Gürtel: The movie per Felino

L'espectacle que s'està formant al voltant del famós judici dels trages és de pel·lícula. És com en eixes produccions inspirades en la novel·la policíaca: Qui va pagar els trages del President? Sembla que estem esperant amb impaciència l'escena del dit acusador, en el que el detectiu de torn (en aquest cas el jutge, interpretat per Àngela Lansbury), per fí descobrisca quí, com i quan va pagar eixos trages. Va ser el Bigotes amb un xec sense fons? Va ser Correa per Pay Pal? L'escorta amb un bitllet de 200€ que, casualment, portava a la butxaca? O la dona del Molt Honorable amb els diners de la caixa de la seua farmàcia? Gürtel: The movie, una pel·lícula amb una trama plena de girs i -segur- amb un final inesperat.
MEOW
PS: En altres webs, fins i tot han fet un càsting.
La veritat sobre el Pare Noël per Felino
Molt s'ha escrit i discutit sobre si Santa Claus va de roig o de verd. Si s'anomena Santa Claus o Pare Noël. Si beu Coca-Cola Light o Zero. Si té un mòbil Amena de tarjeta o de contracte. Però en realitat, les respostes a totes aquestes qüestions no són més que discusions en torn a preguntes equivocades. És tot una cortina de fum per amagar una veritat oculta, allò que tothom sap però del que ningú vol parlar. Efectivament, jo tampoc em crec que un senyor major, obés mòrbid per a més senyes, puga entrar per una xemeneia carregat de regals, amb nocturnitat i sense fer cap soroll. Ho sento, però no m'ho crec.
És per això que, amb el pas dels anys he anat elaborant una teoria alternativa sobre què és el que passa al voltant de l'arbre de nadal la nit del 24 de desembre. Anem a veure, la situació és la següent: Discretament, un ens accedeix a la nostra casa (presumiblement per la xemeneia), carregat de regals que diposita sota l'arbre, amb el nom del seu destinatari. És a dir, aquest ens ha de ser:
- És menut. Per poder accedir per les xemeneies més estretes.
- És àgil. Per fer-ho en silenci, tot i anar carregat de regals.
- Sap escriure (i en molts idiomes)
Havia de trobar algú (o alguna cosa) capaç de reunir aquestes característiques. En primer lloc vaig pensar en els lloros del Loropark, capaços de conduir una bici per un fil d'aram mentre interpreten "As time goes by" en un mini piano enganxat al manillar i canten la marsellesa imitant a Chiquito. Però en eixe cas, la seua autoria s'evidenciaria per la presència de plomes de colors al voltant de l'arbre. No, no, la cosa era molt més senzilla, i el visionat d'un tràiler de la pel·lícula El origen del planeta de los Simios em va obrir els ulls.
Efectivament, el Pare Noël no és una altra cosa que un mono menut, àgil i intel·ligent vestit de roig. Sí, el Pare Noël és un mono titi. I per a mostra de les seues capacitats, dos pel·lícules: Monkey Trouble i Monkey Shines. En general, qualsevol pel·lícula que comence per Monkey vos val.
Fins i tot els Pare Noels escaladors que pengen de molts balcons, les reduïdes dimensions dels quals també ens donaven indicis d'aquesta realitat. És més, donen a entendre que no sols n'hi ha un Pare Noël, sinó molts. Així explicaria que en una nit foren capaços de repartir regals per tantes llars.
Esteu avisats, si la nit del 24 de desembre vos alceu a beure aigua (cosa probable després del tradicional soparot), escolteu sorolls al menjador i no sou família de les germanes de Paranormal Activity, no espereu trobar-vos a un home major i gros amb barba que vos adrece un ho-ho-ho. Res d'això. Més bé trobareu un mico menut, vestit de roig que vos dedicarà un hi-hi-hi. I recordeu dir allò de "Yo se quien eres, eres el Mico Noël"
Bon Nadal a tothom!
MEOW
Postals del món #6: Hotel Romàn(t)ic per Felino
Què millor lloc per a una escapada romàntica que un hotel en mig de la naturalesa? Sí, però sense l'hotel. És una pena que les flors del primer plànol no arriben a tapar-lo, la postal guanyaria prou, però no el suficient per no estar en aquesta col·lecció. Desgraciadament el fum negre que surt per la xemeneia no és el de Perdidos buscant venjança per l'ofensa al bon gust que implica la construcció. Més bé serà que estan cremant plàstic.
Es tracta de l'Hotel Caciulata (***) de Călimăneşti, part d'un complex hoteler a la vora del riu Olt a Romania, ubicat al centre del país i prop del Parc (Parcul) Natural de Cozia. Pel que es veu fent un passeig amb Google Street View, es tracta d'una zona turística amb prou afluència.
Recentment, l'hotel ha canviat d'aspecte:
Gràcies a eixe agradable color, i seguint les consignes del gran bloj Vicisitud y Sordidez, davant la construcció sols podem cridar: ¡Satán es mi señor!
MEOW
Bonus: I parlant de Satán, en aquest cas, el segell de la postal és a prova de Satanes:

