La Web Felina

OPÃ?

Qui és el Koala? No ho sabem, però el que sí que tenim molt clar és que quan sents el seu hit Opá, yo vi hasé un corrá ja no t’ho pots llevar del cap. És una d’eixes cançó-peste que portes al teu interior, i basta en que algú te done la entrada per a que te passes tot el dia cantant-la. Si ja sabeu de què vos parle, i no voleu ampliar la llista de cançons peste que teniu al cap, vos suggerisc que no doneu al PLAY:

I si no ho heu pogut evitar… vos fique un enllaç a la letra, i així, no sols vos passareu el dia dient sols “OPÃ?” sino que podreu demostrar el vostre nivell marcant-vos un “tengo las maeras, y tengo los tablones la chapas del tejao la he sacao de unos bidones tengo las maneras y tengo las intenciones opaito er domingo empiezo a ver si tengo cohone opa!!!” a capela, com els bons!
MEOW (OPÃ?)

Police Story

Llig en 20 minuts que la polícia xina va a incorporar a mestres del Kung-Fú per a que acompanyen als agents en les seues patrulles. Com si d’una buddy-movie de Jackie Chan és tractés, ara els delinqüents de la zona de Canton sabran el que és la força de la llei, en forma de patada en el mentó.

Los maestros de Kung-fu tendrán la misión de aplicar justicia y mantener la seguridad pública

A voltes la realitat supera a la ficció, i seria possible que aquesta proposta tan pel·liculera fora adoptada per altres paisos, això sí, adaptant la situació a la seua producció cinematogràfica. Per exemple, en Itàlia podrien contractar a Bud i Terence perquè explicaren als agents com resoldre les situacions a base de mamporros, molinillos i piruetes de tot tipus. En França haurien de fer passes de pel·lícules de Louis de Funes en les acadèmies i que l’argument de les seues pel·lícules entrés en el temari de l’oposició. En EUA podien fer que els policies pogueren portar de company a sa mare, en pla “Alto o mi madre dispara”, i així canviar el tradicional “Todo lo que diga podrá ser utilizado en su contra…” per un sermó matern que fera replantejar la carrera criminal a més d’un descarriat. I si no, uns quants bolsazos, per mala persona i per dir-li això al meu xiquet.

MEOW

Chollo!

Mireu el que m’ha enviat una tal Charity Earl (que serà la filla secreta de James Earl Jones, a la que també li va dir allò de “Yo soy tu padreee”) al correu de la Universitat. Sí, efectivament, he estat perdent els darrers anys de la meua vida dedicant-los a la consecució d’un títol que, en dos setmanes i sense qualificacions, tests, exàmens o llibres de cap tipus, haguera estat en ma casa d’haver conegut abans aquesta… empresa?. Ni els de CCC ofereixen tant en tan poc temps (crec que el seu rècord era ensenyar-te a tocar la guitarra en dos mesos, una altra cosa és que tu aprengueres, clar). Diplomes universitaris de tot tipus, avalats per les més prestigioses universitats no acreditades (millor si no estan acreditades, no anaren a perdre el seu prestigi) al teu abast tan sols cridant a un número de telèfon. Res, ja tardeu, jo no estava tan emocionat des que vaig cridar a encomanar el meu exemplar de Fuerza para Vivir.

MEOW