La web felina El Bloc de l'opinió felina

Mockumentals musicals

Anit viu Dogma (1999) de Kevin Smith, no és gaire bona, ara bé, millor que Mallrats sí. D’aqueix director només he vist les esmentades i Perseguint Amy (quasi la millor). La que més m’ha agradat de les que he vist aquesta setmana ha sigut la que viu de vídeo el dimarts: Esperant en Guffman (1996) un mockumental (fals documental) a lo Spinal Tap, de fet no faig la referència gratuïtament, ja que el director, guionista (juntament amb Eugene Levy que també ix; pel que sembla han sigut coguionistes en diverses ocasions) i protagonista és Christopher Guest (tenia un paper en la botiga dels horrors), part fonamental de Spinal Tap (guionista, protagonista i compositor). De fet en Waiting for Guffman actua també Fred Willard que ja eixia en Spinal Tap fent de tinent (segur que el recordeu). El documental aquest no és tan bo com This is Spinal Tap, però resulta entretingut (va sobre el muntatge d’un musical en un poble anomenat Blaine). Com a referència curiosa esmenten a Anthony Michael Hall i actua en aquest documental Paul Dooley (interpretant a un abduït) que era el pare de la xica en “16 velas�.

Passem ara al realment important, jo sé que esteu esperant tots la meua crítica sobre la pel·lícula que viu ahir al Lys amb Josep Ramon (li ensenyí les últimes fotos, com no), m’estic referint com ja sabeu a Scary Movie 3. En la meua opinió és inferior a la primera però millor que la segona; almenys et rius més que en la segona, encara que de fet ha canviat l’estil i és més del tipus de David Zucker (el director) i Leslie Nielsen (que no ix molt). No m’ha decebut massa, ja que no esperava gaire. El més avorrit era la part del rap, quan tracten de parodiar “8 milles�, eixa part l’haurien d’haver acurtat. Esta Sàdako no feia tanta por, però també imposava un poc.

D’altra banda, ahir de matí aní a arreplegar un llibret a l’ICAV i em trobí a Simó Aguilar (que és repartidor), quina sort que no em conega perquè em feia terror que se m’acostara. Quin personatge!

PD: el divendres 16 d'abril em publicaren finalment (al cap d’un mes, ja ni m’ho esperava) la carta al director del Levante sobre les valoracions electorals del 14M (que també la tinc com article expandit ací en la webfelina). La veritat és que la publicació ara ha perdut gran part del seu sentit, ja que transcorregut un mes ja no és d’actualitat; però així i tot encara manté un cert interès.