Propaganda electoral 20N per Felino
Esta setmana la meua bústia s'ha omplert un poc més de l'habitual. Efectivament, entre els pamflets de clíniques dentals i els menús de menjar xinés han aparegut uns sobres molt característics adreçats a la meua persona. Quin honor! Desgraciadament, el missatge que comuniquen no està tan personalitzat, encara que alguns signataris es prenen la llibertat de considerar-me el seu “amic”. Es tracta de propaganda electoral, i vaig a fer un breu repàs entre les coses que més m'han cridat l'atenció durant els vint segons d'atenció que he dedicat a cadascuna. Què voleu? És vint voltes més temps del que han trigat els candidats en enviar-ho.
PP
“Mi amijo Rajoy” em presenta tota una sèrie de propostes ambígües entre les quals destaca la següent frase: “Lo primero, el empleo”. Clar, el seu empleo. I completa la missiva amb la següent afirmació il·lustrada:

L'afirmació és tan perogrullesca com la resta del seu programa i podria ser, perfectament, així:

PSOE
Rubalcaba té tan clar el resultat electoral que no s'ha molestat en enviar res. Serà aquesta una altra retallada dels socialistes?
UPyD
En primer lloc, dir que aquest és l'únic sobre (de color rosa per a més senyes) que està apegat amb saliva. Sols li falta una marca de bes en pintallavis (de la mateixa Rosa Díez, s'entén).
Bé, en aquest cas el que més m'ha cridat l'atenció és la papereta, ja que el primer candidat de la llista no té segon cognom. DON TONI CANTÓ. Supose que si algú llegira DON ANTONIO CANTÓ GARCÍA DEL MORAL no reconeixeria el protagonista de les primeres temporades de 7 vidas i potser, no el votaria. Però si els del MAS es presenten amb el seu malnom, perquè no ha de valdre el nom artístic per a ser polític?
EU-Els Verds
En aquest cas, les propostes són més concises i clares que en els anteriors. Damunt és l'unic que està escrit en castellà i valencià. El problema és que sembla que han emprat el SALT per fer la traducció al valencià i podem trobar fragments tan ininteligibles com aquests:
“Som la generació millor preparada de la història d'Espanya i ara vam viure pitjor que la dels nostres pares”
o
“Si analitzem les dades d'atur juvenil vam trobar que el 43,6% de les i els joves que residim en l'estat estem en situació d'atur (...)”
Vaja, que és com si presentaren a Loquendo de candidat.
Compromís-Equo
De moment no ha arribat res, però supose que és perquè vindrà l'emisari en persona a sopar la nit de reflexió i ja ens contarà en detall el programa... i les fotos.
MEOW
PS: Recordeu, el paper al contenidor blau.
Postals del món #5: Tunis in love per Felino

Segellada en: Tunísia
D'entrada aquesta postal genera una sensació estranya. En primer lloc, les roses i el cor provoquen una espècie de sensació edulcorada i exòtica. Com quan t'excedeixes en la ingesta de pastisets àrabs per culpa del seu apetitós aspecte. Però la cosa encara és més coent quan desxifres el críptic missatge, احبك في , que ve a dir "enamorada" (gràcies a Wikipedia i Google translate). Però si ens fixem detingudament en la imatge, descobrim que s'aprecien unes evidents mostres de compressió JPG. L'han descarregada d'Internet? És una foto feta amb el mòbil? En qualsevol cas, és el més paregut a un FWD romàntic que he rebut en format físic.
MEOW
PS: Aquesta és la primera entrada amb text en àrab de la web. wow!







