La web felina El Bloc de l'opinió felina

23Abr/040

Què tenen en comú Mel Gibson, Sàdako i Eminem???

Ahir per la nit vaig vore Scary Movie 3, i la veritat, em va decebre molt. La primera part d'Scary Movie, dins de les limitacions em va resultar molt divertida. Una de les raons possiblement va ser que l'argument i les paròdies se centraven sobretot en la saga Scream (que per a molts va significar el renaixement del cinema de terror adolescent, per a mi, no obstant significà la mort definitiva del subgènere per raons que no venen al cas en aquesta notícia) i derivats. Els acudits eren encertats i el que pretenien era riure dels recursos argumentals que s'han ficat de moda al nou cine de terror d'adolescents. La segona, molt inferior a la primera, intentava seguir les pautes de l'anterior, però deixant a banda l'argument i centrant-se en agrupar un conjunt d'acudits sobre diferents pel·lícules de terror. L'excés d'acudits de tetas i culos passava factura. Després de vore la segona part, mai no hauria pensat que farien una tercera.

Doncs com diu en el cartell "No hay dos sin tres", i el projecte que en un començament va caure en mans de Kevin Smith finalment l'agafà David Zucker, que amb precedents com "Aterriza como Puedas" i "Top Secret" semblava la persona ideal per fer una pel·lícula d'aquest tipus. La pel·lícula és molt diferent a les altres anteriors de la saga, més propera al cine de Zucker, però ni això, ni l'elevat pressupost (en comparació, sobretot, amb la segona, que era telefílmica) aconsegueixen el seu objectiu. Té moments divertits, però en general es fa pesada (a pesar del seu curt metratge), els acudits tarden i tan sols hi han dos o tres en tota la pel·lícula que realment et facen riure (els avistaments dels aliens és un bon exemple). En aquesta nova part l'argument torna a no tenir sentit, com és normal al voler fer un refrito argumental de The Ring, Señales i 8 Millas (que ja em direu què té a vore amb el cinema de terror) i això passa factura. Fins i tot Zucker es permet de fer-se un autohomenatge al treure a Leslie Nielsen (per cert, el seu personatge és el que menys gràcia aconsegueix fer) repetint allò de "Sólo quiero que sepan que confiamos en ustedes" que ja repetia diverses vegades en la genial "Aterriza como puedas", la primera pel·lícula del director. En definitiva, per a acudits previsibles i reiteratius sense gràcia ja tenim a Cruz i Raya.

MEOW

PS: Y recuerden, para gustos los colores de Agatha Ruiz de la Prada

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per FelinoAxivat en: Vintage blog Deixa un comentari
Comentaris (0) Trackbars (0)

Encara sense comentaris.


Deixa un comentari

Has d'iniciar sessió per deixar un comentari.

Trackbacks are disabled.