L’Uomo Puma
Fa uns dies vaig llegir que si bé l'himne del PSOE té reminiscències al tema de 1492: La conquista del Paraíso de Vangelis, el del PP era igual a la banda sonora d'una pel·lícula italiana ultra xunga dels 80 anomenada Puma Man. Aquesta notícia em va deixar algo intrigat i he estat buscant la prova que ho confirmara. Avui per fí ho he trobat: En aquesta web on hi ha un recull de comentaris sobre la pel·lícula (es veu que és tota una pel·lícula de culte dins del gènere trash) hi ha un en que es pot sentir clarament la sintonia ¡ que realment recorda a l'himne del partit de Mariano! Ja posats podien haver posat un Home Puma Volador en contes de gavines en el seu logotip.
Seguint aquest link (youtube) podeu trobar una captura del programa Mystery Theatre 3000, al qual pertanyen també els comentaris de la web d'abans, en la que es veu part d'una escena de la pel·lícula. Els comentaris són dels tipets que veuen la pel·lícula, ja que el programa, de culte en EUA, anava d'uns que estaven condemnats a vore pel·lícules xungues i les comenten en pla de conya. Ací el més paregut que tenim és Cine de Barrio.
Friki, Friki!
MEOW
Pasen y Vean
Avui vos vaig a informar sobre altre cicle interessant de la filmoteca de l'IVAC, es tracta de "Pasen y vean: el cine bajo la carpa", una interessant proposta sobre el cine que retracta el (meravellós) món del circ. La programació engloba gran varietat de títols de diferents gèneres i nacionalitats, que, d'una forma o un altra, basen el seu argument en els espectacles circencs i els personatges que els envolten. Des de visions còmiques com El Circo de Charles Chaplin, Una Tarde En El Circo dels Germans Marx o Parade de Jaques Tati, fins visions més serioses com l'Home Elefant de David Lynch o Bronco Billy de Clint Eastwood, entre altres, aquest cicle es presenta interessant, tant per la varietat com per la temàtica. Menció especial a dos pel·lícules d'un home obsesionat per aquest món, Tod Browning, la imprescindible en tot cicle relacionat amb el món del circ Freaks (un bon homenatge a la ja passada jornada de l'orgull) i Garras Humanas.
MEOW
25M: Diada de l’Orgull Friki
Tot els col·lectius tenen una diada, i els frikis no anàvem a ser menys. Efectivament, avui, dia 25 de Maig és la Diada de l'Orgull Friki. Des de la web oficial de la diada ens conviden a formar part d'aquesta celebració a nivell nacional, indicant-nos les diferents activitats programades en diverses ciutats de l'estat. A més, ens resumeixen en 10 punts els drets que tot friki té:
DERECHOS IN-ALIEN-ABLES DEL FRIKI
1.-Derecho a ser más friki.
2.-Derecho a quedarse en casa.
3.-Derecho a no tener pareja y ser virgen hasta la edad que sea
----3.1- Derecho a, si tiene pareja, intentar convertirla en friki.
4.-Derecho a no gustarnos el futbol ni el deporte en general.
5.-Derecho a la asociación friki.
6.-Derecho a tener pocos amigos (o ninguno).
----6.1-Derecho a tener todos los amigos frikis que se quieran.
7.-Derecho a no ir a la moda (una camiseta de Homer es ir siempre de moda).
8.-Derecho al sobrepeso y a la miopía.
9.-Derecho a exhibir el propio frikismo.
10.-Derecho a dominar el Mundo.
Ale, ja sabeu, aneu descorxant el cava!
Més info en la web oficial: www.orgullofriki.com
MEOW
El código aparinci
Inaguro mis contribuciones al blog de la web con la noticia cinematográfica más impactante y esperada de la década. Qué digo de la década, ¡del siglo!. Vuelven los inigualables Pajares & Esteso a la gran pantalla. Y lo hacen con el estreno de ‘El código aparinci’, una película que seguro no defraudará a sus incondicionables, a los que sigan vivos. Deberíamos quedar todos para ir a verla.
Ask Mr. Goma
La notícia graciosa de la setmana ha sigut protagonitzada per la cadena de televisió anglesa BBC. En una notícia sobre el cas Apple vs Apple, en el que la marca discogràfica Apple, propietat dels Beatles, s'enfronta a la marca d'ordinadors Apple per la distribució de música a través de la xarxa. El cas és que la cadena comptava en entrevistar en directe a un expert en tecnologia, Guy Kewney, perquè parlara sobre el veredicte (finalment a favor d'Apple Computers), però accidentalment, van sentar en el plató a Guy Goma, un home que anava a la BBC per una entrevista de treball. Clar, en el nom hi hagué confusió, i l'home un cop sentat en el plató pensaria que això formava part de l'entrevista (coses més rares es fan), fins que l'entrevistadora el presenta com Guy Kewney: En eixe moment la cara del Mr. Goma passa a indicar que alguna cosa va mal, no obstant, i sota el lema de que l'espectacle no acaba fins que baixà el teló, el convidat accidental comença a respondre les preguntes de l'entrevistadora, tal i com ho faria qualsevol persona anònima no introduïda en la matèria, al temps que es pregunta què collons està fent ahí. Mentres, Guy Kewney, l'autèntic, observava atónit com l'estaven entrevistant des de la sala d'espera. La BBC ha demanat disculpes per l'error, fins i tot van fer una entrevista al Sr. Goma 24 hores després, i Guy Kewney ha dit que no demandarà, encara que l'han deixat com un expert que no té ni puta idea.
MEOW
Anit viu
-
¡Qué ruina de función!...
2010-07-30 15:11
per FelinoLa representació d'una obra teatral a voltes té més embolics darrere de l'escenari que sobre ell. Divertida comèdia sobre una companyia teatral i les seues catastròfiques representacions. La riallada està assegurada.
0.3
Tv-Felina
Top Manta
Contacte
