en la vida (i en la mort): buscar víctimes innocents a qui atacar. Poden olorar la por, i quan més tingues més aviat aniran a per tu (s’han donat casos en que també van quan no tens por). Sembla ficció, com un d’eixos correus que els spammers envien a voltes, però més d’un s’ha tingut que vore cara a cara amb el terror, i ni reenviant aquest missatge a tots els vostres contactes estaríeu salvaguardats. La por es ven molt bé (si no que li pregunten a alguns líders polítics) i tant és així que ja estan preparant una pel·lícula sobre tan macabre Festival. Ací teniu el tràiler.

MEOW

Ruta Destroy

No sé si coneixeu a Don Julio y Los Chocolas. Poca gent els coneix: Són uns tios que fan cançons amb un teclat Casio de la comunió i lletres amb temàtica bakala. Com vos podreu imaginar, els seus concerts estaran més prop del concepte de performance que de concert en sí mateix. Grans hits com Soy Un Bakalata (“Pero eso si dame coca y speed, pero eso si dame pastis!”), Peluquero hazme el pelo cenicero (“No quiero tupé, no quiero patillas, no quiero melenas ni cosas rarillas”) o la balada Mi Chota (“Tengo una chota, tengo un llavero, de Ku-Manises y Varadero”) sonen acompanyats d’un ritme accelerat (tempo up) dels que tenia predefinits el teclat. Afortunadament em vaig fer en el seu moment amb una maqueta, ja que he comprovat que poca informació sobre el grup hi ha a la web, per no parlar de la impossibilitat de trobar les seues cançons per descarregar, i puc dir-vos que no té desperdici.

La cosa no es queda ahí, no, Don Julio y los Chocolas han protagonitzat el curt musical Ruta Destroy, considerada la primera Opera Bakala de la història. Algunes de les seues cançons han sigut remasteritzades (vamos, que li han llevat la musiquilla del Casio i han ficat una un poc més pareguda al bakalao en si mateix) i apareixen en aquest curt musical, que narra en essència, un cap de setmana d’aquells de l’anomenada Ruta del Bakalao. Com no pot ser d’altra forma, el curt acaba amb aquella cançó que diu “Amanecer chungo en el parking de la heaven…”.

He trobat el curt a YouTube, vos pose els enllaços per si vos interessa:

Ruta Destroy - primera part

Ruta Destroy - segona part

Espere que vos agrade… HUH-AH!

MEOW

Picaresca Valenciana

Sabíeu que el Papa (Dirk) Benedicte (aka Benet) XVI ve a València en Juliol? Segur que no, perquè la veritat, és una notícia que no s’ha divulgat molt… per motius de seguretat, clar. És molt més cómode que tenir que tallar carrers, controlar vivendes i a les visites a eixes vivendes, anul·lar la cobertura dels mòbils, etc. Doncs sí, efectivament el Papa ja està quasi ací. Vindrà dos dies, però és suficient, just el que necessita la ciutat per esprimir al màxim, qual taronja de Minute Maid Premium Hacendado, al moviment migratorí apostòlic i romà que es desplaçarà a la Tierra de las flores, de la luz y del amor. Exprimir econòmicament, clar. I és que d’alguna manera hem de compensar el sacrifici, insistisc, de no saber que el Papa vé: ja siga llogant vivendes -o places de pàrking amb iglús de càmping- a preus desorbitats, venent xapetes amb els colors vaticans (encara que no jugue el mundial) o pujant el preu de l’alpiste per a coloms. Som catòlics, però no som idiotes. El cristià ha de patir, així ho estipula les escriptures, però sobretot, el cristià ha de passar per taquilla. “Camisetas con la foto del Papa a 20¤ oiga! Me las quitan de las manos!”

I què bé que quedarà la Ciutat de les Arts i les Ciències Ocultes al darrere de l’altar de Sa Santitat? Recordarà a un emperador dirigint-se a les seues tropes des d’un planeta futurista, fa molts, molts anys. De fet, no seria descabellat pensar que València també es colapsarà de frikis d’Star Wars buscant experiències reals.

Són moltes les agrupacions que ja s’han enterat d’aquesta notícia (també per casualitat, supose), i en comptes de perdre temps intentant pensar la forma de guanyar diners en la visita, han decidit fer algo més simbòlic (i sense ànim de lucre ): Donar una benvinguda com es mereix al pontífex. Allí ens veiem.

MEOW

Subtítols de Fear and Desire

Ja estan disponibles per a descarregar en la web els subtítols de Fear and Desire (Stanley Kubrick, 1953). No apleguen a ser uns veritables subtítols, però és el millor que podeu trobar en tota la xarxa.

Els subtítols estos no vos vaig a enganyar, són una merda, ni són subtítols ni són res. Si ja ho sé, de sobres que ho sé, però és que malgrat la meua intensa i infructuosa recerca (per Google, emule, webs i fòrums especialitzats) l’únic que he trobat són els “quotes” en anglés de la imdb (que traduí com puguí i afegí al final del text) i un text en italià amb bona part dels diàlegs (falta una bona part també). Traduí ambdues coses com bonament puguí et voilà, ahí està el text resultant: un faeonón per a mi i una merda de resultat, però resulta que eixe cutrerio que he llegat a la humanitat és el millor que n’hi ha en la xarxa. Lamentable, però cert. A veure si algun dia algú s’anima a fer algo millor (encara que dubte que me la torne a tragar mai, la qualitat de la cinta és pèssima).

Com viu jo la peli de Fear and Desire? Puix a pèl, en anglés directament pillant el que podia. I després em torní a rellegir els meus subtítols un cop vista i fiu algunes correccions per tal de millorar-los per a la posteritat. Estiguí esperant mesos a veure si apareixien subtítols reals en algun idioma, però no existeixen, així que la viu sense res.

Fear and Desire (1953) és l’última pel·lícula que em restava per veure de la filmografia de Stanley Kubrick. Només es pot veure a través de l’emule, ja que el director destruí totes les cintes existents i prohibí la seua projeccció. Les versions existents en l’emule són d’una baixa qualitat, però si la voleu veure és l’única opció ja que mai vos la passaran per la tele ni al cine ni tan sols per la Filmoteca.